APA SOMHI

FINISHER

2011-09-26T10:55:00.010+02:00

Una paraula que ho defineix tot, tant al primer com a l’últim, has acabat, has aconseguit complir el teu propòsit.

Realitzar una cursa contra tu mateix, i sobre tot contra el coco, que en molts moments et diu que paris, que no cal patir mes, que es igual... però la gent als carrers, els amics que volta rera volta t’animen, no pots fallar a tanta gent ni encara menys a tu mateix, no pots tirar per la borda, setmanes d’entrenament, de deixar a la pobra família en un segon pla per trobar una estona per entrenar, els amics han aguantat la teva tabarra i neura masses mesos.

Així es com vaig sentir la primera volta del tram de “run”, però anem per ordre.

Llevar-se d’hora, esmorçar a contra cor, acabar de preparar les coses i cap al Vall a entregar la bossa de la T2, fot un fred de pebrots, trobo els amics del club Triatlo Berga i amb ells baixo al pantà, si a Berga fot fred aquí es el pol Nord, bufa un aire que barrejat amb els nervis et deixa tiesu ¡¡¡.

Entrem la bici i les coses a la T1, ara surt el sol i tots ens anem a la zona a on ja toca, l’ambient es va animant i el dia despunta amb força, serà un dia magnífic per a competir.

Ens vestim de romans amb el neoprè cap a la rampa per entrar a l’aigua, els nervis desapareixen, ja no hi ha marxa enrera, de fons sento música ( desprès sabre que ha estat en directe i impressionant ), ens acostem a l’aigua i SOMHI.

Surto al meu ritme, no he escalfat gens i no es qüestió de quedar fos a la primera boia, vaig fent i les boies van passan una rera l’altre, girem a l’esquerra a buscar el primer ull del pont, tornen a girar, no he rebut gaires cops, la natació es molt neta per a mi, vaig fent al meu ritme constant, això ja s’acaba, solsament resta el tram fins la rampa de sortida.

Surto i enfilem la pujada cap a la llarga cursa fins la T1, en mig de tota la gent, aquí un se sent valent amb tothom animant, canvi de material i enfilo la bici, a cop d’ull crec que he sortit del mig, perquè encara hi ha moltes bicis per sortir.

Enfilem direcció a Berga, cal activar les cames, i aquesta pujadeta fins al túnel i ajuda i molt ¡¡¡¡, el circuit de bici fenomenal, vaig passant a corredors, jo al meu ritme controlant sobre tot no passar de les pulsacions que m’he marcat com a màxim. La pujada cap a Casserres i l’Espunyola, van posant les coses a lloc, en un no res ja enfilo la recta cap Avià i de cara a la segona volta.

A la rotonda d’entrada a Berga tinc la família que com sempre animen que dona gust, inicio la segona volta i sembla que encara estic bastant sencer, menjo i bec tal com m’hi havia marcat, la segona pujada a Casserres ja es una mica mes durilla i el tram de l’Espunyola s’acumula a les cames, ara no tinc tant clar com anirà la cursa a peu.

Entrem a Berga, de regal ens queda la pujada fins a la Betzinera i últim cartux s’ha de cremar a la pujada al Passeig de la Industria, aquí es ple a petar de gent que et dona ànims per acabar de coronar la “ rampeta “, entro a la T2 i canvi de segment, agafo la gorra i els gels i somhi de nou.

Surto i els companys del Triatlo Berga em canten que tinc a dos del club a 1 minut per davant, cosa que em fa pensar que a la segona volta ja en seran 5 o 6 de minuts, les cames no van ni amb rodes, em costa molt correr, no trobo el ritme i el cap comença a donar pel c..l, arribo a l’avituallament a on m’espera la familia, el Lluc i sobre tot el Pep Torner, que m’anima i em fa tirar endavant, la pujada cap a Sant Bartomeu una tortura, de tornada sembla que la cosa canvia i em trobo una mica millor, torno a passar per l’avituallament i la claca segueix animan de valent, no puc pas plegar amb aquesta afició tant entregada ¡¡¡¡ jejeje.

Ara he trobat el meu ritme i vaig fent, van passant els carrers i els km, acabo la primera volta i ja tinc clar que ho acabo com sigui, m’atrapa el Jordi V. I fem tota la segona volta junts, m’ha servit per marcar un ritme constant i sobre tot treure’m totes les males vibracions del cap, cau la segona volta i seguim, tornant de Sant Bartomeu, deixo el Jordi ( merci company m’has ajudat molt )

segueixo sol,ara ja disfruto del que hem queda, encaro el passeig, giro als Bombers, passo l’ambulatori, ja queda poc, veig la zona de Boxes, i ja m’espera l’Ester, la Sara i l’Anna, amb ella fem els últims 100 m fins l’arribada, soc Finisher.

Estic mes que satisfet, he aconseguit amb nota el repte que m’havia plantejat, només agrair als companys del Triatlo Berga, per compartir entrenaments amb mi, als amics per suportar les meves dèries i històries, i sobre tot a l’Ester, Sara i Anna, per la paciència infinita que han tingut amb mi aquest últims mesos.

El 16/09/2012, ja esta en el meu calendari, per a la pròxima Sailfish triatlo Berga 2012.

fotos

Salut i tri.

SAILFISH HALF TRIATLÓ BERGA

2011-09-23T12:20:00.000+02:00

Ja ho tenim aquí.

MOLTA SORT A TOTS ELS TRIATLETES ¡¡¡¡¡¡

EL REPTE O EL PRÒXIM REPTE ???

2011-08-11T17:47:00.001+02:00

25 de setembre a les 10 h del matí, es la hora C del dia D.

Hora de Començar del dia de Debutar, concretament en el Sailfish Half Triatló Berga 2011.

Quant a un a vegades no l’hi arriba prou oxigen al cap, se l’hi ocurreixen coses que al principi fan gràcia, però un cop hi ets ... Fins ara tots els reptes que m’he plantejat els he anat complint bastant decentment i els he disfrutat, però aquesta vegada ... ja en parlarem.

Doncs res, com qui no vol, porto ja 2 mesos d’entrenament mes o menys específic, per intentar acabar el mes dignament el dia 25/09/2011.

Actualment les sensacions son bones, cada dia em fot mal tot ( serà bó això doctor ??? )

Si al final fins i tot m’ agradarà això de correr a peu, sense que t’empaiti ningú.

Doncs res que m’entorno a entrenar ¡¡¡¡¡¡¡

info de la prova http://www.sailfish-berga.com/

2011-07-28T14:10:00.000+02:00

XI Travessa de la Baells.

Diumenge dia 24 de juliol, es feia la travessa de la Baells nedant, en la seva ja XI edició, organitzada pel Triatló Berga, dintre de les festes del festival del Riu.

Uns 95 nedadors es van presentar per tal de moure una mica l’aigua del pantà, a les 11 h es va donar la sortida, en una aigua tranquil•la i no gaire freda.

Jo es la primera vegada que feia una travessa com aquesta i estava una mica acollonit ¡¡¡, sortida neta i sense cops, no hi ha manera de trobar uns peus bons, ja que tots anem bastant escampats, fins la segona boia nedo mes o menys be – pel que nedo jo, i l’entrenament que porto -, però de l’última boia fins arribar es va fer llaaaaaaaaaarg.

Un bon entrenament i test per el Sailfish Half Triatlo de Berga, del 25 de setembre, !!!!!! No em queda feina ni res per fer ¡¡¡¡¡¡.

Ara si que comença el compte enrere ... TIC ...TAC...TIC...

QH 2011, una altra al sac

2011-06-20T13:32:00.000+02:00

QUEBRANTAHUESOS 2011

El 18 de juny s’ha celebrat la XXI edició de la cicloturista Quebrantahuesos a la ciutat de Sabiñanigo a la comarca del Alto Gállego.

Ens desplaçem 5 components d’Avià Cop de Pedal, juntament amb dos amics dels bikeberguedà, que a la vegada ens fan la reserva al càmping i així garantim parcel•la i podem arribar mes tard i instal•lar-nos sense problemes.

Un ambient increïble amb un muntatge espectacular, helicòpters sobrevolant la cursa, policia per tot arreu, carreteres tallades i els cotxes parats, assistència mèdica, mecànica.

Sobre les 7:00 h, ja ens posem a la llarga recta de sortida, trobem un forat per situar-nos i creiem que som mes aviat endavant que endarrera.

Uns 9000 inscrits prenent part de la cursa a les 7:30 h puntualment. Estem encara una estona a poder començar a moure’ns, però una vegada engegats agafem ritme. Sortim tots junts els cinc corredors d’Avià Cop de Pedal, el Pep, el Lluc, el Cesc, el David i el Miquel, juntament amb el Pep i el David dels Bikeberguedà.

Passem per dintre del poble de Sabiñanigo i enfilem direcció cap a Jaca, rodem dintre una macro grup a bon ritme, ens deixem portar, mirant de no patir cap incidència en aquests primers kilòmetres que son els mes compromesos, al rodar entre tanta gent i tants nervis...

Passem Jaca a tota velocitat i enfilem direcció Canfranc, a on comencem a guanyar alçada de forma suau, mes endavant comença ja el Port de Somport, son 16 km amb un promig de 4,6 % de desnivell, l’agafem a bon ritme, anem mes o menys tots junts fins a coronar, aquí ens abriguem perquè la baixada plou, el grup es trenca.

Baixada ràpida però sense problemes, gràcies als nombrosos voluntaris que indiquen els revolts perillosos amb banderes i pitant, ja que el terra està moll i comença a ploure, tota la zona entre Urdós i Escot, la fem plovent, aquí porto davant el Pep i la resta venen per darrera, agafo un bon grup rodador i aconsegueixo tornar a enllaçar amb el Pep, ens treiem l’impermeable, i enfilem el segon port de muntanya, no ens surten els números portem gairebé 100 km i menys de 3 hores ...

Comença el festival, 5 km de pujada constant sense descans amb un promig pròxim al 5-6 % de desnivell, però els últims 5 km fins al cim son al 11-12 %, sense cap punt per baixar pulsacions i poder recuperar una mica, s’acaben els pinyons, la cadència baixa a límits increïbles i el cap comença a plantejar-se que coi ¡¡¡ fots aquí, els últims metres la gent animant aconsegueixen que treguis forces per coronar la Marie Blanc d’una vegada, portem poc mes de 100 km i gairebé una hora mes, ara ja ens comencen a sortir els números ¡¡¡¡¡.

Abrigar-nos i baixada ràpida direcció Laruns, a la zona plana aprofitem per treure’ns la roba d’abric i mirar si algú ens dona un relleu, perquè sense voler estem tirant d’un grupet, toca menjar i beure, quan m’adono he perdut el Pep, s’ha quedat al fons del grup.

Passem el pont de Laruns i comença el gran i bonic port del Portalet, es pot dividir en dues parts, una que serien els primers 15 km fins a l’avituallament a on es pot pujar a un ritme fàcil i un desnivell no superior al 4-5 %, però això es una cursa de fons i se’t va menjant poc a poc, un cop passat l’avituallament d’Artouste, la cosa es posa catxonda, comencen els desnivells a passar ja del 6 i 7 % fins a coronar.

La zona es una passada però dona poc temps a contemplar-la, solsament pedals i cadència i mirar de no passar-te de voltes, cada cop hi ha mes gent animant a les vores que t’ajuden a no tindre temptacions de voler plegar, una mica mes i ja es pot veure la carretera atestada de gent animant, això es el cim del Portalet, cadascun el pot valorar segons l’esforç que hi ha posat ¡¡¡.

Comença una vertiginosa baixada cap a Formigal, passo tant ràpid que no veig l’avituallament fins que soc un tros avall, no paro ja queda poc i d’aigua en porto suficient.

Ens queda solsament l’últim port de 2 km de rampes al 10 i 11 %, no se si es que m’he refet del tot, o son les ganes d’arribar però el faig sense patir i avançant a força gent.

Agafem la baixada cap a Biescas, amb un bon grup, rodem molt ràpid, fins que trobem el vent de cara, d’aquí fins arribar la cosa es fa llarga, el grup va buscant els millors llocs per evitar el vent i mirar d’arribar sense cremar-nos mes del compte.

Passem per davant de la sortida, girem a l’entrada del polígon i fem la recta d’arribada a fons, com si ara ens vingués d’uns segons de mes o de menys, passo sota l’arc d’arribada i ja està.

Van arriban la resta dels companys d’Avià Cop de Pedal i del bikeberguedà, tothom està satisfet de la cursa i tots estem sencers i cap a caigut.

Ara toca anar a menjar una mica de pasta i hidratar-nos amb cervesa que es el millor d’avui.

Estem la mar de satisfets i no tenim cap pressa per anar a dutxar-nos, aquí a la gespa sota el solet, s’està la mar de bé.

Recollida de diplomes i de les medalles, fotos de rigor i cap a la dutxa.

Resum:

Es tracta d’una cicloturistica que cal agafar-se amb molt de seny, sinó pots quedar buit al coronar la Marie Blanc i no ser capaç d’afrontar l’etern Portalet amb prous forces ... Avui cadascun del club a rodat al seu ritme i crec que aixó també ens a estat favorable per poder acabar i rodar comodament.

Resultats del team Avià Cop de Pedal.

nom              temps    medalla

Cesc Mas     07:32:48    OR

Pep Torner   07:46:07    OR

Lluis Canal   08:02:36   OR

Miquel Pujol 08:16:07   PLATA

David Palau 08:33:23   PLATA

Felicitats a tots els que heu acabat ¡¡¡¡¡¡

2011-05-23T15:09:00.000+02:00

Xavi Tondo

- Descansa en pau -

TERRA REMENCES 2011

2011-05-09T20:18:00.009+02:00

Aquest cap de setmana del 7 i 8 de maig, hem anat tota una bona representació del club d’Avià Cop de Pedal, a fer la marxa cicloturista de Terra de Remences a Sant Esteve d’en Bas.

Sortim dissabte, uns van a dormir en un petit hotel d’Olot, que es ple de cicloturistes, altres agafem autocaravana i cap a la Vall d’En Bas a fer nit.

Tarda de recollida de dorsals, xips i veure l’ambient, aquesta gent tenen un muntatge impressionant, cases comercials amb estands, botigues de bicis, i els de Mavic amb camió i vehicles d’assistència per a la carrera, i en teoria reparaven rodes. S i algú pensava que un petit poble no pot organitzar una immensa moguda que vingui i n’aprengui ¡¡¡¡¡

Passem la tarda donant una volta per Olot, i algú passejant la roda del davant buscant un taller per a que l’hi possin un tubular nou a la roda, ja que els de Mavic no tenien cola ¡¡¡¡¡¡¡ ( de fet cadascú fa turisme com vol ).

Anem tota la tropa a sopar a una pizzeria, de pedalar no se si ho farem però riure, segur que seriem els millors.

Anem a dormir que demà cal matinar per poder ser aviat a buscar un bon lloc de sortida i mirar de rodar amb un bon grup.

Llevar-se, esmorçar, vestir-se de romà i cap a la sortida, que els que venien d’Olot ja hi son, bè quasi tots ¡¡¡ ehhh Presi ¡¡¡¡¡¡.

Fem passar l’estona allà ficats a la llauna de sardines, esperant que la sortida no sigui gaire salvatge, ja que dels 5 que som aquí cap l’ha feta mai aquesta cicloturista.

Petard i sortida de la gent, els xips no paren de sonar, i arranquen ara si a pedalar, fins a l’entrada d’Olot ha estat molt fàcil, tenim tota la carretera per nosaltres i encara que hi ha gent que te pressa, cap problema, creuem Olot i enfilem cap a buscar el primer port el Capsacosta, fins aquí anem tots 5 junts i el presi per allà darrera del tot.

A la que enfilem la carretera direcció a Sant Salvador de Bianya, en Barcons s’ha escapat per davant i el Pep i jo apugem el ritme, ara ja som nosaltres que avancem a força gent, això que t’avanci tothom no agrada gaire.

Agafem la carretera cap a Capsacosta i aquí comença la pujada, anem a molt bon ritme anar passant gent, sense presa però sense pausa, no parem al primer control ja que portem aigua de sobres i encara no em cremat massa energia.

Coronem el port i enfilem la baixada, aquí la cosa torna a canviar, ens passa la gent com a bales, jo flipo, mirem d’apretar una mica per si podem agafar un grup d’aquest tant ràpids, Tibem com a bojos però costa molt agafar el grup que tenim davant, el Pep desisteix però jo que soc tossut de mena, ho torno a provar junt amb un altre company i a la rotonda dels tunels de Capsacosta aconsegueixo agafar el grup, d’aquí fins a Ripoll, deixo que el bus em porti i aprofito per menjar i beure.

Sortim de Ripoll i enfilem el segon port “ Coll de Canes “, torno a començar a pujar a bon ritme i avanço força gent, sembla que això de pujar encara ho faig mig be, perquè el que es baixar faig llàstima ¡¡¡¡¡.

Arribo al control i paro, decideixo esperar els Peps que venen darrera, en pocs minuts arriben ens avituallem i primer en Barcons i desprès nosaltres dos tornem enfilar i cap a coronar el coll.

Ara pugem a ritme bo ( per a nosaltres ), tenim un soci que se’ns enganxa darrera, anem fent tot parlant i disfrutant del paisatge del Ripollès que està d’un verd impressionant.

Fem el Coll, i avall ... el Pep se m’escapa, fa 15 dies vaig tindre un ensurt baixant de la Mina i si abans baixava malament ara els cargols em passen a tota Ostia ¡¡¡¡¡¡¡.

Entrant a Olot, atrapo al Pep que ha afluixat, enfilem de nou tot un grup i rodem a ritme ràpid, arribem a on es divideix la cursa i encara no portem ni 3 hores, ni en els nostres millors pronòstics ens ho pensàvem.

Girem a la dreta i cap a Joanetes, ara comença Terra de Remences de debò, parem un moment a l’avituallament, omplim ampolla, tros de plàtan i cap amunt, de moment els kms van caient poc a poc, però no sembla que la cosa sigui massa difícil ¡¡¡¡. Anem avançant gent encara que ara no son tants.

Arribem a dos revolts enllaçats ¡¡¡¡¡ Osti ara si que puja això, i darrera d’aquest bé el tram de Bracons, un parell de rampes dures que et fan treure el millor de tu ¡¡¡¡¡

Som dalt, parem a omplir l’ampolla, plàtan i avall que no cal perdre mes estona, aquí de nou la mateixa història, el Pep avall i jo mirant que no em passin per sobre,sota, dreta i esquerra, collons arribo a ser molt paquet baixant ¡¡¡¡¡.

Creuem Sant Pere de Torelló, i em quedo mes sol que la una, davant ningú, em giro i darrera tampoc, apa tito tira tot sol cap a Torelló ...

Abans d’entrar a Torelló aconsegueixo atrapar el grup i el Pep amb ells. El desgast ha estat gran i ho pagaré segur .

Creuem Torelló, a Manlleu parem a tornar omplir els bidons, i el grup se’ns envà, quedem 6 o 7 que tornem a arrencar, de moment no volem intentar atrapar al grup perquè les cames comencen a queixar-se.

Aquest sector es tot igual, amunt i amunt no es molt dur però entre el desgast i que es fa llarg desmotiva, anem marxant amb el grup ara davant ara darrera, però aquí el peix ja està tot venut.

Cantonigròs, faig parar el Pep a omplir aigua i agafar el plàtan de rigor, jo necessito 10 segons de repòs, enfilem de nou i com no cap amunt.

Ara sembla que no pica tant però no s’acaba, girem a la dreta i la cosa s’aplana, passem una zona de fageda molt maca. Ara el grup torna a ser de 10 o 15 i sembla que comencen els nervis i les apretades, a aquestes alçades i ha gent que encara te nervis ¡¡¡¡

La cosa va marxant de pla però no sembla que vulgui baixar... de cop AVALL ¡¡¡¡, he begut Oli, torno a quedar mes sol que la una, perquè els que m’atrapen passen com a fletxes i jo xino, xano, una baixada impressionant ens porta de nou a la Vall, gasto l’últim cartutx per atrapar el grup que veig davant, segons els meus càlculs queden 5 o 6 km i no els vull fer sol.

Els atrapo i rodem la veritat relaxats, miro i veig el pavelló, però si ja hi som ¡¡¡¡ i jo apretant com un boig per atrapar el grup i al final de la recta hi ha l’arribada ¡¡¡¡.

Girem a la dreta i veig l’arc d’arribada, de cop a la dreta tota la colla, la dona criden i m’animen, grata sorpresa a l’arribada creu-ho l’arc amb un somriure immens, ja està ...

Estic mes sencer del que m’esperava, ara no hem tiba res, els amagos de rampes han desaparegut, he entrat relaxat i això m’ha fet bé.

Trobo la colla del Club i els que han arribat, els de la curta ja van nets i planxats, no tinc gens de pressa, ni gana, anem a buscar el mallot, agafem menjar i veure perquè toca, ens asseiem i anem explicant les anècdotes, arriba el Presi que es el que faltava arribar de la llarga.

Resum.

La meva primera cicloturista i m’ha encantat, organització impressionant, un ambient fenomenal, carreteres quasibé tallades, el temps ha acompanyat amb poc sol i gens de pluja, les sensacions durant el recorregut han estat molt bones, temps final 6:04:07, per a mí mes que satisfet, havia calculat estar entre les 6:40 a 7 hores.

Qui vulgui disfrutar d’una marxa ben organitzada, un ambient bo, unes comarques que val la pena visitar,i vol pedalar fort no us la perdeu.

Salut i cop de pedal.

COMENCEM A RODAR AMB LA FLACA

2011-02-19T22:32:00.000+01:00

Retorn als entrenaments de carretera o com quedar fos a la primera ¡¡¡¡

Desprès d’estar parat per força major una setmana i mitja, i per començar a rodar amb la flaca, que fa quasi tres mesos que no la toco, que millor que sortir amb la colla dels d’Avià, a on hi ha els del Foc i Fuego, Avià Cop de Pedal, algun bikeberguedà, un del Baix Ter, i algun altre locu que gosa vindre.

La ruta proposada es de 150 km, però com que te alguna escapatòria conto que podrè tornar a casa escurçant el tram final, així que doncs a les 8:30 a l’Stop.

Avui som 13 animalots preparats per pedalar, i collons com pedala la penya a primers de temporada ¡¡¡¡

Sortim cap a la mina, a on ja queda clar que aquí no es be a passejar, i les apretades son continues, arribem a Sant Llorenc de Morunys i enfilem cap a la llosa del Cavall, aquest tram fot un fred de pebrots, però el paisatge es esplèndid, seguim a tope ja es marca l’equip A i l’equip B.

Ens desviem per anar a sortir a Olius i d’aquí enfilem direcció a Navès, girem a la dreta i anem a sortir al Pantà de Sant Ponç i pugem a trobar la carretera de Solsona a Cardona.

Trobem un bar i sort que parem a fer una coca-cola, perquè jo estic en reserva i apuradillo.

Uns decidim tirar direcció Avià, anant a Cardona, Montmajor i a casa, per suposat es l’equip B, i els altres enfilen cap a Su, Suria, i no se pas cap a on mes, però fa por solsament pensar-ho ...

De Cardona a Avià, ha estat un llarg tràmit d’aconseguir arribar, he anat quedant buit i mes buit, sort del gel que m’he fotut a Gargallà que m’ha portat justet fins a casa.

Total 117 km, una mitja de 26 km/h, i les pulsacions ¡¡¡¡¡¡¡.

Ara toca estirar i a recuperar fotent una bona calçotada ¡¡¡¡.

DUATLÓ DE FOLGUEROLES 2011

2011-01-30T21:44:00.005+01:00

Avui diumenge 30 de gener de 2011, he anat anat a Folgueroles a correr la VI duatló de Folgueroles.

Un dia magnífic per a competir, una mica de sol, però no massa fred, l’únic problema es que te pintar de que trobarem molt fang.

A les 10:00h fan la duatló infantil, a on i participen el Pol i la Sara del triatlo Berga, i Celia i l’Oriol de Cop de Pedal, que s’esforcen de valent per fer una bona cursa. Gran iniciativa per incentivar els petits de casa i als pares a anar als duatlons.

A les 10:30 h, últimes explicacions de com entrarem a la zona de boxes, crec que algú a aconseguit entendre l’explicació, però la resta de cares de la gent diuen que no.

Els màquines d'Avià
Avui som el Nando i jo del Triatlo Berga, el Lluis d’Avià Cop de Pedal, el David i el Sergi dels bikeberguedà, una bona colla d'amics.

Sortida per dintre Folgueroles els primers 600 m. per així allargar la cursa, a ritme fort, passem davant de boxes i enfilem amunt, primer tram de pista, girem a l’esquerra i ja comencem a trobar fang, que fa difícil corre, anem pujant una mica fins que enfilem un corriol de baixada, avui cal estar atent perquè tot esta molt patinoskis.

Tornem a pistejar, fins el tram final que ens fiquem en un corriol de baixada molt ràpid, l’últim tram per a on hem pujat a l’inici i cap a la T1.

Agafem la bici i tornem a fer el mateix tram que corrent, però ara amb bici i desprès de passar uns 400 peus i unes quantes bicis, esta la cosa divertida, quina mania que l’hi agafa a la roda del darrera de voler anar davant. Veig al Lluis davant meu, però no aconsegueixo retallar-li distància.

Aquí el Lluis en plena acció, jo dec ser una mica mes endarrera

Seguim pista amunt, tot està relliscós i el tram de pujada es fa mes dur del necessari, anem fent trams de corriol de pujada, de baixada, trams de pista seca que permeten apretar i trams de pista de baixada que cal anar en compte per controlar la bici i fer-la anar recte.

En Nando te una punxada, que el fa perdre temps a canviar la camara ( avui el sistema tubeless, ha guanyat un adepte ), quan passo el seu costat veig que ho te controlat i segueixo, mes endavant en un tram de baixada molt ràpida, un participant te una caiguda seria davant meu, hem paro a ajudar-lo, l’espatlla esquerra no te massa bona pinta, altres corredors passen i avisen a la organització, aparto la bici del camí i quan veig a pujar els de la organització corrent, torno a la cursa. ¡¡¡¡¡¡ Company espero que et recuperis el mes aviat possible. ¡¡¡¡¡

Agafem un altre tram de corriol i anar marxant, el fang hem passa factura a les cames, hi ha trams que cal apretar fort per moure’s. El Nando m’atrapa i s’escapa. No puc ni intentar seguir el canvi de ritme que ha fet, m’estic buidant i no se com acabarem avui.

Mes pistes i una trialera final de baixada amb fang, creuar la rasa i ja enfilem cap a la T2, aquí ens creuem amb els corredors que ja enfilen el tram final de la cursa a peu.

Faig la T2 i mas de lo mismo, tornem a trepitjar el primer tram de fang, a dalt girem a l’esquerra i per pista tornem a Folgueroles per l’altre costat, com sempre aquest tram es fa difícil de seguir un bon ritme i els isquios volen afegir-se a la festa, un tram de pla afluixo i sembla que no passarà d’un avís, m’avança un mísil anomenat Silvia ( felicitats campiona ) ja som dintre del poble, fem l’últim revolt i passem sota l’arc.

Resum:

Bona cursa, bona organització, tram de bici molt maco, llàstima de tant fang, però ben marcat i tots els creuaments i canvis de direcció hi havia algú per evitar pèrdues.

Sembla que poc a poc vaig millorant a la cursa a peu, ara ja no hem passen 30 corredors, solsament son 20 ¡¡¡ jejeje.

Ara falta descarregar el garmin, i veure’m quina opinió te de la cursa d’avui.

Seguirem entrenant ...

GENER 2011 ENGEGUEM

2011-01-23T22:47:00.000+01:00

Engeguem el gener ¡¡¡¡

Crec que un canvi d’especialitat pot ser un revulsiu, de moment he canviat la bici, per aquesta màquina i el pròxim dakar que tremoli ¡¡¡¡¡ jejejeje.

Avui els de Cop de Pedal hem donat un cop de mà a la rebuda del nostre amic i company en Marc Coma.

Aquest gener he començat amb ganes, i els entrenaments son mínim de 4 dies per setmana, combinant, aigua, bici i run.

Ahir mateix, amb el meu mega entrenador de la cursa a peu ( eh Pep ), vàrem anar a rodar 2 hores suaus, ( si si era molt suau el rodar ¡¡¡¡, perquè coll***s, no sabia que pujar a Sant Salvador fos tant dret ). Desprès unes quantes piscines i a les bombolles que hem deixen com nou.

La pròxima setmana cal apretar la cursa a peu, per acabar de preparar la mitja de Granollers, el meu debut a la mitja distància ¡¡¡.

FINAL D'ANY INTENS

2011-01-01T23:07:00.001+01:00

Unes bones festes de Nadal, amb la famili.

L'última cursa de l'any i molt bones sensacions, fins i tot hem comença agradar correr

II DUATLO DEL SOLSONÈS

2010-12-12T21:43:00.002+01:00

Feia dies que no actualitzava el blog, estic una mica gos amb el teclat.

Però no he deixat de fer coses.

La setmana del pont, vaig començar malament, diumenge amb una lumbalgia, que hem va deixar sense la sortida de btt amb la colla del club. :-(((

Dilluns l’esquena seguia molestant, però la millor manera de solucionar-ho va ser sortir a correr per asfalt una horeta, i així dimarts tenia mes mal d’esquena.

Dimarts 45 minuts de natació, van anar millor i dimecres podia sortir a fer la ruta d’Avià-Solsona amb btt, organitzada pels amics del Foc i Fuego d’Avià, va ser una sortida molt divertida, eren sobre uns 40 bbt’ros, i això significa averies, punxades i molta diversió, en una ruta durilla de moltes pujades dures i baixades ràpides.

Diumenge tocava anar al Pantà de Sant Ponç a corre un duatló.

Arribo sobre les 8:45 h del matí i fot un fred de co*****s, preparar totes les coses i esperar que surti el sol i escalfi una mica la zona, entro la bici a boxes i anem amb el Cesc a escalfar, avui debuto com a corredor del triatló Berga, ( han fitxat un bon paquet ¡¡¡¡¡ ) faig un bon escalfament, cosa que hem fa correr el primer sector amb molt bones sensacions, puc fer el tram de pujada a bon ritme i acabo la T1 fent un bon temps, per a mi, agafo la bici i intento apretar al màxim, el tram de pujada es el mateix que la cursa a peu cosa que fa que sàpigues a on hi ha les zones dures, la resta baixada per corriol i planejar per pista i asfalt, sector molt molt ràpid per al meu gust, a mi m’agrada mes un circuit mes revirat i amb mes desnivell, però que hi farem, a tope tota l’estona, faig la T2 i ara toca patir com sempre, els 3 km i pico al meu ritme, però la baixada els genolls avui no aguanten prou i ho faig francament molt a poc a poc, millor no arriscar i quedar tocat, arribada i ja està.

En resum he quedat satisfet de la cursa i les sensacions, veig que poc a poc milloro en la cursa a peu, i res millor que tornar a casa motivat.

DUATLÓ DE PUIG-REIG 2010

2010-11-09T14:21:00.000+01:00

El diumenge 7 de novembre a les 8 de matí ja soc a Puig-reig per fer la duatlo del circuit Terra Endins.

Aprofito que he arribat molt d’hora per parlar amb els coneguts, que hi ha muntant tot el tinglado i saludar algun participant matiner com jo.

Fot un dia dolent ¡¡¡, bé seria dolent per estar tot el matí veient la duatló a peu plantat, però per a competir es un dia collonut, hi ha boira alta i a primera hora del matí fa fred.

La cosa es va omplint de participants i vaig a recollir dorsals i xip, preparar la bici i tots els trastos per deixar-ho tot ben ordenat a la cadira, la zona de transició es enorme, hi ha al mig les bicis una cap a cada costat i els corredors amb dorsal par a la dreta i l’impar a l’esquerra, hi espai de sobres per a no molestar ni ser molestat.

Arriba el Lluis també de Cop de Pedal, el David i el Sergi dels bikeberguedà i comencem a escalfar, que prou falta fà aquest gèlid matí.

Falten 5 minuts per començar i decideixo sortir solsament amb el mallot, sense maniguets ni samarreta a sota, crec que els 7 km primers de cursa a peu ja em posaran a to en un moment tot i que avui no sortirà el sol i el termòmetre no pensa pujar gaire.

Ens situem a la sortida, els companys que son uns màquines es col•loquen a primera fila, jo una mica mes endarrera, no fos que m’atropellessin ¡¡¡¡

Traca i sortida, aquí solsament hi ha una consigna sortir a tope i al final apretar, i baixada i es fan a tope, al km 3 i poc la cosa es posa cap amunt, la gent es calma una mica, un tram de corriol i sortim a la pista que ens puja fins a la Bandera, d’aquí una mica mes de mig kilometre de baixada tècnica i de cap a la transició.

Arribo a la T1 amb els bessons contents, avui els mitjons de compressió tindran feina els primers km de bici per parar els intents de rampes de les cames, entre les rampes i el poc oxigen que m’arriba al cervell, em foto de cap en el moment de pujar a la bici sortint de la T1, ¡¡¡¡¡ allà davant de tothom :- 0 !!!!!

Enfilo la bici i començo a guanyar algunes posicions, el primer tram es trencador i marca les diferències, mes endavant els trams de corriols, pista corriol, donen el toc de color a un circuit impressionant que et va desgastant continuament, sempre m’ha agradat rodar per aquesta zones, la gent del Cquie i Cal Marçal s’ho treballen molt i val la pena.

Ja falten pocs quilometres i resta tornar a fer la pujada de Cal Marçal a la Bandera però aquest cop tot per la pista, aquí es cremen els últims cartuxos ( si es que en queden ), per poder arribar a la trialera, que l’enfilo ràpidament i crec que baixo bastant bé.

Soc a la T2, i ara toca començar el meu patiment aquest dos quilometres a peu finals son mortals per a mi, sortint de la transició ens creuem amb el Lluis que ja enfila la recta final, ens animem mutuament, vaig molt carregat de cames, però aconsegueixo fer-ho tot sense parar de correr, enfilo la recta final i ja està.

Mirant la zona de transició puc comprovar que encara falten arribar moltes bicis, mes la gent que està fent els 2 km finals, un càlcul ràpid suposo que han arribat una quarta part dels participants com a molt, cosa que vol dir que he millorat respecte l’any passat.

Aprofito que encara no hi ha molta gent per que en Fèlix em connecti el compex als bessons per ajudar a la recuperació, aprofitem per fer-la petar amb els companys i hidratar-nos.

Esperem al sorteig de material i l’entrega de premis, i cap a casa a dinar.

Un matí divertit, amb un ambient increïble i una organització impressionant, així com uns circuits perfectes. Felicitats a la gent del Cquie.

Gràcies Fani per les fotos ¡¡¡

TRIATLO SPRINT DE CALAFELL 2010

2010-10-03T20:46:00.004+02:00

Diumenge dia 3 d’octubre, s’ha celebrat un triatló Sprint a Calafell.

750 m natació, 20 km de bici i 5 km de cursa a peu.

S’ha fet tres grups de sortida, els de llicència per un dia, hem sortit a l’última, a les 11:30 h, desprès de veure evolucionar els mes experts.

Ens donen uns quants consells al grup que molts som nous en aquest esport. Sortida a l’hora puntual de la platja, enfilem corrent cap a l’aigua, i comencem a nadar, jo no m’he endut cap ostia, si un parell d’intents d’agafar-me a la cama i prou, l’aigua estava molt neta i clara a una temperatura bona i per això hem nedat sense neoprè, es veien algunes meduses al fons.

Fins a la primera Boia, una mica d’aglomeració, a partir d’aquí he agafat el meu ritmet i anar fent paral•lel a la platja en busca de la segona Boia, girem i enfilem direcció la platja, queda només fer l’última apretada i ja surto corrents cap a la T1.

Bona i ràpida transició, agafo la bici, poso les sabates a les cales amb una mica de dificultat, enfilem la recta direcció al Port, aprofito per pendrem un gel i beure una mica, apreto fort, i començo a avançar gent, fem un petit grupet de 4 corredors i comencem a tibar mes i una mica mes, el sigma marca velocitat entre 39,5 i 42,5 km/h, bona velocitat i amb els relleus et permet baixar pulsacions i recuperar.

Cada cop de passo per davant de boxes, les mes tres fans :-)) : - )) :-)), m’animen com boges, hem canten que vaig el 17 d’aquest grup de sortida, seguim apretant fort i ja som per entrar a la T2, entro ràpid, deixo la bici, hem calço les bambes, la gorra i som-hi a patir de valent.

Arranco a corre i no hem tiba res, això sembla que va bé, estic cansat però aconsegueixo fer la primera volta al mateix ritme, agafo el braçalet que marca que he fet la primera de les dos voltes, i intento pujar una mica el ritme ( per a mi pujar el ritme a la cursa a peu son com 5 segons el km ) jejeje ¡¡. Girem al final de passeig i enfilo l’última recta, cal aguantar com sigui.

A tocar la linea d’arribada les meves fans tornen a cridar de valent i entro a Meta content, ja he acabat. :-)))))

Estic cansat però mes sencer del que esperava ¡¡¡. Finalment 1:11:26

posició 249 Masculina absoluta de 530 triatletes.

Ara toca plantejar la pròxima temporada, això dels triatlons m’agrada, els que no som gaire bons ni gaire dolents amb res, ens va bé. Cal millorar la tècnica de natació i fer molts km a la piscina, la bici cal anar millorant, però la cursa a peu aquí si que tinc feina per fer i molt per millorar !!!!!

SELENIKA 2010

2010-09-26T20:52:00.003+02:00

Diumenge 26 de setembre de 2010 s’ha celebrat la 22 ena edició de la Selènika, que aquest any ens ha portat per Moia, Collsuspina, l’Estany i Calders, en total 109 km per pistes i corriols dels diferents municipis.

Som a igual que l’any passat els Pep’s i en Cesc.

Com sempre sortida puntual amb traca inclosa, sortim en tromba i voltem dintre Navarcles, de cop quedem tots parats ¡¡¡¡, hem estat com 5 minuts parats fins que s’ha tornat a posar en marxa ???.

Mirem d’anar a tirant fort i avançant posicions per evitar els embuts que es formen, de seguida queda el grup trencat, jo al davant tiro molt fort i avanço moltes posicions, darrera va venint el Carnisser i mes endarrera el Barcons.

Sobre el km 30 aproximadament el Carnisser m’atrapa i anem tirant el dos junts, comença a passar-me factura l’apretada que he fet els 25 km primers i sobre el km 45, agafo una pajara de cuidado ¡¡¡¡, que hem porta KO fins aproximadament els km 78.

Anem tiran, jo cada cop mes fluix de forces, m’he quedat literalment buit, i vaig pedalant per inèrcia i per no parar, els quadriceps i els isquiotibials, m’ensenyen les dents i les rampes planejen per sobre meu.

M’obligo a beure i menjar als controls, hem costa molt, perquè tinc una sensació de vòmit cada cop que foto una mossegada a un trosset de barreta, el Carnisser m’obliga a menjar plàtans, el segons Gel que em prenc sembla que m’ha fet efecte i la llarga baixada m’ha anat recarregant les piles de nou, els amagos de rampes desapareixen, i afrontem la última dura pujada al Coll de Calders a bon ritme, una trepidant baixada ens fa tornar a guanyar algunes posicions, ara torno a estar una mica be i tiro tant com puc abans no s’acabi l’energia final.

En resum un temps de 6:19 minuts per als 109 km, un bon resultat, pel poc que hem entrenat llargues distàncies, hem millorat 27 minuts respecte l’any passat.

En Barcons ens truca quant ja som dutxats, està a uns 15 km , però torna a tindre una punxada ( es la tercera ) i ha acabat les càmeres i els parxes, algun corredor l’hi deixa una camara i aconsegueix arribar.

Una bona dutxa, una cervesa i dinar ho arregla tot.

Ja podem tornar cap a casa, a part de les punxades no hi ha hagut cap incidència greu i això ja es bo. Una bona cursa una impressionant organització, moltes cares conegudes i btt al 100 % 100, això es la Selènika de Navarcles.

SEGUIM ENTRENANT

2010-09-15T19:52:00.000+02:00

El tema de nadar comença a funcionar, ja soc capaç de fer tirades de 1.000 m seguides i no acabar al fons ¡¡¡

Ara he agafat un entrenador personal per la cursa a peu ¡¡¡¡ jejejejeje.

Si no milloro segur que perdo la salut, perquè collons sortir a correr ( i aconseguir arribar a casa ) amb en Pep per a mi es tota una proesa.

18 km de cursa a peu per camins i corriols per un aprenent de corredor com jo va ser una gran cosa.

Es que això d’explicar en veu alta les teves noves fites, te aquest inconvenients, trobes gent disposada a ajudar-te ... ( queda per comprovar si volen ajudar-te a millorar o el que volen es cremar-te i treure’t els pardals del cap d’un sol tret ¡¡¡¡ )

Però seguirem insistint ...

TRIATLO POPULAR DE MALGRAT

2010-07-26T10:52:00.000+02:00

Ja feia temps que em corria el cuc de provar aixó de fer algún triatló, i res millor que un de popular i amb molta solera el Triatlo de Malgrat.

Per ser popular la gent apreta que dona gust.

Arribo a Malgrat a les 7:50 h, aparco el cotxe al Passeig, agafo tots els trastos i vaig a recollir els dorsals.

D’entrada ja quedo parat del muntatge que tenen preparat i es nota que hi ha una bona organització. Cosa que es confirma al acabar la prova. Felicitats a tots els que ho feu possible. Se per pròpia experiència el que costa muntar un tinglado d’aquest.

Busco un bon lloc a boxes, i preparo totes les coses, que si poso les bambes així anirà millor, que si serà millor de l’altre manera, res tot nervis i collonades meves.

Decideixo anar a provar l’aigua i escalfar una mica, ja comença a omplir-se de triatletes la platja, cosa que encara em posa una mica mes nerviós.

Fan el Breafting, a on deixen clar que no es pot fer trampes nadant ¡¡¡¡ i tots cap a la sortida.

Donen la sortida a les 9:15 h i de cop 400 atletes es foten a corre cap a l’aigua atravesant tota la platja, entrem al mar i quedo acollonit perquè 400 “ locus “ estant intentant posar a punt de neu l’aigua del Mediterrani, no es veu res, tot son cames, caps braços i aigua, m’agafa com un petit atac de pànic, i m’empasso mes aigua que una fregona nova i això que no he rebut cap “ ostia “ seria, intento nadar, però fins la boia verda que es el primer giro, no aconsegueixo nadar a cap ritme.

Al fer el giro la cosa es calma i jo també i intento agafar un ritme constant, però no aconsegueixo nadar gaire be, ara girem de nou ja direcció a la platja i entre els nervis i el pànic, estic cansat i costa d’arribar.

Sortida de l’aigua i fins i tot puc corre, cap a la mànega que ens treu una mica la sal i a boxes, sabates, samarreta, ulleres, casc i despenjo la bici, transició correcte i sense nervis, surto com una bala intentant guanyar tot el que he perdut al mar, aprofito el tram de ciutat per pendrem un gel i tirar fort per agafar ritme.

Comença la pujada per asfalt i aquí si que avanço molta gent, vaig a un ritme fort però el puc aguantar, deixem l’asfalt i agafem pista de pujada que em fa anar guanyant posicions, un petit tram final mes dret i ja agafem baixada, ara ja soc a on em toca i vaig mes relaxat, algun petit tram una mica tècnic posen la nota de color al sector btt, en un plis ja som dintre de Malgrat una altre vegada, aprofito per pendrem el segon Gel i cap a boxes.

Transició mes que correcte m’adono que hi ha molt poques bicis, m’he passat de rosca a la btt ?, i arranco a corre, el meu ritme no es molt alt, però el puc mantenir tota l’estona i apretar una mica al final, ara hem passen uns 9 o 10 corredors com bales, fem el canvi de sentit i aconsegueixo de tornada que solsament siguin 4 o 5 corredors que em superin, però soc incapaç de poder-los seguir el seu ritme.

Musica, soroll, aplaudiments, ja soc a l’arribada, una última estrebada i passo l’arc.

Estic bastant mes sencer del que m’esperava, menjo síndria ( que es posa la mar de be ), una mica de cocacola, i a estirar les cames.

Per la gent que veig quant he arribat, crec que soc dels 100 primers, cosa que hem sorprèn molt ¡¡¡ perquè m’ha semblat que el nadar ho he fet molt malament i potser tampoc a estat tant.

Circuit de 500 m de nadar, 12 km de btt i 4 km de cursa a peu.

Marxo cap a casa mes que satisfet, al final posició 71 de la general i el 39 de la meva categoria de 30 a 39 anys.

Temps final de : 1:05:38

Ara toca començar a entrenar de debò la natació i sobre tot la cursa a peu, per poder anar a fer algun triatlo sprint mig en condicions aquest setembre o octubre, la veritat he disfrutat molt, tot i el pànic inicial ¡¡¡¡¡¡

LA RUTA DE L'ESTIU

2010-07-25T22:20:00.001+02:00

PEDALS D’OCCITANIA i PEDALS DE FOC 15-16-17, 18-19-20 de juliol 2010

Sortim el dimecres dia 14 a les 16:00 h d’Avià, passem a recollir el Pep, i ara ja tots tres enfilem amb la furgo cap a Viella.

Sobre les 19:30 h arribem a l’Hotel Pirene, descarreguem els trastos, deixem les bicis en una sala que ja tenen per deixar les bicis i pugem a l’habitació.

Acabem de preparar tot el que ens endurem aquest tres dies per l’Occitània , que si agafo això, que si deixo alló, tu que agafes, ens repartim tema eines, botiquin ...

Baixem a sopar sobre les 20:30 h, es tipus bufet lliure a on hi ha pasta, amanida, embutit, i dos tipus de carn, vedella i pollastre, mes varis postes.

Estirem una mica les cames i sobre les 22:00 h ja som al llit, demà a les 7:15 h ja es pot esmorçar i nosaltres volem com sempre sortir el mes d’hora possible.

ETAPA 1 VIELLA – BOURG D’OUEIL

6:55 h sona el despertador i tots tres a terra, preparem tot, i baixem les maletes per deixar-les a la furgo, i anem a esmorçar, pernil dolç, formatge, pa amb tomàquet, mermelades, pastes, cereals, sucs cafès, hi ha de tot en quantitat i aprofitem per omplir les panxes perque a la “ Gal•lia “ ves a saber com menjarem ¡¡¡¡

Sortim fet i fotut a les 8 del matí direcció a Arròs per un corriol tècnic i nomès hem començat ¡¡¡¡

Enfilem per pista asfaltada cap al Saut du Spih i a uns 4 km girem a l’esquerra per una pista que en pujada continua ens fa guanyar alçada, passem per Sant Joan d’Arròs, st Miquel i el poble de Vilamós, ara planegem fins arribar a pista asfaltada que en una directa baixada ens porta a Bossost.

Creuem el poble i enfilem per carretera cap al Port del Portillón, als 4 km deixem la carretera i agafem una pista molt verda, que ens va pujant fins arribar el Coll del Portillon.

Baixem per carretera un tram i tornem a entrar al bosc a ma esquerra per un corriol que acaba sent un sender, en un punt el deixem i agafem una trialera de baixada que en pocs minuts però tècnics en mig d’una immensa fageda en deixa a l’entra de saint Mament i Bagnêres de Luchon, a on aprofitem per dinar en una terrassa, be dinar el que es diu dinar a la Catalunya no ho era, quatre fulles d’enciam regades ves a saber amb quina salsa i un bistec amb patates.

Enfilem el camí de nou per un estret i tancat corriol pel mig del bosc, de cop apareixen les primeres rampes i mes endavant escales ¡¡¡, amb la panxa plena i empentant quedem una mica rebentats i decidim parar 10 minuts per refer-nos i deixar a l’estomac que treballi una mica.

Arribem a Saint Aventin, entre corriols dintre del bosc i corriol pel mig dels prats, d’aquí com sempre en pujada seguim la mateixa tònica de paisatge i recorregut, aquest corriols no et deixen relaxar ni un moment perquè sempre hi ha desnivell pel costat dret.

Anem guanyant alçada fins que apareix davant nostre el poble del Bourg d’Oueil, que es a on passarem la nit.

Son les 16:30 h i ja som dintre de les habitacions dutxant-nos, amb les bicis netes i engrassades, avui dormen en un paller típic d’Occitania.

Una volta pel poble que dura 10 minuts i ja esta tot recorregut, fem una cervesa a l’Hotel i estirem les cames.

El sopar es a partir de les 19:30 h, i fem com les gallines encara es clar i ja som al llit.

Resum:

Distància : 68,70 km

Desnivell +: 2.228 m

Altura màxima: 1.388 m

Vel mitjana. 11,6 km/h

Temps moviment: 5:56 h

ETAPA 2 BOURG D’OUEIL – ASPET

Un cop esmorçats i tot repassat sortim a les 8:25 h del matí, avui ens ha costat sortir, enfilem la carretera que puja al Coll de Balés, però al primer revolt el deixem per sortir a ma dreta per una pista en pujada contínua, aquesta zona ja no hi ha arbres, solsament tot es verd, anem guanyant ràpidament alçada, ara podem veure tot el Pirineu, als fons de tot es veu el el Parc Nacional d’Aigües Tortes, mes a la dreta el pic del Malpas, i mes enllà podem veure la Maladeta i sembla treure el nas el pic Aneto.

Arribem a dalt del coll som a 1850 m d’alçada, i podem veure la vall que ara baixarem per una ampla i ràpida pista, un tram vertical de pista ens fa baixar de les bicis, i continuem perdent alçada baixem fins la cota 800 m, en poca estona, ara per corriols, pistes i trams d’asfalt anem deixant pobles enrrera Sost, Esbareich, Mauleon Barousse i Sacoué, d’aqui per carretera enfilem el dur coll de Mortis, d’aqui tornen a agafar pista cap a la dreta i anem fen pujades i baixades fins arribar a Sant Bertrand de Cominges, que hi ha una església impressionant.

Omplim d’aigua, donem una volta per veure el conjunt monumental i tirem una mica mes per trobar un lloc per dinar, estem a cota 400 m, i parem a dinar al poble de Loures Barrousse, aquí ens mig fem entendre i dinem bastant bé, una amanida com cal i ensaladilla de primer i pasta i una mica de no se quina carn, feta de no se quina menera, però comestible.

Enfilem el tram final de la ruta d’avui, i tot just passat Barbazan, al agafar un corriol, trobem un rètol que diu que està tallat el transit de bicis i senderistes del camí, cosa que ens deixa pensatius, si està tant ven explicat i avisa fins i tot els que van a peu, vol dir que no es passa de cap manera, tirem del plànol i agafem una carretera que ens retalla uns 10 km de la ruta, arribem a Bagen i tornem a enllaçar amb la ruta, ara son tot corriols dintre del bosc, molt divertits de fer, sobre tot si no portéssim alforges, els tram final per carretera uns 3 km ens porten al poble d’Aspet, ens costa trobar el lloc de dormir, perquè un rètol indica centre poble i et fot a les afores.

Arribem a la ciutat de vacances, rentem les bicis, la roba ens dutxem i donem una volta per veure tot aquest muntatge, com que no es sopa fins les 8:00 h, fem unes cerveses i ens relaxem a la terrassa.

Per sopar ens posem les botes, pasta, mill, patés, pizza, carn de xai, amanida, tipus bufet lliure, i una mica de vi.

Resum

Distància : 83,15 km

Desnivell +: 1.666 m

Altura màxima: 1.850 M

Vel mitjana. 14,9 km/h

Calories: 3.312 C.

ETAPA 3 ASPET – VIELLA

Sortim a les 8:00 h del matí, amb un cel tot tapat i una boira plorenera, que ens va calant, primer tram molt maco per corriol tècnic amb molta pedra rodona i molt lliscant, ens posa les piles, arribem al Coll de Buret i enfilem per pista asfaltada una duríssima pujada, que mes endavant es calma una mica i es torna pista forestal, que ens va portant amunt, fins arribar a tocar del Coll d’Aillos, que girem a ma dreta per un corriol i ara de pla i algun tram de baixada ens deixa al Coll de Menté.

Parem al refugi a menjar unes madelenes i fer una cocacola a preu de dinar gourmet ¡¡¡¡

Ara passem entre la urbanització i les pista d’esqui de Station du Mourtis, i començem una baixada primer entre fang i fems de vaques tot barrejadet amb aigua ¡¡¡¡ i desprès per un corriol entre fulles d’arbre i pedres molles, amb una caiguada a ma esquerra que no sabem quantificar perquè tot esta mig enboirat i moll, aquesta baixada la disfrutem molt tot i tindre d’estar molt atents ja que la roda del davant vol marxar a la seva mes d’una vegada.

Ara s’ha convertit en carretera d’asfalt fins a Melles, ara agafem un tram de la N-125 fins que ens porta al pont dera Lana, i per un caminet fins entrar a Les, em tornat a Catalunya i els llocs per dinar fan mes bona cara, així que ens costa poc trobar un lloc per dinar de tapes i fer una gran cervesa.

Amb la calma, fem el camí que ens queda fins arribar a Viella, per pista fins abans d’entrar a Viella ens enfilem a Vilac i d’aquí per un corriol fem una baixada rapidissima fins l’entrada de Viella.

Rentar i engrassar bicis, i com que es d’hora, anem a buscar un pneumàtic nou per la bici del Pep, que ja li toca canviar-la i anar a fer una mica el turista per Viella.

Avui sopem a les 21:00 h, i poc mes tard d’una hora som a mans de Morfeo.

Resum

Distància : 70,77 km

Desnivell +: 1.888 m

Altura màxima: 1.438 m

Vel mitjana. 12,2 km/h

Calories: 3.370 C

ETAPA 4 VIELLA – LES ESGLÉSIES

A les 8:40 h ens deixen a la boca Sud del túnel, a tocar del refugi de Conangles, aquí sortim amb 4 companys que també fan la ruta en 3 dies.

Enfilem cap avall, creuant, torrenteres plenes de rocs, trams de pista plens de rocs, fins que sortim a Senet, ara la pista es mes rodadora i ràpida, ens porta cap a Vilaller, els kilometres passen bastant ràpids per les pistes que es pot rodar, sortim direcció cap amunt per una pista que es va posant cada cop mes dreta, cada un de nosaltres agafa el seu ritme i pujada amunt fins que sortim a les vistes de la nova vall que se’ns obre, la Vall de Boi, baixem ràpidament cap a Llesp a on aprofitem per agafar aigua, ara fem un tram pel camí de l’aigua, aixó es una ratonera, pujades i baixades per un corriol que fan empentar la bici mes del que ens agrada, fins que sortim a la pista que porta a Iran, Irgo, i ara ja mes o menys planejant ens porta a Gotarta, aprofitem per agafar aigua, avui es un dia molt car i amb un sol molt dur, ens arribem a Malpàs, que sabem un lloc per dinar.

Parada i fonda per dinar, el problema ve desprès de dinar, que la pujada a Castellars per carretera i a les 3 de la tarda, ens fa patir molt, ara per pista de grava de molt mal rodar ens puja durament fins el Coll de la Peranera, a 1610 m d’alçada, d’aquí podem veure la vall i els dos petits pobles d’Erta i Sas, que el Pep i Jo recordem de l’any passat, a l’entrada d’Erta ens espera una magnifica font, que fa que el Lluc i el Pep, es dutxin vestits, la veritat la calor es molt dura, !!!! collons aquesta aigua es molt freda ¡¡¡¡.

Solsament ens queda coronar el Coll de Sas, que al ser pista rodadora el fem en un moment, ara podem veure la Vall de Manyanet i el lloc a on dormirem, Les Esglésies, la baixada es per asfalt un cop passat el poble de Sentís, en un moment ens plantem a l’Era de la casa Batlle, a on rentem les bicis, engrassem i ens anem a la dutxa del nostre petit apartament, avui podrem dormir com cal, ja que hi ha dues habitacions i el Lluc podrà roncar sense que ningú no l’emprenyi ¡¡¡¡¡

Resum

Distància : 77,58 km

Desnivell +: 1.895 m

Vel mitjana. 11,8 km/h

Calories: 3.348 C.

ETAPA 5 LES ESGLÉSIES – SON

Sortim a les 8 del matí justes, no les tinc totes amb la roda del darrera, perquè hem inflat abans d’esmorçar i al sortir torna a estar tova, tirem amunt direcció al Coll de l’Oli, primer per carretera asfaltada i desprès per pista, al arribar a l’alçada del poble de Avellanos, paro i poso una càmara a la roda del darrera que està molt baixa, alguna cosa del tubelles falla i no aguanta l’aire, i trobo 4 punxes al pneumàtic però estaven sellades, continuem amunt fins a coronar el Coll, fotos de rigor, d’aquí podem veure el Coll de Sas i la vall que deixem i per l’altre costat la vall de la Vall Fosca, que ara entrem.

Baixada ja coneguda en el sentit contrari, ens torna a fer parar a Oveix, amb una punxada del pneumàtic nou del Pep, en un moment tot solucionat i enfilem cap a Torre de Capdella a on esmorçarem.

Son les 11:30 h i enfilem cap al Coll del Triador, que ens espera desafiant allà dalt de tot, anem pujant a bon ritme, parant a les raconades a on hi baixa aigua per refrescar-nos, ja que el sol apreta.

Son aproximadament les 12:30 h i ja som dalt, una pujada dura però amb unes vistes espectaculars de banda a banda.

Anem triscant per la pista, anar pujant a estones i baixant a d’altres, disfrutant del paisatge, dels bestiar que pastura, i de les fonts que anem troban, avui, ens hem creuat amb molta gent i ara avancem a uns quants ciclistes.

Fem el Coll de la Portella, i enfilem ràpidament cap al Coll de la Creu d’Eixol, a on podem veure l’entrada mes coneguda del Parc Natural la zona d’Espot.

Baixada trepidant fins al poble d’Espot, aquí aprofitem per dinar i mirar fins a on arribarem avui, una bona opció podria ser Son, així que fem una trucada i tot solucionat, dinem tranquilament i amb tranquilitat enfilem la carretera que porta al poble de Son.

Bon poble i molt bones instal•lacions per poder dormir, sopar i rentar bicis, ens acomodem a la primera planta del refugi a on també dormiran els nostres 4 companys d’

Andorra, la seu d’Urgell i Sabadell. El lluc queda desterrat a la planta de dalt.

Sopem tots plegats i la fem petar una estona fins que decidim anar a dormir, demà es l’últim dia, però com sempre volem mirar de sortir el mes aviat possible.

Resum

Distància : 75,35 km

Desnivell +: 2.216 m

Vel mitjana. 12,4 km/h

Calories. 3.580

ETAPA 6 SON – VIELLA

Desprès d’un bon esmorçar amb molt bona companyia, preparem els trastos i a les 8 dle matí sortim direcció el Bosc de Gerdar, tram de corriol i senders per un bosc d’alta muntanya, amb baixada final brutal que ens porta al mateix refugi, seguim direcció a la C-13 a on en fem uns quants km de baixada, girem direcció Sorpe, i un cop creuat el poble corriol, fins tornar a enganxar la carretera asfaltada que ens porta a Isil i mes endavant a Alós d’Isil, seguim pujant molt lleugerament, anar entrant a la vall tot remuntant el Noguera Pallaresa, deixem la carretera i ara es pista en bon estat que ens porta vall amunt, pastures i muntanyes es van obrint i tancant al nostre pas, sense gairebé donar-nos compte davant nostre apareix el caputxó de la Mair de Diu de Montgarri, aprofitem per parar i fer una gerra de Clara.

Ara solsament ens queda remuntar la resta de vall fins a Pla de Beret i tot baixada fins a Viella, amb ganes però també ja cap cots, enfilem la carretera cap a Baqueira, sense voler no parlem, cadascú de nosaltres reflexiona, assaboreix, reviu aquest 6 dies de btt que hem gaudit.

En el fons tots ens fa molta mandra arribar a Viella, perquè representa que demà toca anar a treballar, i es el final d’aquesta ruta que portàvem dies preparant.

Son les 13:30 h i ja som a l’Hotel, rentem les bicis, les carreguem a la furgo i anem a la dutxa, mentres ens dutxem es posa a ploure de forma violenta, i ens quedem mirant com plou tot pensant que ens hem escapat d’aquesta per ven poc.

Anem a dinar, avui farem un dinar mes esplèndid i tocarà enfilar cap a casa que hi ha un bon tros de camí.

Resum

Distància : 66,92 km

Desnivell +: 1.281 m

Vel mitjana. 14,8 km/h

Calories: 1.985 C

Tants dines preparant la ruta, buscant informació, els llocs per dormir, els possibles llocs per dinar ... i ja està en sis dies, s’ha acabat, ara toca pensar quina en farem la pròxima ¡¡¡¡

LES FOTOS

JA QUEDA POC

2010-07-02T13:23:00.000+02:00

tot apunt per començar la rutilla d'aquest estiu.

Per varis temes aquest any no podran ser 11 o 12 dies seguits de btt, i de moment farem 6 dies, fent Pedals d'Occitania i Pedals de Foc autosuficients.

Mes endavant mirarem de fer algunes altres rutilles de 2-3 dies.

Si res no es torça, esperem fer-ho 3 dies per PO i 3 dies per PF.

Ens sembla millor començar per la part d'Occitania, perque diuen que es una mica mes durilla i també perque l'any passat al fer la Transpirenaica, ja vem fer un tram de la PF en sentit contrari i ho deixarem per l'últim, que ja sabem que ens espera ¡¡¡¡

Serem tres a pedalar i l'idea es portar el mínim del mínim de pes, ja que el tercer dia tornarem a ser a Viella, que sera el camp base, i per tres dies ¡¡¡ la pudor que es foti !!!!.

ELs perfils de les sis etapes i les seves característiques:

1 era Etapa

Viella- Bourg-d'Oueil

Desnivell + 2.216 m

71 km

2 ona Etapa

Bourg-d'Oueil - Aspet

desnivell + 2.139 m

96 km

3 era. Etapa

Aspet - Viella

desnivell + 1.617 m

66 km

4 a. Etapa

Viella - Les Esglésies

desnivell + 1.909 m

76 km

5 ena. Etapa

Les Esglésies - Espot

desnivell + 2.105 m

61 km

6 ena. Etapa

Espot - Viella

desnivell + 1.374 m

77 km

Doncs APA SOMHI ¡¡¡¡¡

RUTA RESUM PER LA ZONA DE BLANES

2010-06-14T19:24:00.001+02:00

Ultima ruta aquest any en btt per la zona de Blanes, ha estat un resum dels millors trams que he anat fent aquesta primavera, he aconseguit unir una part dels trams que mes m’han agradat, bastant corriol alguna trialera, amb trams de pista ampla, i un petit tram de carretera, que no he tingut temps de trobar una millor alternativa, es l’única pega, perquè la resta m’ha deixat super content i amb les cames com un flam quan he arribat a dalt del Castell de Blanes.

Segons el wikiloc surten 1.181 m de desnivell, però segons el meu Garmin i el programa perfils son mes de 1.328 m positius, no hi ha cap tram molt dur i molt llarg però es un constant puja i baixa, molt divertit, si algú vol coneixer una mica la zona, es una ruta que resumeix el que hi ha per costat de Blanes-Lloret.

RESUM:

Corriols Blanes-Lloret

54,48 km

desnivell + 1.328 m.

RUTA PEL MONTNEGRE

2010-06-09T21:19:00.001+02:00

Aquesta setmana vaig poder estar a Santa Maria del Montnegre, i vaig poder veure al roure centenari al terra, tenia de ser impressionant, perquè tot i ser a terra es acollonant, i el pilot de branques que hi ha al marge de sota es brutal.

Segons hem van explicar uns voluntaris que estan arreglant la zona, tenia uns 40 m de diametre de copa , una veritable llàstima que la tempesta d'aquest hivern l'ha tombat.

La ruta surt de Blanes passa per Palafolls, creua l'autopista per sota, de moment tot asfalt i pla, un cop passada l'autopista comença a pujar i es passa per Sant Pere del Riu, es baixa fins a tocar una cantera i s'agafa una pista asfaltada un bon tros, mes endavant es converteix en pista sempre amb pujada i anar guanyant desnivell, la cosa comença a posar-se dreta, s'arriba al coll de Sant Andreu, amb trams de rampes durilles ... ara s'arriba al Coll dels Tres Termes, i aquí ja comença una pujada sense treva, paro a la font dels Amics per agafar aigua fresca i amunt que la pujada m’espera.

Pujada sense descans fina al Coll d’en Coma, d’aquí ja es va planejant fins arribar a l’arbre centenari, tram de baixada ràpida per pista, de cop giro a la dreta i torno enrera per una pista que va fent tobogans, trobo una altre font que no recordo el nom, i aprofito per fotrem un gel, perquè tinc les cames fetes un flam, tot el desnivell me l’he cascat des del km 14 fins al 31.

Tota aquesta zona es una passada amb un bosc molt maco i verd, ja que aquesta primavera les pluges tenen tota la vegetació a tope, tot planejant arribo al coll de les Palomeres, coll del Portell, i d’aquí ja comença a baixar ràpid, fins arribar a la carretera que hem porta fins l’entrada de Tordera i d’aquí pel costat del riu fins a Blanes.

En resum 50 km i un desnivell + 1.100 m.

La zona del Montnegre molt maca, els 10 km primers i els finals son un pur tràmit que serveix per escalfar i refredar correctament.

Caldrà començar a fer sortides de mes km i mes desnivell per acostumar el cos...

COMENÇANT A ENTRENAR

2010-05-30T21:54:00.001+02:00

Be, sembla que han tornar les ganes d’entrenar, i ja porto un parell de setmanes sortint a corre a peu i amb la bici de carretera entre setmana i el cap de setmana els dos dies amb la btt.

Perquè pel club, ningú entrena i només fas que veure mallots taronja pels camins i carreteres de la comarca, aqui cap vol quedar endarrera.

Igual que l'operació bikini, cal posar-se apunt per la ruta d'aquest estiu.

Avui diumenge ruta pels voltants de Blanes, hem anat al Puig Ses Cadiretes, el tram de Tossa de Mar al puig, molt maco, pujada constant que permetia poder pujar mes o menys a ritme.

NOVES RUTES

2010-04-12T08:46:00.000+02:00

He fet vàries rutes pels voltants de Blanes, una zona desconeguda per mi, però plena de rutes i racons per descobrir, el problema es que desprès de la nevada hi ha el bosc destrossat i molts corriols son impracticables de moment, crec que tots haurem de col•laborar una miqueta per anar fent pas pels corriols, i esperar que aquest estiu no sigui massa dur amb els incendis, perquè sinó ...

De moment tres rutes, una pels voltants de Blanes, molt divertida i trencacames, surten 35 km i uns 890 m de desnivell positiu, millor fer la ruta al revés, ja que sinó hi ha trams impossibles de pujar.

Una altre mes enllà de Lloret, plena d’entrebancs pels arbres tallant els corriols, feta amb uns nous amics, la zona val la pena, surten uns 53 km i 1280 m de desnivell positiu.

La tercera per la zona del Montnegre, una zona impressionant i amb moltes ganes de descobrir mes corriols com el de baixada que son gairebé 5 km simplement una trialera que ningú no es pot perdre, en resum 41 km i uns 823 m de desnivell positiu.

Salut i cop de Pedal

NEU, NEU I MES NEU

2010-03-15T20:19:00.002+01:00

Com que hem tingut una bona setmana de neu, el weekend no podia ser d'una altre manera.

La filla gran tenia curset d'esquí de fons, aprofito que el cunyat te material de fons per anar de prestao a provar això del fons.

Dissabte, un dia esplèndit, amb molt de sol i poca calor, cap als Rassos de Peguera a fer fons, un circuit bastant tècnic amb baixades guapes ( pels que en saben ) amb un circuit de 2,5 km aproximadament, al final he aconseguit fer quasi 5 voltes en tot el matí, que son uns 12 km, tot un rècord, per un novato com jo, per ser el primer dia, he sortit bastant ben parat, sort d'algun amic que m'ha anat instruint al llarg del matí he aconseguit fer una volta sense caure en cap de les baixades-curva.

La meva filla gran domina mes que jo això de l'esquí de fons.

El diumenge com que segueix tot blanc i agafar la bici serà un suplici, quedem uns quants, ( Tiet, Carnisser, Sherpa i jo ) per anar a fer un vol amb raquetes de neu. - Aquest cap de setmana tocaba provar coses noves... a la neu ¡¡¡¡-, hem fet una volta cap als Rassos de Dalt, els de Baix, cap al Pedró, les antenes i esmorçar al bar-Restaurant de l'estació, com que som uns picas hem fet la volta a ritme caribenyuuuu ¡¡¡, o sigui amb la llengua sempre a fora, fins i tot baixant corriem com locus, la gent que pujava se'ns mirava amb una cara rara, al veure 4 tios corrent muntanya avall amb raquetes de neu es veu que es de grillats ¡¡¡

En resum, un cap de setmana de força activitat física i una butllofa darrera de cada taló, producte de les botes de Gore, que ja no recondaven l'últim cop que les baix calçar.

Seguirem entrenant, ... be quant pugui tornar a calçar-me alguna cosa als peus ¡¡¡

TRANSGAVARRES

2010-03-07T23:07:00.002+01:00

Aquest cap de setmana dies 6 i 7 de març de 2010, jo i dos companys mes d'Avià cop de pedal, hem tingut el gran honor de poder pedalar amb la gent del Club Ciclista Baix Ter, en una sortida de dos dies per les gavarres, batejada com la Transgavarres.

Han estat dos dies molt divertits i durillos de btt, per pistes, corriols, trialeres, un munt de talls preparats i estudiats per l’Albert que ens han posat a prova constantment pel massís muntanyós de les Gavarres, ha estat un bon test per saber a on estem en aquest punt de la temporada.

Sortim divendres a la tarda direcció cap a Torroella de Montgrí, que es d’on sortirem el dissabte al matí, hem llogat un bungalow collonut a l’Estartit, i anirem a sopar amb una part de la gent que demà pedalarem així sabrem de que morirem ¡¡¡¡

Arribem a les 9:30 h a l’Estartit, deixem les bosses i les coses, i anem a Torroella de Montgrí a buscar la resta de la gent que ens portaran a sopar,

Anem a sopar en un lloc molt maco, fem un bon sopar, amb una bona companyia i comencem a veure a on ens en ficat, aquesta gent del Club Ciclista Baix Ter, estan molt forts i nosaltres ... i jo en concret porto des de primers d'any entrenant poc...

Dissabte 6-03-2010

A les 8 h del matí sona el despertador i tots de peu, hem dormit be, esmorzem i preparem les coses, que si agafo això que si deixo allò, que m’abrigo perquè farà fred... a les 9:20 h som davant de bicis Teixidor, que es el lloc de sortida.

Van arriban tot el personal, i ara si que tenim clar que la gent esta molt forta i ens haurem d’aplicar per no deixar els d’Avià en un mal paper.

A les 10 h l’Albert fa sonar el xiulet i tothom es posa en marxa, anirem direcció a la Bisbal, per anar agafant el ritme sense gaires desnivells, passem per Gualta, Fontanilles, Peratallada, sort que era sense gaire desnivell, ja comencem a fer pujadetes a bon ritme, amb alguna pèrdua arribem a Fonteta i fem els talls que ens comencem a enfilar cap a Fitor, pistes, corriols, ens van fent guanyant alçada, però tant estem pujant com baixant, creuant petits torrents d’aigua, arribem a Sta. Coloma de Fitor, aquí parem i esmorzem l’entrepà que portem, omplim d’aigua i tornem a sortir tan bon punt l’Albert fa sonar el xiulet.

Tornem a pujar i baixar per corriols i pistes direcció a Vall-llobrega i d’aquí a la platja del Castell, agafem el GR i fem un tall resseguint la costa, girem de nou i anem a sortir a l’entrada de la platja del castell, per un corriol anem pujant direcció a Calella de Palafrugell, en un petit tram al mig del bosc tallat, una branca es creua al meu canvi i fot un bon trinxader, total per poder sortir fem una bici single-speed per arribar fins a Calella, la resta encara fan un tall que baixar fins a prop de mar i torna a pujar.

Dinem els entrepans que ens han portat les noies de la furgo d’assitència, i el pare de l’Albert, de bicis Teixidor, es desplaça fins a Calella amb un canvi nou i en un plis-plas, torno a tindre la bici apunt de solfa, just quant la resta del grup acaba de dinar, podem tornar a sortit, ( Moltes Gràcies al pare de l’Albert, que he marxat tant ràpid que quasibè no l'hi he donat ni les gràcies ).

Enfilem ara cap a Mont-Ras i d’aquí cap a les Gavarres una altre vegada, pugem i anem a fer un tall cap a la Font de la Teula, un tram molt bo i divertit, amb pujadeta tècnica i d’equilibri entre l’escorxat del camí i les esbarces, tornem a sortir a la pista principal i ens reagrupem, sembla que anem amb retard i s’ha d’apretar per mirar d’acabar abans de fer-se fosc.

Fem un divertit tall de trialera de baixada i al rependre la pujada, resulta que avui he comprat jo tots els numeros de la rifa i ara trenco la cadena, en poca estona la deixem apunt per seguir, però ha donat temps per replantejar que se’ns ha fet tard i no arribarem de clar al Puig Cargol i baixar, així que el jefe ens porta cap a Palamós i pel passeig cap a Calonge i al càmping falta gent.

Arribem a les 18:30 h, ha estat un dia llarg, però tots estem satisfets, alguns mes que satisfets, estiraments, repartiments de bungalows i a la dutxa que falta gent.

Fem una cervesa mirant el Barça, mentre esperem a tota la gent i les noies de l’assistència, es hora de sopar, no ens ho diuen ni dos cops que ja estem tots asseguts i menjant, bon sopar, bona companyia i conversa, però el cansament ens convida a anar a dormir a les 22:30 h som quasi tots al llit.

Diumenge 7-03-2010

Una mica abans de les 8 h, ja estem de peu, ens preparem i esmorzem, anem al bar a fer un cafè que ens desperti del tot.

A les 9:15 h ja estem tots apunt, i com no l’Albert fa sonar el xiulet i ens posem en moviment, per carretera fins a Calonge, per anar escalfant, enfilem un tros de la carretera que porta al Coll de la Ganga i aviat girem a l’esquerra, creuem una urbanització en forta pendent i com sempre el ritme no es baix, però avui sembla que tothom s’ho agafa una mica mes tranquil, anem pujant per una pisteta, que es va tancant i fent-se mes tècnica, aquest tall permet pujar cada un al seu ritme, el que fa que guanyem alçada ràpidament, entre camins i pista arribem a Sant Cebrià del Alls i d’aquí a ritmollo fem cap al Puig d’Arques, mengem una mica, quatre fotos, en Jordi ens deixa i marxa directe cap a Torroella, la resta fem un tall d’una trialera de baixada impressionant, creuem un rierol i remuntem per pista i corriol cap als Metges.

Lloc per dinar els que es queden a acabar la ruta, ens acomiadem de tots, desprès d’una cervesa reparadora en Sergi, en Lluis, els d’Avià, en Rafa i l’Andreu, enfilem direcció a la Bisbal, ja que no volem tornar molt tard a casa, baixem trepidantment fins a Sant Sadurní de l’Heura, aquí agafem pista de cicloturisme cap a la Bisbal, anem a bon ritme, creuem la Bisbal i enfilem per carreteres secundàries cap a Torroella, passem Gualta i arribem a Torroella de Montgrí.

Som a la furgo, ens canviem de roba, posem les bicis dintre de la furgo, ens acomiadem de l’Andreu, en Rafa i de la Conxi, toca anar a buscar un lloc per dinar 3 tios que foten pudor de tigre son les 15:00 h.

RESUM.

Dissabte dia 6 de març 2010. 84,5 km i desnivell positiu de 1.749 m

Diumenge dia 7 de març 2010 60 km i desnivell positiu de 1.245 m.

Vull donar gràcies a la gent del Club Ciclista Baix Ter, per la seva acollida i el tracte rebut, hem disfrutat molt i també hem pedalat molt. El track aviat el tindran penjat a la seva web ( Club Ciclista Baix Ter )

A l’Albert per la mega ruta que s’ha currat i tindre tota la logística lligada i preparada, ets un crack i aquest cap de setmana ha quedat demostrat.

A les noies de l’assistència la Conxi i la germana de l’Albert, per la seva paciència i ajuda, un tasca que no es veu però si que es nota i s’agraeix.

A tots els mes joves, per donar el toc de color i alegria, sou el futur del Club i pinta be.

La ruta val molt la pena, està pensada i disenyada per a passar pels punts mes característics de la Gavarres, s'ha buscat duresa i divertiment i ho te tot. Personalment els senders, corriols i la trialera del segon dia es el que mes m'ha agradat.

Estic content perquè pensava que estava en mes baixa forma i he aconseguit fer la ruta sense patir mes de l'estrictament necessari.

Ara toca començar agafar la rutina dels entrenaments per ...

PREPARANT GRAN RUTA ESTIU 2010

2010-02-15T10:03:00.000+01:00

Ja hem començat a donar-li voltes a la ruta llarga d'aquest estiu.

Per un costat, em fa molta gràcia anar a voltar pels Pics d'Europa i fer la Transcantàbrica o alguna cosa així, però per fer aquesta ruta fa falta com a mínim 15 dies com a mínim, ja que els desplaçaments son llargs i un cop ets a lloc s'ha d'aprofitar.

Per l'altre costat, ja comença a tocar voltats pel nostre Pirineu de forma contundent, i donem voltes a fer una ruta no tant llarga i així poder si cal buscar un cap de setmana per a fer alguna altre cosa per aquí mes aprop.

Una ideia bona que ens agrada molt es Pedals d'Occitània + Pedals de Foc en 6 dies i alforjes lleugeres, una altre idea seria muntar un camp base aprop de la vall d'Ordesa i fer rutes per aquella zona d'un o dos dies i anar retornant a la base, amb la possibilitat de fer un dia de trekking i pujar el Mont Perdut.

Estem començant a cuinar-ho i els ingredients son bons, els cuiners " els millors " i de gana ens en sobra, per tant segur que sortirà una cosa bona.

Salut i pedals.

2010 APA SOM-HI

2010-01-01T22:15:00.000+01:00

Be, ja ha començat el nou any, el 2010 i desprès de fer el gos quasibè tot el mes de desembre, ara toca començar la pre-temporada i tornar als entrenaments.

Cal perdre els kilets que aquest mes de festes sempre tornen, com els turrons ¡¡¡.

Tornar a agafar la rutina dels entrenaments i les sortides.

Doncs APA SOM-HI.

!!! BON ANY 2010 ¡¡¡

ENGANXAT ¡¡¡¡

2009-11-04T00:01:00.000+01:00

Ja hem van avisar que aixó dels duatlons enganxa, i ja hi som.

El meu company de duatlons, ja m'ha començat a ficar el cap que hem de fer totes les duatlons de Terra Endins que queden aquesta temporada, i de pas a mig termini alguna Mitja marató.

Ara si que no queden mes excuses i tindrè de començar a entrenar la cursa a peu molt en serio, sinó el mes de Febrer, la mitja marató es pot posar molt difícil.

Per tant nous reptes a la vista ...

Novembre-Gener - Duatlons Terra Endins.
Febrer - Mitja marató.
Estiu - algún trialto
Estiu - llarga ruta en btt

COM HEM PATIT ¡¡¡¡

2009-11-01T19:16:00.007+01:00

La veritat no ha estat tant dur ¡¡¡, be els 2 últims kilometres a peu si que han estat molt durs, ja que no podia avançar mes ràpid.

Sortida a les 10:00 h del matí molt puntuals, traca i sortim els 300 i pico corredors, direcció cap a Cal Marçal, allí ha començat la pujada fins al km 5,5 pujada algun tram durillo i la resta s’anava fent, la veritat m’ha agradat he començat de menys a mes i he anat avançant a força gent a la pujada, la baixada directissima a perdre desnivell, molt ràpida i avançant algun corredor no tant temerari com jo.

Entrada a la zona de transició i he fet una transició bastant ràpida, sortida amb la bici, i allí hem trobo als amics animant com bojos, un tram d’asfalt fins la sortida del poble ha servit per poder fotrem el primer Gel i beure líquid.

Amb la bici un circuit molt divertit i variat, he anat remuntant posicions, fins que he trobat la meva posició en un petit grupet, anar marxant amb por de que en qualsevol moment els bessos se’m possessin catxondos i durillos, però no ha passat res, un altre Gel abans d’arribar a la transició.

Entrem a la transició i observo que no hi ha cap excés de bicis aparcades senyals que no estic tant endarrera de la classificació com m’esperava.

Hem calço les bambes i arranco a correr, ( bé arrancar, arrancar, el que es diu arrancar... ) m’he arrossegat durant 2 km, aquí si que les potes no anaven, he agafat flato i m’han adelantat fins i tot els cargols.

Però he aconseguit acabar el meu primer Duatló de muntanya, sense patir massa, i amb un bon gust de boca, no serà de tros l’últim, però cal sobre tot entrenar molt la cursa a peu, i les transicions de btt a correr.

Posició final 125 de 311, per un globero com jo està mes que bé, ¡¡¡ Millorarem !!!.

Han sortit les classificacions, i ha quedat demostrat que he de millorar molt corrent sobre tot desprès del tram de btt. En resum :

7 km cursa a peu: 39:39.513 ( posició 127 )
22 km btt: 1:16:31.995 ( posició 77 )
2 km cursa a peu: 12:59.361 ( posició 160 )

Total: 2:09:10.869 posició 99 de la categoria sènior.
CLassificació: Duatlo Puig-reig 2009

Salut i cop de pedal.

COM PATIREM ¡¡¡¡

2009-10-30T17:04:00.002+01:00

Si, diumenge participarè a la duatlo de Puigreig, així tornarè a tocar de peus a terra ¡¡¡

Es tracta d'una de les duatlons de Terra Endins, que consta de 7 km corrent + 22 km en btt + 2 km corren.

Ultimament no he pogut entrenar molt, per aixó suposo que patirè molt en els trams a peu, però que carai, aixó s'ha de provar i així poder veure que caldrà anar entrenament mes ( !!el correr segur¡¡ ).

Diuen que els duatlons i triatlons enganxen molt, espero quedar satisfet i molt enganxat, i la pròxima temporada poder-ne correr mes i amb mes bones condicions.

Salut i cop de pedal.

Una Sorpresa a tocar de casa

2009-10-11T20:59:00.006+02:00

Avui, per jugar amb les Nenes i que aprenguin a fer anar el GPS i interpretar-lo, entendre corbes de nivell ..., hem anat a fer un multi cache ( Geocaching ), que està molt aprop d'Avià.

Ha resultat ser un matí molt especial, ja que hem trobat un bon cistell de rovellos i cames de perdiu, i hem descobert l'antiga casa del Grau, en un paratge que hi hem passat moltes vegades a tocar i no el sabiem, un racó de pau i tranquilitat espectacular.

En definitiva no cal anar gaire lluny per trobar racons que et sorprenen gratament, i avui ha estat un d'aquest. ¡¡¡

SELÈNIKA 2009

2009-09-30T08:50:00.001+02:00

Diumenge dia 27 de setembre de 2009, tres components del club AVIÀ COP DEPEDAL anem a fer la marxa de resistència Selènika, una marxa en btt de 107 km i uns 2.600 m de desnivell positiu.

Arribem a les 7:10 h a Navarcles, i tot el poble es un mega aparcament per als 1313 corredors que pendran part a la marxa de btt. Hi ha gent i bicis per tot arreu.

Anem a recollir els dorsals i ja veiem que l’organització ho te tot controlat, hi ha 6 cues diferents per a recollir dorsals, cafès, pastes, un compressor per inflar rodes...

Ens canviem i enfilem cap a la sortida, ara si que es pot comprovar que som un munt de corredors.

Sortida a les 8:04 h, la gran massa es posa en marxa, nosaltres seguint els consells del nostre “Presi”, sortim bastant endavant, per evitar problemes d’aglomeracions als primers kilòmetres.

Rodem a un ritme alt però es suportable, de moment tot son pistes ràpides, als pocs kilòmetres ja comença els constant puja i baixa que fa la marxa un trencacames, amb els kilòmetres set va menjant les forces.

Arribem al primer control, i quedem impressionats de l’organització ( els 4 controls son tots igual ), les bicis en un costat, el control que hi ha de tot per menjar i beure, hi ha un sanitari per si algú necessita cures, t’engrassen la cadena.

Acabem perden mes temps del compte, ja que la fem petar una estona, tornem a arrencar direcció a Cardona.

Mes pistes i mes puja i baixa, ens situa al Barri de la Coromina ( 2on. Control ), el Pep te problemes de rampes als quadriceps i li fan un massatge que li soluciona de moment el problema, sembla que ha quedat una mica tocat i decideix agafar-ho mes tranquilament, sortim de nou cap al que es el tram mes dur de la marxa, pujar cap a Serrateix, que es el tram que nosaltres coneixem.

Aquí jo agafo un bon ritme el que fa que superi a molta gent que ja comença a notar els kilòmetres, potser estic apretant mes del que caldria ¡¡¡ Seguim tirant amb força cap a Serrateix, els dos últims kilòmetres es fan molt durs, ja que hi han unes rampes bastant dures.

De Serrateix comença un tram de baixada i planejar que el Torner marca un ritme infernal que em costa de seguir, tinc un avís de rampes a l’isquiotibial esquerra i de d’afluixar ja que encara queden uns 20 km i es qüestió d’arribar d’una peça.

Apartir d’aquí comença la meva lluita contra la rampa en aquesta cama, cosa que em fa afluixar bastant el ritme i en conseqüència el del Torner que anem junts.

L’últim tram amb la trialera i la zona dintre del bosc, distreuen una mica els meus músculs i puc disfrutar-los, estem ja arribant a Navarcles, passem el pont i enfilem cap a dintre del poble fins al poliesportiu a on hi ha l’arribada.

A estat una marxa durilla, en total ens surten 6:46 h, 105 km i 2385 m de desnivell positiu.

Ara anem a recollir el diploma amb la foto, la samerreta i cap a la dutxa, esperem que arribi el nostre company, per anar a dinar tots plegats al pavelló, que es a on l’organització dona el dinar a tots els corredors.

En resum una marxa de resistència, que no s’ha fet llarga, molt ràpida i entretinguda, durilla perquè es un puja i baixa continu, però això enganxa i aquestes rutes llargues a mi m’agraden, per tant l’any vinent i tornarem. L’organització es un 10, hem pres nota per mirar de millorar molt la nostra pedalada, la veritat son un molt bon exemple de com s’han de fer les coses.

Felicitats¡¡¡

RECORD PERSONAL

2009-09-14T18:13:00.003+02:00

Aquest divendres amb el Presi, varem fer una ruta amb la bici de carretera que portava de cap fa molts dies.

Avià- Pals, passant per Ripoll, Olot, Sta Pau, Banyoles, Cel-ra, Pals.

He batut el meu petit rècord personal de quilometratge ja que hem fet 165 km.

Resum etapa:

165 km total,

28,25 km/h promitg.

5:56 h pedalant.

Ha estat una matí entretingut, essent una ruta no molt exigent i si molt distreta, peró m'ha passat factura als últims quilometres en forma de "pajara", ja que els 15 km finals estava totalment fos,

Hem esmorçat a Ripoll, i no hem menjat res mes, aixó ha fet que a l'alçada de Bordils, m'he quedat totalment buit, he tingut de tirar de gel energètic i barretes, peró el mal ja estava fet i només he pogut arribar enganxat a la roda del darrera del meu company.

Dissabte per estirar les cames hem fet 45 km per la carretera de St. Feliu de Guixols a Tossa.

Ja tinc un record de km en carretera - 165 km. -

CAP DE SETMANA INTENS

2009-08-31T16:32:00.009+02:00

Aquest cap de setmana final d'agost, tot i ser la festa major del poble AVIÀ, he aprofitat per a fer moltes coses.
Divendres a la tarda, anem a fer la Cresta de Peguera, un recorregut per una cresta que hi ha a tocar de les cases de Peguera, un recorregut facilet i que es fa en una hora i mitja, es recorre aquesta aresta que no es molt difícil, amb algún tram bastant aeri, i trams mes fàcils, hi ha tres ràpels de 10-15 m com a molt i un tram d'un pas de IV grau, i la sortida final uns 15 m per una fissura que tambè deu ser IV grau.

Els ràpels estan perfectament equipats i els dos trams de IV grau hi ha tambè per poder assegurar.

Ha estat una tarda entretinguda, desprès de molts anys de no posar-me un talabard, he tornat a recordar una mica la meva època d'escalada.

Dissabte, va tocar anar a rodar amb la flaca, uns 85 km sense gaire desnivell, Avià-Borreda-Cobert Puigcercòs-Sta. Maria de Merlès- La Guardia- Puigreig- Casserres- Grauguès- Avià.

I diumenge una cosa que tenia ja emparaulada feia un any, anar a fer un vol biplaça amb Parapent, el meu veí i amic Xavi, havien quedat que hem portaria a fer un vol en parapent, diumenge a la tarda, varem pujar a la 2 ona. Maria, allà ens vem equipar i preparar i som-hi, a volar uns 25 minuts, les condicions no han estat les millors però he pogut disfrutar d'una nova sensació i una visió diferent del municipi.

La veritat, m'ha agradat molt, no imaginaba quin tipus de sensació es podia sentir i m'ha sorpres gratament, a mès tambè ha vingut amb nosaltres a volar un crack del parapent i aixó dona encara mes sensació d'estar tot molt controlat i amb gent molt especialitzada i capacitada.

Sembla que ha despertat un cuc que no coneixia, i aixó si que es perillós, sobre tot per la butxaca ¡¡¡

classe magistral de sortida a volar.

la nostra sortida a volar.

estem volant ¡¡¡¡¡

ETAPA RESUM

2009-08-12T21:34:00.002+02:00

En resum:

12 dies de pedalar amb un promig d'entre 4 a 7 hores reals de pedalar.
920 km recorreguts.
24.597 m. desnivell positiu acumulat.
Un promig de 3.8oo kcal diaries cremades.

1 caiguda amb llanda davantera feta un vuit, canviar llanda al poble de Sort, cost 69 €.
1 caiguda amb rascades a la cama.

Cap averia tècnica, cap punxada ( portavem els dos tubuless amb líquid sellant ).
Cap problema amb porta bultos i alforjes.

Portavem GPS garmin etrex HCx amb uns tracks buscats per internet que eren fidels al camí original amb alguna variant marcada i plànols de la guia de Jordi Laparra.

Seguim la nostra tàctica de no reservar lloc amb dies d'antelació, d'aquesta forma no estem tan lligats a tindre finals d'etapa tancats, normalment al mig dia miravem a on es podia dormir i llavors trucavem per reservar lloc, així tenim tota la tarda per poder arribar sense presses i podem allargar mes o menys la ruta segons disponibilitat i les nostres forces. Cap lloc hem tingut problemes per estar tot plè.

La guia de Jordi laparra, te marcat els pobles amb llocs per dormir, que funciona bastant be, es troba algun lloc tancat i apareixen alguns de nous.

Nosaltres ens llevem sobre les 6:30 h, per intentar sortir a les 7:00 h del matí i esmorçavem reposteria, suc i llet, en els llocs que era impossible esmorçar abans sortiem sobre les 8:00 h com a molt tard, d'aquesta forma, a mitja tarda ets a lloc, el que dona temps per repassar les bicis, passejar i descansar una mica.

Miravem d'esmorçar un bon entrepà i cervesa amb llimonada a mig matí ( 10:00 h ), sinó ens duiem l'entrepà a sobre.

Al mig dia si es podia paravem a dinar, no perdonavem ni el cafè, es quan aprofitavem per trucar i buscar lloc per dormir.

Arribar a mitja tarda, primer de tot sempre rentar bicis i engrasar, i llavors dutxa, estiraments i picar fruits secs, volta pel poble i sopar entre les 20:00 i 21:00 h.

A dormir sobre les 22:00 h.

Qui necessiti els tracks de la ruta realitzada, no dubti ens demanar-los.

ETAPA 12. EXTALAR - HONDARRIBIA

2009-08-12T21:01:00.013+02:00

Distància 46,60km
Desnivell + 1.203 m
Temps pedalant 3:35 h.

Hem dormit a una casa que tenen habitacions i una zona amb tres lliteres dutxes, taula, nevera per a nosaltres dos sols.

Esmorcem amb els nostres amics vascos, que també han dormit a la mateixa casa, després de veure l’encierro d’avui a Pamplona, arranquem.

Fet i fotut son les 8:20 h, sortim d’Etxalar i per variar per aquestes zones, enfilem una pista asfaltada que puja de forma endimoniadament dreta, només hem començat i ja estem suant de valent, sense parar de pujar ni un moment arribem al Collado Lizarreta, ara ja anem junts amb els nostres amics Fernando i Javi, acabarem fent tota l’etapa junts.

Agafem un tram de carretera que de baixada ens porta al Collado Lizuniaga, aquí sortim per la dreta per una pista en bon estat de pujada, ara anem molt pròxims a la frontera i passem per la venta de Yasola, un tram de camí molt maco, aquí en un punt divisem el mar, desprès de 11 dies que varem sortir de Llançà, es una vista que ens alegra i a la vegada ens diu que ja estem arribant i per tant acabant la nostra ruta, ara baixem per un dels famosos trams tècnics, que significa a peu i molt mal camí entre les falgueres que son mes altres que nosaltres, així arribem a Zahar, ara toca tornar a remontar per asfalt fins al Collado d’Ibardín.

Aquí tornem a agafar una pista en bon estat que de baixada ens porta fins al pantà de Oneaga, ara pugem de forma suau fins al Collado de Poiriers en territori francès, d’aquí una última baixada dintre del bosc ens aboca a Arroupea i per una petita carretera que resseguint ja el riu Bidasoa ens porta Behovia, aquest es últim poble francès abans de creuar el riu i entrar a Irún.

Aquí ens trobem com dos nàufrags al mig de l’oceà, hem estat 12 dies per les muntanyes sense gaires cotxes ni trànsit, i ara aquí a Irún, estem fins i tot passant una mica de por entre tantes carreteres, cotxes i camions que no afluixen ni un pèl.

Sort que els amics Vascos que coneixen la zona i estan mes bregats amb tant de transit ens guiem fins arribar a Hondarribia.

Fotos de rigor al rètol d’entrada al poble, i enfilem cap al Cap de Higuer, que es la punta final del trajecte a on es troba el mar Cantàbric.

Passem per dintre de Hondarribia, passem a tocar la platja i en uns 2 o 3 km, ens plantem en un moment al cap d’Higuer.

Ara si que s’ha acabat tot, hem arribat la final del nostre trajecte, dotze dies desprès de sortir del Mediterrani a Llançà, ara ens trobem als peus del mar Cantàbric, es una barreja d’alegria per aconseguir el nostre propòsit però a la vegada es una pena ja que s’ha acabat la nostra ruta, tota aquella preparació, entrenament, nervis, neguit ha acabat.

Ho hem aconseguit.

Però tenim una extranya sensació ¡¡¡

ETAPA 11. ALBERG DE MENDIALATZ - EXTALAR

2009-07-25T17:38:00.015+02:00

Distància 86,29km
Desnivell + 2.017 m
Temps pedalant 5:45 h.

Hem dormit al refugi de Mendialatz que a la vegada també te habitacions amb bany, sortim a les 7:45 h, per asfalt direcció a la fàbrica d’Orzabieta, una antiga fàbrica d’armes, lleugera pujada.

Un cop passada la fàbrica agafem una pista forestal a ma esquerra i sempre amb pujada amb algun tram força dret arribem al Collado Novala, d’allà baixem a trobar la carretera que puja de Pamplona cap a Roncesvalles, que està a 1 km, passem pel vell mig de Roncesvalles i seguim carretera amunt fins al Puerto Ibañeta.

D’aquí a la esquerra surt una pista asfaltada que marxa mes o menys plana, fins que el paviment canvia a formigó i apareixen unes duríssimes rampes que en pocs km ens puja al Collado Lindux, ara estem just a la frontera francesa.

Toca tapar-nos que be una forta baixada per asfalt fins a Banca, son aproximadament uns 20 km que ens porten de la cota 1.175 m fins a 200 m. pel vell mig d’un immens bosc de faig i falgueres que ens acompanyen tota la baixada. Tot i fer un dia radiant la baixada i la zona tant tupida ens fan arribar a baix pelats de fred.

Aprofitem al sol per menjar unes galetes i xocolata, la fem petar una mica amb uns amics de Vitória que també fan la transpi.

Creuem la carretera i surt una pista asfaltada just passat el pont a ma dreta, que els enfila de forma brutal i dura, estem guanyant metres de desnivell de forma frenètica, que sense descans els situen a la cota 850 m. a on hi ha el coll Elorrieta, una zona tota verda i amb unes vistes precioses. Ara agafem un corriol a ma esquerra no massa dolent que ens porta de baixada amb algun repetxó, entre boscos de pins i faigs i moltes falgueres fins a Erratzu, a on tornem a agafar la carretera que amb una lleugera baixada ens porta a l’entrada d’Elizondo.

Parem a dinar a la Posada que ens han recomanat dos o tres persones que hem demanat a on dinar.

Un cop dinats toca remuntar alçada pujant per pista asfaltada fins a Begorci en una dura i constant pujada, un cop passat seguim pujant de forma ara mes suau fins al Collado Iñaberri, aquí en lloc de seguir el camí indicat a la guia que s’agafa a ma esquerra i ja parla d’un tram tècnic ( que ja hem après que vol dir a peu i empaitar la bici ), nosaltres decidim seguir la carretereta que en baixada i alguna pujada ens porta fins al Collado Esquisaroy.

En aquest punt tornem a trobar els amics Bascos i ens confirmen que el camí era tot a peu i molt dolent fins i tot la baixada, Creuem la carretera i agafem un camí a ma esquerra que ens porta en una franca baixada entre les falgueres direcció cap al Collado Orizqui, a on tornem a trobar la carretera i ens porta en una ràpida baixada dins a desembocar a Etxalar.

Un bonic poble, típic de la zona, amb uns carrers i cases molt cuidats.

ETAPA 10. ECHO - ALBERG DE MEDILATZ

2009-07-25T17:06:00.016+02:00

Distància 100,70km
Desnivell + 2.197 m
Temps pedalant 6:21 h.

Sortim de Echo, fa força fred tot i que fa un dia clar i despejat, al temperatura deu estar entre els 7-8 º C. Agafem asfalt ( avui sera una etapa de molt d’asfalt ) i ens dirigim cap a Ansó. Enfilem cap el Puerto de Ansó i arribant aquí ens desviem a la dreta per agafar una pista, pista ampla en bon estat i amb molta grava, rampes molt dretes que hem de pujar a peu. Un cop al coll baixem per una pista bona fins que hem d’agafar un sender a ma esquerra que baixa molt vertical.

Segona enredada de la transpirenaica, moltes pedres i sender gens ciclable. L’Únic punt maco s un tram que passa per sota d’una balma, després d’algun renec arribem a Ansó.

Continuem per asfalt direcció Zuriza, hem de remuntar tota la vall, pujada suau pel costat del riu. La vall es va tancant i el seu tram final es força maco ja que es encaixat entre dues grans muntanyes. Passat el barranc s’arriba a Zuriza, quatre cases al mig d’una vall molt verda. Aquí girem a l’esquerra i continuem pujant cap al Puerto de los Navarros.

Un cop a dalt ja som a Navarra, baixem per asfalt fins a Isaba, de fet hi ha una variant per pista però ja estem escarmentats i l’evitem.

Continuem per asfalt fins a Uztarroz, pujada suau que s’endureix al arribar al collado de Laza, un cop superat baixem fins al Rio Salazar i aquí girem a la dreta i enfilem el coll més llarg i dur del dia, el collado Olioka, pujada força exigent que ens porta fins a una estació d’esquí de fons.

Fem un beure i ens informen una mica. Agafem una pista forestal i ens decidim a travessar el cor del bosc d’Irati ( segons ens han dit la segona extensió d’Europa de faig i avets, darrera la Selva Negra ).

Realment es espectacular i disfrutem del trajecte, la pista es bona i algun tram amb força grava, fruit d’això el Pep te una caiguda força espectacular però sense conseqüències .

Tornem a agafar una mica d’asfalt per arribar a les Cases d’Irati, una zona de picnic amb un guarda solitari que ens dona conversa. Continuem vorejant el pantà d’ Irabia i arribant a la presa enfilem una pista encimentada que ens porta al Collado Orión, pujada suau amb algunes rampes que van desgastant.

Un cop al collado baixem uns kms i arribem a l’alberg a on passarem la nit. Alberg Mendilaz.

ETAPA 09. SENEGÜÉ - ECHO

2009-07-25T16:44:00.013+02:00

Distància 76,62km
Desnivell + 2.179 m
Temps pedalant 6:30 h.

Sortida de Senegüé a les 8:15 h. desprès de veure l’encierro dels St. Fermines d’avui.

Començem a pujar les mes morrenes direcció a Larres, abans d’arribar creuem el riu Aurin i enfilem ara per pista asfaltada cal al poble d’Isin. Anem guanyant alçada constantment sense massa dificultats, just abans d’arribar a Isin girem a l’esquerra i agafem una pista bonal que puja per la Serra d’Escuès.

Un cop passat l’antic i abandonat poble Asqués, comença la pujada forta per un camí molt dolent, l’última rampa abans del Pueyo d’Escués, es inhumana de dolenta i dreta, toca empaitar la bici, fem el coll i ara girem a l’esquerra a on trobem una senyal al mig de la muntanya ( que avisa que hi ha una barrera a 200 m ), quedem bocabadants ¡¡¡.
Comença una ràpida baixada per un terreny en primer lloc bastant dolent, però a mitja baixada es converteix en una pista ràpida, mes avall del poble s’Acin la pista es converteix en una pista molt rodadora fins a Bescos de Garcipollera, abans però hem creuat varies vegades el riu, en una d’elles hi ha unes zones molt maques per poder fer-hi un bany, però avui el dia no convida a ficar-se gaire a l’aigua.

Seguim en lleuger descens fins a Castillejo de Jaca, a on parem i esmorcem.

Ara toca enfilar per la N-330 direcció Candanchú, uns 5 km amunt agafem una carretera a ma esquerra que puja a Aratores, d’aquí seguim per asfalt. Anem fent pujades i baixades atravessant colls i pobles , Borau, Aisa i finalment arribem a Jasa, d’aquí sortim per un sender amb molta herba alta i camí dolent en un moment arribem a Aragües del Puerto.

Es hora de dinar, parem i dinem molt be en una petita borda del poble, decidim enfilar cap a Echo, ja que son solsament 15 km i son les 3 de la tarda.

Això ha canviat de cop, agafem un corriolet sortint del poble i passada l’última casa, ja baixem de la bici, una forta pujada per un petit sender ple de pedres i rocs, anem empaitant la bici i guanyant alçada, entre garrics, rocs i un camí impracticable per anar en bici.

Girem una mica a l’esquerra i podem almenys pujar a la bici, però segueix ple de garrics que ens deixen les cames en carn viva.

Arribem dalt però la baixada es pitjor que la pujada, per una antiga pista d’accés a una linea elèctrica hem de baixar, plena de pedres, garrics i esbarces que ens deixen les cames encara mes castigades arribem a l’Ermita de Catarecha, ara per una pista dolentíssima i plena de pedres arribem a Urdues.

Estem una mica escamats de la ruta i ens plantegem tirar fins a Echo per carretera, però hem de desfer 4 km de carretera que hem fet de pujada.

Aquí tenim un dilema, la ruta marca anar pel GR-11, però el poble ens han dit que no ens hi fiquem, que busquem la pista que porta al tallafocs, portem un altre track que sembla que va per aquesta pista, i enfilem amunt, pugem amb unes quantes Z, fins pràcticament a dalt de tot de la muntanya i no trobem cap tallafocs ni cap pista de baixada, tirem de GPs i trobem un petit sender que baixa fins a Echo i un tram abans d’arribar-hi troba el camí original.

La baixada ha estat molt dolenta, trams a dalt de la bici i trams a peu, hem estat per fer 15 km, gairabé 3 hores.

En resum si no repassen un mica el camí, des de Aragües del Puerto a Echo, cal agafar la carretera i deixar-se de tonteries.

ETAPA 08. NERIN - SENEGÜÉ

2009-07-25T16:21:00.011+02:00

Distància 80,17km
Desnivell + 1.507 m
Temps pedalant 5:34 h.

Sortim de Nerin, etapa amb molts dubtes, dubtem dels tracks, del clima i de les nostres forces. Ahir varem forçar una mica mes del compte i avui ens sembla que ens en ressentim.

Sortim direcció a Fanlo, 5km de pujada per asfalt, travessem el coll i baixem també per asfalt fins a Sarvisé a on ens toca agafar un tram de la N-260. Ens abriguem a la baixada ja que a primera hora del matí refresca fort.

Continuem per la nacional fins a Fiscal, aquí comencen els dubtes, sembla que la pujada amb temps humit es complica, ja que es una zona molt argilosa, hi ha molt fang. Desprès de mirar les alternatives decidim de seguir per la ruta establerta.

A Fiscal ens fan un bon entrepà, ja que avui no trobem res “civilitzat” fins arribar, pugem primer per asfalt fins a Bergua, pujada exigent sense ser molt dura, aquí comença una pista força dolenta, rocs fang i molts basalts bastants grans al llarg del camí. Tot i així avancem força bé i a un molt bon ritme.

Arribem al poble de Sasa, un dels molts pobles abandonats que trobarem avui. De fet es l’etapa mes solitari que em fet fins ara, en alguns moments sembla que siguem a la fi del mon. Aprofitem la tranquil·litat de Sasa per esmorçar.

Sortint de Sasa la pista no es tant dura i tal com anem pujant es va arreglant fins al punt de convertir-se en una pista molt bona i agradable de fer, això si sempre cara amunt de forma molt constant.

Anem pujant per un preciós bosc de faig i castanyers, que ens recorden alguns dels nostres boscos a on solem rodar en bici.

Arribem al Cuello de las Tres Cruzes, ens arribem a una Esglesieta de Santa Orosia i omplim d’aigua de la font, fa una estona han desaparegut tots els arbres i solsament resta una vegetació baixa i una planta tota verda que fa una flor de color groc amb una olor que al final ja cansa .

Pugem a tocar la Peña Otoria i aquí ens desviem de la ruta original, tot i així, la retrobem abans d’arribar a Bergusa, desprès d’una llarga baixada que fem tot caranejant pels cims arrodonits de la zona. La ruta original puja pròpiament a la Peña Otoria, però tant la pujada com part de la baixada son a peu, ja que hi ha sempre fang i mal camí del trànsit de les vaques, per tant hem optat per la ruta adequada.

Seguim planejant fins a Olivar, ja tornem a ser a la “civilització” !!. Continuem per pistes còmodes fins a Senegüé, just abans d’arribar hem de creuar el riu Galligo per un pont penjat de fusta.

Som a un petit poble a on solsament hi ha una casa que lloguen habitacions amb bany i un restaurant a peu de carretera, per nosaltres es mes que suficient.

ETAPA 07. BONANSA - NERIN

2009-07-25T13:41:00.015+02:00

Distància 96,18km
Desnivell + 2.710 m
Temps pedalant 7:30 h.

Sortim a les 7:30 h, amb les sabates molles, ens hem deixat al balcó durant la nit les sabates d’anar amb bici, hi ha plogut tota la nit.

El cel està amenaçador aquest matí, els trons i llamps davant nostre van desfilant, enfilem per la carretera cal al Coll de Bonansa, pujada suau per anar entrant en calor, ara toca baixar per la mateixa carretera uns km. al cap d’avall de la baixada a ma dreta surt una pista asfaltada que ens porta cap a Espes, tram de pujada i llavors planejant fins a l’entrada del poble.

Girem a mà esquerra per una pista que s’enfila durament fins arribar a Cota, camí forestal en mal estat que fa encara mes dura la pujada, ara perdem una mica d’alçada per la mateixa pista, tornem a guanyar alçada gradualment per una pista molla, però ara en mes bon estat, passem la collada, sense perdre alçada i anar fent pujades i baixades constants per una pista ara en no gaire bon estat i amb bastant fang i tolls arribem a Sabas.

D’aquí agafem una altre pista encara mes pedregosa que ens porta sense perdre alçada a donar tota la volta a la zona del Beziero. Ara la pista es torna encara mes dolenta i en una forta baixada que ens fa perdre molta alçada arribem a Seira.

Toca parar a esmorçar i recuperar forces, un bon entrepà de cansalada del coll amb formatge i una bona cervesa, ens fan encarar el segon tram de la jornada.

Agafem la N-260 direcció cap a Barbastro, fem aproximadament uns 10 km. per la carretera, anar seguint el curs del riu fins just abans d’arribar a Campo, que trobem un trencall a ma dreta, creuem el riu per la central hidroelèctrica d’Argones, agafem una carretereta asfaltada que en continuada pujada ens porta primerament al poble de Senz i desprès a Viu, en aquest tram hi ha fonts a cada poble, que ens ajuden a apagar la nostra set i desprès a netejar les bicis del fang que hem trobat fins ara, engrassem de nou les cadenes i amunt.

Ara la pista deixa de ser asfaltada i va pujant amunt, mes endavant la pista ja no es tant bona i es torna mes dreta i dura, arribem primer al Coll de Cullibert, a on hi ha una bona font, ara agafem una pista poc rodada i tota verda que mes endavant esdevé un corriol pel mig d’un bosc de pins i avellaners, aquí es tant espès que el GPS perd fins i tot la senyal, el sender no te pendent ni positiva ni negativa, el que el fa molt divertit i es roda bastant ràpid.

De sobte s’obre la pista i seguim rodant molt ràpid dintre del bosc per una pista bastant bona, anem planejant, passem pel refugi d’O Estacho, aquí comença a pluvinejar i ens posem l’impermeable i seguim rodant per una bona pista que ens fa fent guanyar alçada gradualment.

Arribem a la Collada, a on hi ha una font i estem al mig de dues muntanyes bastant impressionants, la Peña Montañesa a la nostra esquerra i a la dreta la Peña Solana, ,dues grans moles de pedra, fotos i tirem ràpid avall perquè comença a ploure de veritat, baixem per una pista en molt bon estat de manera frenètica i brutal fins al poble de Cereso, en 5 Km. hem perdut 800 m de desnivell, ara toca carretera fins al poble de La Espunya.

Ha parat de ploure i com que es hora mes o menys de dinar, fem un bon entrepà de truita amb formatge i una cervesa, mirem fins a on podem tirar encara, ja que de cop a deixat de ploure, han desaparegut els núvols i surt el sol.

Decidim tirar fins a Nerin, que es un poblet que hi ha un hotel, ens queda a 2 km de la ruta però sinó ens toca fer molt mes km de pujada.

Agafem la carretereta que porta al Astrecho dos Cambras, que es l’entrada del Cañon d’Añisco.

La carretera es d’un únic sentit de pujada, entre una barrancs tallats a la pedra, la pujada es molt suau, cosa que ens inquieta perquè tard ho d’hora hem de sortir d’aquesta vall pel sobre.

Un tram molt bonic, deixem el cañon pròpiament a ma dreta i ara si comencem a pujar i pujar per la carretereta, estem guanyat alçada de forma brutal.

En girar en un revolt veiem l’hotel que dormirem, el problema es que està a 2 km, de la carretera però a 300 m. mes amunt.

Enfilem cap allà i arribem una mica esgotats, final d’una dura però molt bonica etapa.

ETAPA 06. LA TORRE DE CABDELLA - BONANSA

2009-07-25T13:29:00.006+02:00

Distància 59,96 km
Desnivell + 1.822 m
Temps pedalant 5:00 h.

Sortim de la Torre de Cabdella, hem dormit a l’alberg i no hem descansat gaire, feia molta calor a dintre, hi ha hagut tempesta i la gent que dormia a l’alberg han fet molt soroll, fins i tot el company de l’habitació, el Bernardo, ens ha fet un gran concert de roncs.

Agafem asfalt i poc mes avall de l’alberg trenquem a la dreta, comencem a pujar, passem per Astell i arribem a Guiró, aquí deixem l’asfalt i agafem un petit camí estret, amb aigua per tot arreu i mots rocs, hi ha trams que hem de baixar de la bici i empaitar i enfilar-la damunt dels rocs, a partir d’aquí la cosa es va complicant, gairebé hem d’anar tota l’estona a peu, senders molt drets i amb molts de rocs, fins arribar al Coll de l’Oli. La baixada no millora, ans al contrari, continuem amb molts esglaons de pedra, rocs i matolls. Al principi tenia la seva gràcia però ja n’estem força tips. Finalment el sender millora i enllacem amb una pista forestal.

Passem per Castellnou d’Avellanós, pista bona i ràpida i cara avall, fins a la Mola d’Amunt, girem a la dreta, per una carretereta d’asfalt pugem cap a Sentís. Abans d’arribar al poble hi ha unes bones rampes. A Sentís tornem a agafar pista, carreguem d’aigua i enfilem cap al Coll de Sas, pista bona i no gaire dura de pujada.

Superat el Coll en ràpida baixada arribem al poblet de Sas, aquí la pista canvia, hi ha molta grava molt grossa i solta, comencem a pujar i costa d’avançar. Pugem fins al Coll de Peranera, la baixada se’ns fa pesada ja que pista segueix amb aquesta grava grossa i solta, costa molt de controlar les bicis, passem per davant de Castellars, ara toca agafar asfalt fins al poble de Malpas. Continuem per una pista força planera amb alguna rampa sorpresa fins al poblet de Gotarta i aquí ja agafem asfalt per baixar vertiginosament fins a Pont de Suert.

Dinem bé, esqueixada, calamars a la planxa, truita, gelat... ens cuidem com a reis.

Desprès de passar per la betzinera a inflar rodes enfilem per asfalt direcció a Bonansa. Just al començar la pujada coincidim amb una noia que tot just comença la Traspi, l’any passat ho va deixar aquí i avui reemprèn el camí.

Ens sorprèn que vagi sola, ens diu que porta el GPS, però no hi te els tracks i els plànols de la zona. Ens baixen una mica els fums, no som tant aventurers com ens pensàvem. ¡¡¡¡

La pujada es dura, però anem bé. Abans d’arribar a Espolla, agafem pista al començament força dolenta, però tal com anem pujat va millorant i abans d’arribar a Bonansa ja es molt bona. Com que no trobem lloc per dormir al següent poble desprès de Bonansa, decidim de quedar-nos aquí.

Hem vist una piscina municipal molt maca, i passem la tarda. Tenim la sensació d’haver fet una etapa de descans.

ETAPA 05. ST. JOAN DE L'ERM - LATORRE DE CABDELLA

2009-07-25T13:16:00.006+02:00

Distància 59,90 km
Desnivell + 1.831 m
Temps pedalant 5:53 h.

Sortim de St. Joan de l’Erm a les /:15 h, per pistes forestal en molt bon estat direcció a St. Joan de l’Erm vell. Es un bosc d’alta muntanya i l’aigua raja a cada corba de la muntanya, un poc passat les runes antigues de St. Joan de l’erm, agafem baixada pronunciada fins a Montenartró, de cop el bosc canvia de tipologia ara ja marca bosc de mitja muntanya i els isards ens saltes diverses vegades per davant nostre creuant el camí.

Agafem una pista asfaltada, anem perdent alçada de forma molt ràpida i continua, al girar en un revolt trobem una colla de rucs de 4 potes, que passegen pel mig de la carretereta, mes avall trenquem a la dreta, per una pista forestal bastant dreta i molt dolenta, baixem ràpid, però una badada del Cesc acaba amb la bici per terra i ell estirat sobre de la bici, resultat el manillar completament girat i la roda del davant feta un vuit. ¡¡¡ Pànic !!! ¿ S’ha acabat tot ?, però el Pep, creu que podem mig adreçar la roda per acabar d’arribar a la carretera que ha de esser molt aprop.

Entre els dos aconseguim adreçar suficientment la roda per que pugui voltar, i així acabem d’arribar fins a Llavorsí, per la carretera, tal com marca la ruta.

Roda per la carretera amb aquesta roda fa por però aconseguim arribar a Llavorsí, resulta que en el poble no hi ha cap botiga de bicis ni res semblant, cal anar a Sort.

Truquem un taxi per que ens baixi fins a Sort, mentre baixem truquem a la botiga de bicis, el propietari no hi es però ens obrirà la botiga la noia de la botiga del costat i jo mateix he de substituir montar en una llanta que tenen el disc de frè i muntar el pneumàtic. Resultat en una hora i mitja ja torno a ser a Llavorsí amb una roda nova, el Pep ja ha esmorçat i ara esmorço jo, una mica abans de les 12 del migdia enfilem direcció cap Arestui, per la carretera, puja que puja amb un sol de justícia, sort que anem trobant fonts per poder-nos abeurar i refrescar, passem ara Arestui i mes amunt abans de Baisca, agafem una pista forestal en bastant bon estat, que puja continuadament i sense descans, entrem al bosc d’Arestui, molt bonic, però la pista segueix igual de dreta i dura, a cada revolt del camí baixa aigua per un petit torrent.

Abans de la Collada del Cantó, just a on s’acaben els arbres trobem una font, que aprofitem per parar a menjar una mica i omplir d’aigua.

Seguim pujant, passem el Coll del Rat, ara sobre davant nostre tota la muntanya i la vall, com una gran olla impressionant que cal voreja tota, seguim pujant de forma mes suau però sempre mantinguda, passem pel Coll de Pedres Blanques a on hi ha un refugi no guardat ( refugi dels quatre pins ) i una font, seguim donant la volta a tota la olla i pujant lleugerament, arribem el Coll del Portell, ara de sobte s’obre una altre vall i una altre olla de muntanyes que cal tornar a vorejar sempre en lleugera pujada, el paisatge es fabulós hi ha quantitats de cavalls i vaques pasturant durant l’estiu, cada cop que passem un port i tanquem una vall s’obra una altre davant nostres que tal recorre tota.

Passem davant un immens ramat de xais i de la barraca de pastors que hi ha una mica mes endavant, girem ara fortament a la dreta i remuntem de nou una pista fins arribar al Coll del Triador, aquí s’obre la vall Fosca davant nostre, ara si que s’han acabat les valls a recorrer, estem al límit del parc natural d’Aigües Tortes i també estem arribant al límit de les nostres forces. Fotos de rigor i enfilem una pista en molt bon estat cap a una vertiginosa baixada cap a Espui, en dotze kilometres baixem quasibè mil metres de desnivell.

A Espui parem a fer un entrepà i una clara que ens hem ben guanyat avui.

Decidim baixar fins a la Torre de Cabdella que hi ha un alberg, per passar la nit.

ETAPA 04. BAGÀ - ST. JOAN DE L'ERM

2009-07-25T12:58:00.003+02:00

Distància 94,5 km
Desnivell + 2.975 m
Temps pedalant 7:30 h.

Sortim de Bagà i enfilem per la carretera de Gisclareny. Deixem l’asfalt una mica mes endavant de passar el petit túnel, pugem per la pista cap al coll de la Bena, coll de la Bauma i el coll de les Bassotes, pistes bones i un temps collonut. A dalt el Collel agafem un camí a ma dreta que ens portarà fins enllaçar amb la carretera de Josa del Cadí, aquest camí primer es un sender que es converteix amb una pista força dolenta amb molts rocs i forats.

Esmorzem a Serneres i tot seguit agafem l’asfalt direcció a Josa, d’aquí fins a Tuixent per l’asfalt, ara tornem a agafar pista forestal fins al Molí de Fornols, pla i baixada i pistes força bones.

Continuem per asfalt, passem per Montargull, sorribes i la Barceloneta, passem de la “mariscada2 i agafem pista forestal, pendent suau i sostingut per la Solana de Montsec, tot i així amb poca estona remuntem 300 m. De desnivell fins al Coll d’Arnat, per perdre tot seguit 400 m. De desnivell fins al Castell de Tost, per una pista força exigent.

Agafem asfalt fns a Hostalets de Tost i desprès d’anar uns km per la carretera que porta a la Seu d’Urgell, travessem el riu Segre i arribem a Noves de Segre.

Es la 1 del mig dia i decidim dinar, desprès de recuperar forces decidim d’arribar fins a Sant Joan de l’Erm. A les 2 del mig dia ja tornem a pedalar, fa molta calor i el camí asfaltat es molt solei, ho passem força malament, fins que arribem a Argestues i ens podem refrescar en una font.

Ara agafem pista forestal menys dura, però sempre amunt, amb mes ombra i ens recuperem fins arribar a Cassovall, ens tornem a abeurar en una font, pugem uns km per la carretera del Port del Cantó, passem per Pallerols del Cantó i un tros mes amunt enfilem una pista forestal direcció a Canturri. Berenem una barreta energètica i continuem pujat. Pendent suau i sostingut, pista bona. A la casa forestal de Pallerols trenquem a la dreta, el paisatge ja ha canviat molt i es d’alta muntanya molt pí negre i mes verd tot. Continuem per pistes força bones i aviat arribem al refugi, sembla un hotel. Estem contents em fet forces kms i ens trobem molt sencers.

El Pep ha pujat una mica el seient de la bici i creu que va molt millor.

JA ESTA FET

2009-07-12T22:09:00.003+02:00

Si ¡¡¡¡

Hem acabat la Transpirinaica, el divendres dia 10 de juliol vàrem arribar a Hondarribia.

Aviat, posarè la crònica i moltes moltes fotos.

ETAPA 03 RIBES DE FRESER-BAGÀ Bonus trak AVIÀ

2009-07-01T01:12:00.001+02:00

Distància 56,55 km + 27 km fins a Avià
Desnivell + 1729 m. Fins Bagà
Temps pedalant 4 ‘ 32 h. fins a Bagà.

Avui a la fonda a on hem dormit, ens han preparat una “barreta energètica” de les que ens agraden.

Sortim a les 7: 00 h de Ribes de Freser, per la carretera de la Collada, enfilem als 2 km cap a l’esquerra per camí en forta pujada cap a Planoles, el camí a trams es bastant dolent i trams està formigonat, abans d’arribar a Planoles perdem tot el desnivell que hem guanyat sortint de Ribes.

Agafem la carretera asfaltada que porta al poble de Toses, en lleugera però constant pujada. Aquí parem a menjar part de la nostra “ barreta energètica “, per poder afrontar amb garanties els 5 km al 10 % de desnivell que hi ha fins a dalt de la Collada de Toses.

Pujada constant per carretera asfaltada fins a dalt, que fem a ritme constant i no massa dolent.

Un cop a dalt girem bruscament a l’esquerra, per agafar una pista que sense guanyar ni perdre alçada ens porta de dret al vell mig del Pla d’Anyella, d’aquí enfilem fins a la Collada del Pedró al peu del telecadira dels Alabaus a l’estació d’esquí de la Molina.

Ara tenim un dilema, segons els plànols indica que cal pujar la Costa Rasa per desprès baixar pel torrent Negre i llavors seguir baixant fins a la Masella, per enfilar cap a Coll de Pal, però el track que seguim diu que agafem la carretera fins a la Masella, per acabar-ho de liar, hem llegit que una possible variant es baixar fins al centre de l’estació d’esquí de la Molina i pujar pel torrent de Coll de Pal.

Trobem uns ciclistes de la zona, que ens recomanen que agafem aquesta última opció, que si be un tram es impossible fer-lo a sobre la bici, evitarem baixar fins a la Masella i tornar a remontar fins a Coll de Pal.

Així doncs decidim opció pel Torrent de Coll de Pal, ara a l’estiu, l’estació de la Molina, està convertida en un bike park, sobretot hi ha bikers fent descensos.

La pujada pel Torrent de Coll de Pal es inhumana, però anar parant i empenyent les bicis arribem a l’estació de Coll de Pal, i d’aquí per la carretera fins al mateix Coll.

Fem un tram de baixada per la carretera, parem a menjar el que resta de la nostra “ barreta energètica “ i enfilem direcció al refugi de rebost, ara per pista forestal bastant plena de pedres.

Aquí el paisatge es senzillament acollonant, tenim el Pedraforca davant i de dreta cap a l’esquerra, el Pedró dels Quatre Batlles, Roca-sança, Penyes Altes del Moixeró, al fons el Comabona i davant nostre el Pedra .

Del refugi de Rebost, agafem una pista en bastant bon estat que ens porta directes a l’Hospitalet de Ronca Sança, en una trepidant baixada.

D’aquí fins a Bagà, per la carretera de Coll de Pal que va perdent alçada.

Son les 13:15 h i ja som a Bagà.

Com que s’ha acabat el cap de setmana llarg, hem de tornar a casa, per poder rependre ja definitivament la Transpirenaica el pròxim dijous.

Decidim baixar per la carretera cap a Berga, son les !4:30 h. i parem a dinar a la Cabana, avui ens fem un auto homenatge i dinarem com dos generals.

ETAPA 02. ALBANYÀ-RIBES DE FRESER

2009-07-01T01:07:00.003+02:00

Distància 89,91 km.
Desnivell + 2.787 m.
Temps pedalant 7 ’ 02 h.

Sortim d’Albanyà a les 7:10 h, ja que hem decidit sortir d’hora per evitar la calor i possibles xàfecs de tarda.

Enfilem cap al Coll del Riu, comença de seguida unes dures rampes i constants durant 15 km, trams son pista forestal i alguns trams son formigonats, l’últim km. es molt dret.

La baixada es espectacular fins a Pardines, tal pel seu desnivell com pel tram de bosc i fagedes que es passem, com per la pista en bastant bon estat, passem pels Cingles de Sant Aniol, a on es ple d’escaladors, barranquistes, trekings... en una molt ràpida baixada s’arriba a Sadernes.

D’aquí fins a Montagut es una carretera asfaltada en baixada.

Ara girem cap a la dreta i enfilem la Vall del Bac direcció a Sant Pau de Segúries, es tracta d’un tram molt llarg de pista asfaltada en pujada contínua, amb trams amb unes pujades brutals ( Coll de Carreras ), la pista es fa inacabable, en un continu pujar i mes pujar, els últims km tornen a ser bastant drets.

Avui hem esmorçat abans de sortir i son les 11:30 h i només hem menjat dues barretes energètiques, estem amb la llum de reserva encesa i no trobem cap restaurant a tocar de la pista.

Arribem a Sant Pau de Seguries, i aprofitem per fer un bon esmorçar, ara toca anar fins a Camprodon, per una pista en mig d’un bosc de faig i roures, es tracta d’una pista similar a una via verda, ben cuidada i arreglada.

Entrem a Camprodon, un poble que cal visitar sempre, ja que val la pena ( nosaltres hem donat tres voltes ), ens hem liat una mica per sortir de Camprodon.

Enfilem ara si cap a Llanars per la carretera que porta a Setcases, un cop passat Llanars, girem a l’esquerra direcció als nuclis de La Roca i l’Abella, aquí agafem una pista asfaltada primer i formigonada desprès, però el que no canvia es el fot desnivell que estem superant, la sortida del poble de l’Abella, les rampes ja son molt, molt dures, s’acaba el tram formigonat i agafem una pista bastant dolenta i molt, molt dreta, hi ha trams amb unes rampes Brutals ¡¡¡¡.

Anem guanyant alçada direcció a la Collada Verda, es tracta d’un tram molt dur, però les vistes i el paisatge ho compensa en escreix.

Aquí està ple de fonts, que ens ajuden a refer-nos i refrescar-nos de la forta calor.

Arribada a la Collada Verda ( 1.595 m ), ara davant tenim la serra del Cortal amb el Cim dels Tres Bisbats i mes avall el Taga, davant nostre s’obre al fons la Vall de Ribes de Freser.

Una forta baixada, per una pista en trams en bon estat i trams molt dolents i un fort desnivell ens porten a Pardines.

Parem a fer una cervesa i menjar alguna cosa, ja que avui no hem menjat com calia i ho estem notant.

Ara sense perdre alçada enfilem direcció a Ribes de Freser, anem rodant per trams de pistes rodadores i trams en molt mal estat, just quant som literalment a sobre de Ribes de Freser, en 4 S de forta baixada ens situem a l’entrada del poble.

Avui hem apretat una mica i això es nota, anem a sopar que bona falta ens fà.

ETAPA 01. LLANÇÀ-ALBANYÀ

2009-07-01T00:39:00.007+02:00

Distància 68,90 km.
Desnivell + 1.140 m.
Temps pedalant 5 ’ 08 h.
Velocitat mitja 14,6 km.

Sortim de la planta de Llançà per carretera direcció Figueres, al km 0,5. agafem a mà dreta una pista forestal cap amunt, per començar a fer boca unes bones rampes.
Anem pujant i baixant amb desnivells de 200-300 m fins a Vilamaniscle, d’aquí fins a Vilartolí el terreny es mes suau, pistes rodadores i algun tram d’asfalt, d’aquí pujada suau i constant fent tota una carena força llarga fins al Puig de la Coma de Remers.

Baixada per una pista fons a Cantallops, ara toca agafar l’asfalt direcció La Jonquera, que la passem per sota, creuem el riu Llobregat fins al poble de l’
Agullana, travessem el poble amb unes dures rampes i tornem a agafar una pista forestal en bon estat, amb pujada forta i continua.

Baixada fins a Darnius per un a pista força dreta i dolenta, escorxada i amb terreny sorrenc, cal anar amb compte i tampoc ens podem relaxar gaire.

A Darnius tornem a agafar asfalt amb pujada suau fins al Coll del Hospital. Comença a baixar i anem vorejant el pantà de Boadella. Travessem per la cua del pantà i pugem al Puig d’en Lloses, rampes força dures i constants, la baixada tampoc es cap regal, pistes força escorxades.

A la cua del riu Muga comença una pista ampla i formigonada que ens porta fins a Sant Llorenç de la Muga.

Aquí dinem, BÓ, BARAT I RÀPID, no podem demanar més !!! . Visita turística ràpida i enfilem per carretera cap a Albanyà.

El cel s’ha tapat molt i mentre dinàvem ja s’han sentit alguns trons i ara ja comencen a caure gotes. Acabem esprintant fins al càmping Bassegoda Park. Arribem just a temps, ja que de seguida cau un bon ruixat.

Ens esperàvem un etapa una mica menys dura. Havíem llegit algun comentari a internet que deien que era gairebé tot asfalt i nosaltres no n’hem trobat pas tant.

De totes maneres una etapa maca amb molt contrast. Hem tingut alguns problemes amb els anclatges de les alforges, però ara ( quant deixi de ploure ) ho solucionarem.

UNA PATUM D'ENTRENAMENT

2009-06-16T15:55:00.010+02:00

Aquest any, com que les nenes no volen anar gaire a Patum, aprofitarem per marxar cap a la platja.

Aprofito per seguir rodant bastant, un promig de 50-60 km cada matí, deixant el dissabte per solsament estirar les cames ( 51 km ) ja que diumenge vaig a fer una cursa de btt a l'Estartit.

Ha estat una setmana bona d'entrenament, i diumenge he anat a fer el sector de btt d'un triatlo tot curiós. Es tracta del Triatlo illes medes, que son 1750 m nadant des de les Medes fins a l'Estartit, 30 km en btt i 12 km corrent a peu, peró amb la peculiaritat que no hi ha transicions.

Se surt els que naden a les 9 h. la btt a les 10 h. i la cursa a peu a les 12 h. I deixen fer si vols totes tres proves o úna o dues, volia fer també la cursa apeu peró queda poc per marxar a la transpirenaica i una torçada de peu ara seria la meva perdició ( es una bona excusa ).

Vaig optar doncs només la btt, un circuit amb poc desnivell + 480 m, molt divertit amb un tram de pujada tècnic amb molta pedra i una trialera de baixada final per disfrutar, jo amb la doble el tram de pedra vaig anar be. Es va corre a un ritme brutal els 4 km primers eren neutralitzats i anavem a 27 km /h, vaig fer-ho amb 1:24 h, velocitat mitjana de 21 km/h, i FCmitjana de 175. La veritat aixó dels triatlons sembla molt divertit i dur.

Potser començo a preparar-me per anar a fer duatlons i mes endavant ja veure'm ...

O sigui que ja queda poc per començar la ruta d'aquest estiu.

El meu team.¡¡

Ens veiem pels pirineus ¡¡¡.

TRANSPIRENAICA 2.02

2009-05-10T23:52:00.003+02:00

Be, això ja esta en ple funcionament, de moment serem tres els components de l’aventura.

Potser algun company mes del club s’apunta a acompanyar-nos alguns dies de ruta, serà perfecte.

De moment tenim ja el material apunt, les alforges ( les millors que hi han ) Ortileb, que hem fet gravar amb el logo del club. Els portabultos ja estan apunt per ser col•locats a les bicis, les bicis repassades i comprovades.

Estem entrenant tots molt i d’amagat també !!. Aquí ningú vol quedar enrere !!.

Ara ja comença a perfilar-se les etapes, i comencen els nervis; de que passarà, que trobarem, com aguantarem nosaltres, i les bicis ...

Preparar el llistat del material, que si només un mallot, que massa roba, massa pes, que si sobra això i falta allò. En aquest punt trobo que falta en aquesta aventura el meu germà, que es un crack de la planificació, les llistes i els chec-list. Però un dia tenia de ser el primer ..., aquest any no pot acompanyar-nos.

Ahir ruta de 78 km, de pistes rodadores i perfil pla per començar a carregar kilòmetres al seient i el cul.

Ja queda menys per iniciar la Transpirenaica ...

TRANSPIRENAICA. 2.01

2009-04-22T18:12:00.011+02:00

Ja tinc dates per la ruta d’aquest any, sinó passa res serà del 2 al 12 de juliol.

La ruta es la transpirenaica, com que no ens donarà temps de fer-la tota, començarem a la 5ª etapa, sortirem de Bagà i pretenem arribar a Hondarribia.

Ja tinc company de ruta i moltes moltes ganes d’anar-hi. Em concretat que serà sense assistència tècnica, per tant anirem amb les alforges, cosa que a mi em fa encara mes feliç, poder anar al nostre ritme, sense imposicions del lloc per acabar a on arribar..., així es pot ser més flexible, pots allargar o escurçar les etapes i les hores de pedalar, segons convingui i/o segons les ganes que tinguem cada moment.

Ara ja comença la fase final de l’entrenament, que tractarà d’acumular km amb bici, tant de carretera com de btt, algunes sortides seran ja amb les alforges carregades per tornar a notar les sensacions i les limitacions que això comporta.

L’altre part es perdre pes, ja he començat ( -5 kg ), encara que crec que durant els dies de pedalar també en perdrem algun quilo.

Toca començar a estudiar i planificar ja en serio la ruta, les possibles etapes i finals de trajecte de cada dia, els llocs per dormir. Aquesta es la part que em costa mes, no m’agrada gaire planificar però s’ha d’anar amb les coses i les idees clares, aquí trobo a faltar el meu germà, que es un crack en aquest tema ( encara estic a temps a enganyar-lo per vindre ¡¡¡ ).

Ganes, moltes ganes, aquest es el sentiment del moment, dels dos components de l’aventura ¡¡.

Salut i cop de pedal

TRANSPIRENAICA

2009-03-09T00:08:00.013+01:00

La meva proposta per aquest any 2009 es fer la transpirenaica.

Com que funciono a impulsos, aquest any el repte es fer la transpirenaica a finals d’estiu, des de Hondarribia fins a Llançà o el Cap de Creus, ja veure’m.

Aquesta ruta ja no es com els camins de Sant Jaume que he fet, no es tracta d’un passeig, es mes exigent física i mentalment ( o això crec jo ), per la qual cosa significa planificar una mica d’entrenament mental i físic, un repte i aixó sempre motiva ¡¡

M’agradaria fer-lo en sentit de Hondarribia cap a Catalunya, d’aquesta manera t’acostes cap a casa, i el retorn es mes fàcil. I també per l’esperit de contradicció que tinc ¡¡

Encara està tot molt verd, però per alguna cosa es comença i ja la tinc; es la ruta, ara toca buscar dates, companys/es, informació, tracks ... M’agrada no anar súper programat, ja que llavors saps que trobaràs a cada racó i es perd una mica l’encant de tot plegat a mès acabes anant contrarellotge i contra natura.

Segur que portaré el GPS, però no vull dependre a cegues de l’aparell, així doncs tocarà portar plànols, reconèixer les muntanyes i els camins que has passat i els que venen, veure si cal girar a dreta o esquerra ...

Sinó al final quant arribes a casa tens la sensació que t’has deixat coses per fer, per veure o per sentir.

Doncs APA SOMHI, una altre vegada ¡¡

CARNESTOLTES 2009

2009-02-22T22:33:00.004+01:00

Per primera vegada hem anat amb una comparsa per carnestoltes tota la família.

Ha estat una tarda molt divertida, cansada però molt divertida, hem pogut veure el carnestoltes desde una perspectiva que no coneixíem i ens ho hem passat bé.

Anàvem d’escacs amb un gran taulell i totes les peces dels escacs seguint una coreografia per a cada peça del taulell al compàs de la música.

Els xics feien de peons i els grans ens hem repartir entre les torres, cavalls, alfils, el rei i la reina.

Al acabar s’ha anat a sopar tots plegats, a on hem rigut, recordat històries i s’han plantejat noves idees pel pròxim any.

Una nova experiència que si es possible ens agradarà repetir. ¡¡

Passejant per un tou de Neu

2009-02-15T22:09:00.011+01:00

Aprofitant el matí de dissabte per anar a donar un volt pels Rasos de Peguera amb els esquis de muntanya, la anomenada volta a les antenes.

Com que s’ha de tornar d’hora a casa a les 9 del matí soc als Rasos, em preparo el material i surto direcció cap a les antenes, la puja la faig a bon ritme ( bon ritme per mi ) i en solitari, es una passada estar tot sol pels paratges que has recorregut sempre, el dia es molt assoleiat mirant cap al baix berguedà hi ha núvols baixos, només sobresurten les muntanyes de Montserrat i el Montseny.

Quant arribo a la collada dels Rasets hi ha un tou de neu considerable, que feia molt de temps que no veia, el Cim d’Estela el Roc d’Auró estan espectaculars, i jo tot sol amb el silenci que ho envolta tot, feia molt que a la muntanya no trobava silenci i tranquil·litat com aquest matí. ( sinó tingues obligacions mi quedaria fins ben tard )

Hem torno a calçar els esquis i surto direcció cap al cap d’amunt de la pista de les soques, la traça esta molt marcada, aquí començo a trobar algunes persones amb raquetes, passo pel naixement del CEB i arribo a la part de dalt de la pista de les soques, trec les pells, hem tapo una mica que aquí fa brisa i menjo una barreta, tot recordant el munt de vegades que havia pujat amb aquest telearrestre, i els cops que havia esquiat per aquí quant l’estació d’esquí estava en funcionament.

Enfilo cap avall, al sortir a les vistes de l’aparcament de cop apareix la multitud, gent per tot arreu, famílies senceres disfrutant de la neu i d’un dia esplèndid, i tot això tancat, es una llàstima.

Arribo a vaig, i enfilo cap al cotxe, que l’he deixat just a on surt de pista a tocar la font, ara arriben cotxes contínuament i quedo parat de la gentada que comença a circular pels Rasos, marxo cap a casa que les nenes aviat reclamaran son pare.

LES MUNTANYES TAMBÉ CAUEN

2008-12-28T23:15:00.010+01:00

Avui, una colla d'amics hem anat a fer un tram de Camí de Sant Jaume Català, de Manresa a Montserrat.

Ha plovinejat tot el matí, però la pujada es progressiva i es fa suportable, hi ha un petit tram que s'ha de fer empujing, ja que no es ciclable.

Hem arribat a Montserrat, i surt aigua de tot arreu, baixa aigua de totes les canals, fins i tot brolla aigua del terra en mes d'un punt.

Desprès de les fotos de rigor, visitar la Moreneta, hem decidit marxar i baixar a dinar a Monistrol.

Acabem d'arribar al Restaurant i comencem a veure a passar cotxes dels Mossos d'Esquadra, ambulàncies i bombers, comentem que segur que hi ha un accident greu quant entra la cambrera i ens diu que hi ha hagut un allau de terres i pedres a Montserrat, a la zona del primer aparcament, just desprès de passar la barrera.

Hem quedat flipant, feina no encara mitja hora que hem passat per allà.

Aquesta muntanya fa dies que està enfadada. ¡¡¡

AVUI CANVI D'AIRES ( aires freds )

2008-12-06T21:29:00.010+01:00

Avui tocaba deixar les 2 rodes i agafar els esquis, hem anat a fer una mica d'esqui de muntanya ( PUIGMAL )

Hem sigut dotze esquiadors, un mega exit, hem anat a pujar el puigmal, el dia a estat perfecte, la neu collonuda, dura de pujada i trams de neu dura i de neu pols de baixada, al arribar al cim ha estat dur pel fred i vent que fotia a dalt, hem sortit per potes del cim amb tota la roba posada.

Per ser la primera esquiada ha anat força be, però la baixada tinc molt per millorar, però temps al temps, que amb els craks que han vingut aviat esquiarem tots perfecte.

Si segueix així la neu aquest hivern, crec que la pobra bici no farà gaires kilometres...

2 H. Resistència en BTT a Avià

2008-11-16T19:52:00.010+01:00

Deixo la classificació general.

Avui a sigut el dia D.

Hem fet la 1era. edició de 2 h. de resistència en Btt a Avià.

Ha fet un dia de sol esplèndit, bona temperatura, 23 equips participans, i sembla que tot a anat molt be.

Ha estat una prova collonuda, el temps magnific, els corredors uns craks, i molt d'ambient i public.

Ha valgut la pena tot l'esforç que hem esmerçat.

2 H. RESISTÈNCIA EN BTT A AVIÀ

2008-10-30T18:03:00.010+01:00

Be com que els d'Avià Cop de Pedal, no sabem estar quiets, hem organitzat la 1 era. edició de 2 hores de resistència en btt.

Es tracta d'una cursa individual o per parelles ( o sigui dos components, ¡¡¡ que els solters també poden corre ¡¡¡ ), per relleus.

El circuit es una petita part pel poble i la resta per corriols, pistes i camins molt pròxims. D'aquesta manera es pot veure part del circuit i els corredors des del poble.

La zona es a les escoles d'Avià.

Poso part del tríptic i el reglament de la cursa.

Vinga animo a tothom a vindre a corre o animar i fer ambient.

2 Hores de Resistència en BTT d'Avià

Diumenge, 16 de novembre de 2008

Organitzat per:

Ajuntament d'Avià

Diputació de Barcelona

Horaris

Entrega Dorsals: 8.30h

Cursa: 10h

Inscripcions

No hi ha Inscripcions al mateix dia

Data límit: 14 de novembre de 2008

Al compte de Caixa Manresa: 2041-0044-30-0040015088

Preu Inscripcions: 30€ Equip - Límit Inscripcions: 40 Equips (2 Persones).

Edat mínima: 14 anys.

Recorregut: 1400m aprox.

Premis

1R GENERAL: 150€ + TROFEU + RECORD

2N GENERAL: 80€ + TROFEU + RECORD

3R GENERAL: TROFEU + RECORD

1R FÈMINES: 80€ + TROFEU + RECORD

1R LOCAL: 80€ + TROFEU + RECORD

Record per a tots els participants.

Serveis

Servei de dutxes

Rentat de Bicis

Servei de Bar

REGLAMENT

1. Les 2 Hores de Resistència en Btt d’AVIÀ, es tracta d’una cursa de mountain-bike en circuit tancat.

2. Es poden formar equips d’1 fins a 2 corredors/es de qualsevol categoria i a partir de 14 anys ( sempre que aportin autorització dels pares ) que correran per relleus. Mai dos alhora dins el circuit, en aquest cas, l'equip infractor seria sancionat excloent-lo de la competició o rebaixant-li a la meitat el nombre de voltes completat fins aleshores.

3. Cada corredor/a competirà amb la seva pròpia bicicleta.

4. El control de voltes de cada equip es farà manualment.

5. La sortida la farà un únic component de cada equip i serà tipus Le Mans, es donarà la sortida a les 10:00 h.

6. A les 12:00 h. es tancarà el control de pas tot i que serà valida la volta dels equips que restin completant el circuit.

7. És obligatori l’ús del casc.

8. S'entregarà un dorsal per cada corredor que haurà de col·locar al frontal de la seva bicicleta i un testimoni el qual se n’entregarà un per equip que haurà de portar al braç o canell esquerra el corredor que estigui competint dins el circuit.

9. En cas de retirada d’un equip o comunicarà als organitzadors de la prova.

10. Durant la cursa s’ha de respectar a l’adversari. Es recomana demanar pas en els avançaments uns metres abans. Si us demanen pas respecteu-l’ho.

11. L’organització es reserva el dret de modificar el circuit si es presenten situacions insalvables. També es pot suspendre la cursa per anomalies meteorològiques o d’altres situacions d’extrema urgència. Igualment tots els imprevistos seran resolts pels membres de l’organització.

12. Qualsevol membre de l’organització pot sancionar les conductes antiesportives dels participants amb la desqualificació de l’equip. Durant la cursa es realitzarà un estricte control, qualsevol anomalia observada serà penalitzada. Detallem algunes de les anomalies mes importants, però no exclouen altres que es puguin produir:

- Retallar algun tram del circuit.
- No fer cas de les indicacions de l’organització.
- Canviar de bicicleta a mitja cursa.
- Accions antiesportives vers altres corredors.
- No portar el casc mentre s’està voltant.
- No portar el dorsal i/o el braçalet-testimoni.

13. L’organització quedarà lliurada de tota responsabilitat davant de qualsevol accident ( tant personal com mecànic ) dels participants, entenent que hauran de ser coberts per ells mateixos.

14. Per sol fet de participar s’entén que s’accepta tot aquests reglament.

15. Així mateix els participants renuncien explícitament amb la inscripció, a reclamar qualsevol indemnització o compensació econòmica en cas d’accident en la seva participació.

16. Qualsevol cas no contemplat en algun punt serà avaluat per la comissió organitzadora de l'esdevenimen.

ETAPA 3 Vic- Manresa ( Pont de Vilomara )

2008-09-19T16:59:00.021+02:00

CAMÍ CATALÀ. Sant Pere de Rodes – Logroño.

ETAPA 3 Vic – Manresa ( Pont de Vilomara ) 4 de setembre de 2008

Avui nova etapa, passarem per la zona del Marc i la Naiara, ells van viure per aquests paratges durant un temps i es coneixen el territori, Saben que avui toca pujades dures.

Sortim de Vic a les 8:30 h, diem adeu a l’Ester, i enfilem cap a la sortida de Vic.

Anem fen via, avui sembla que el meu tubuless de la roda de darrera, no vol acabar de funcionar, desprès d’inflar 3 cops la roda en 5 km, decideixo posar una camara i s’acaben els problemes per avui.

A la zona de Muntanyola, toca pujar de valent, però es puja tot sense saltar de les bicis, arribem a 940 m d’alçada. Ara enfilem cap al nucli de l’Estany, aquí aprofitem per agafar aigua, avui el dia es una mica caluròs i les pujades fan consumir molta aigua.

Estem tips de passar per aquest nucli i avui descubrim que tenen una esglesia-monestir que es una passada.

Anem tirant endavant, aquest tram es molt maco, entre el bosc, en zones ràpides i zones mes tècniques, passem molt aprop de Santa Maria d’Oló. Entrem de ple al Pla de Bages, una de les zones vinicoles reconegudes de Catalunya.

Ara ja es tot pla i avall fins arribar a Avinyo, aquí ens espera tot l’equip d’assistència i dinem tots junts, son les 13:30 h.

Sortim relaxats, ja que teòricament només hem d’arribar a Manresa, passant per Navarcles, Sant Fruitós i entrar a Manresa.

Sortint de Navarcles, ens acostem a Sant Benet, aquí perdem les fletxes, el track marca pujar a l’urbanització de les Brucardes i baixar cap a Manresa, un cop som a dalt, trobem la policia local de Sant Fruitós i tot parlant ens diuen que el camí segons saben ells, es per abaix, passant Sant Benet, continuant pel riu i pujant per un poligon de Manresa.

Decidim doncs fer una trialera i tornem a trobar les fletxes, però una mica mes endavant les fletxes ens fan girar a l’esquerra i segons les explicacions de la policia local, hauriem de tirar a tocar el riu ¿¿.

Decidim seguir les fletxes, i aquí comença la gran encigalada de la jornada, anem tirant pujant i pujant, cada cop ens anem allunyant de Manresa, però tornem a baixar a tocar el riu, sembla que de totes maneres anirem a sortir al poligon.

Al arribar a baix el riu, les fletxes ( i estan molt juntes i ben marcades ), ens fan creuar el riu – pel lloc mes difícil – ( crec que algú se’n riu de nosaltres ), i ara agafem un camí que fem amb empaitant les bicis. Ara si que ja estem molt lluny de Manresa, però anem seguint les fletxes.

Cada cop ens allunyem mes del nostre final d’etapa, i sense aigua comença a fer-se dur, sort que passada la casa de Can Roviralta ( està tota tancada i no hi ha aigua enlloc ), es baixada, mirant ara el GPS, anem a sortir al Pont de Vilomara, que està ja a 5 o 6 km passat Manresa.

Truquem a l’assistència i quedem a la gasolinera del poble que ens recolliran.

Avui dormirem a Sant Vicenç de Castellet en una pensió nova. ( ens tracten molt bè, ens deixen lloc per guardar les bicis i sopem a la terrassa que te una de les habitacions. )

Han sortit 70,50 km.

REFLEXIONS.

Avui ha estat una etapa molt maca, de camins i camins, zones dures i pistes rodadores, llàstima del tram final, encara no entenc, perquè no es passa per Manresa.

Aquí queda clar, que hi ha un desgavell en el camí Català i les assossiacions, tenim per una part, la senyalització de la Generalitat amb pals de fusta i plafons metàl·lics, que avui hem trobat els pals però encara no els plafons estan col·locats. Per una altre part, en el tram des de Navarcles, les fletxes a la sortida desapareixen i no saps si has d’anar cap a Sant Benet o seguir els traks que portavem.

Passat Sant Benet, hi ha senyalització de la Generalitat i fletxes, però arriba a un punt, a on creua el riu, que la senyalització de la Generalitat desapareix, les fletxes tiren cap a l’esquerra i el track pobret fa estona que ha marxat cap a Manresa.

Total, encara no tenim camí oficial des de Sant Pere de Rodes a Montserrat i cada un ja va pel seu costat. ( PATÈTIC ). Tampoc es lògic no passar per Manresa i fer passar per una zona ( que de veritat es molt maca ), però no es l’esperit del camí de Sant Jaume, que buscava els accidents naturals per superar els desnivells de manera mes fàcil i mes pròxima a les poblacions o centres d’acolliment.

Hem trobat altres llocs que les fletxes van per un canto i els senyals de la Generalitat per un altre, però son trams que donen la volta per un camp o tram, i uns o fan per la dreta i els altres per l’esquerra.

Esperem que les associacions existents deixin de barallar-se i es dediquin a fer un camí lògic, agradable i ben marcat i gastin les energies en conservar-los.

ETAPA 2 Girona-Vic

2008-09-19T16:59:00.018+02:00

CAMÍ CATALÀ. Sant Pere de Rodes – Logroño.

ETAPA 2 Girona-Vic 3 de setembre de 2008

Ens llevem a les 7:00 h, esmorçar, carregar el cotxe que ens durà fins al punt just on varem acabar ahir.

Avui toca pedalar en Marc i jo, l’Ester es el xofer que ens porta fins a l’inici.

Sortim sobre les 8:30 h de Girona, agafem la ruta del carril bici que porta fins Olot, anem marxant per aquesta via fins arribar a La Cellera del Ter, aquí es deixa el carril bici, i agafem la carretera que puja al pantà del Pasteral. Fa calor i omplim d’aigua a la sortida de La Cellera del Ter, ja que fins bastant en endavant no trobarem mes aigua.

Anem pujant per la carretera asfaltada, fins passar el pantà del Pasteral, ara agafem la carretera a l’esquerra, encara que el track marca a la dreta, les fletxes groges marquen a l’esquerra, ens sembla millor seguir-les.

Ara pugem un tram fort fins arribar a la pressa del Pantà de Susqueda, tot carretera, també es pot pujar per la dreta i creuar la pressa per dalt, però de totes totes es millor pujar per on hem pujat, Hi ha ombra i es mes entretingut.

Ara toca agafar la pista forestal que porta fins a la pressa del pantà de Sau, avui toca de pantà a pantà. Aquesta pista es de bon rodar, sempre en lleugera pujada.

Algun tram es de baixada, però al moment torna tocar pujar tot el que has baixat i una mica mes. Arribant a Sau, estant arreglant la pista i trobem 2 km, amb el terra aplanat i plè de sauló natural no compactat, això es matador, costa molt avançar, fins que trobem els operaris que estan treballant al camí, d’allà en endavant es mes fàcil avançar.

Com que ha estat un estiu i primavera bona, els pantans estan bastant plens, arribem a la pressa de Sau. Aquí el track marca que s’han de pujar uns 100 m de desnivell per escales, nosaltres agafem la carretera i anem a trobar el camí un tram mes amunt.

Tornem a trobar les fletxes i entrem al poble de Vilanova de Sau, només hi ha un lloc per dinar i sembla que es molt sibarita, parlem amb un vilatà i ens explica com arribar a Folgueroles, les seves explicacions i el track son clavades, sempre pujant arribem a dalt del coll, d’aqui ja veiem la plana de Vic, començem una llarga baixada fins a Folgueroles.

Trobem un lloc per dinar, son les 14:00 h. ja som pràcticament a Vic, nomès falten 5 km, truquem a les dones, per dir que aviat serem a Vic, elles encara son al Gironès, es cuiden d’encarregar un bungalow al camping de Taradell, avui no caldrà muntar tendes i dormirem amb un llit.

Donem una volta per Vic, i com que encara no ha arribat l’assistència, ( es el segon dia que arribem avans amb les bicis, que els altres amb cotxe ¡¡¡ ), decidim anar fins al càmping de Taradell amb les bicis, son 15 km de mes.

Arribem a les 17:00 h, ens donen la clau del bungalow i anem a esperar que arribi l’assistència, ja que ho porten tot, no podem ni dutxar-nos.
A sopar a Vic, donar una volteta i cap a dormir que avui han sortit 98,50 km.

REFLEXIONS.

Realment es un camí totalment diferent avui el primer tram, era rodador i passant per poblacions, però des de el pantà del Pasteral fins el de Sau, hem trobat, molt poca gent i res per dormir ni habituallament, per fer-ho a peu pot ser una etapa llarga, caldrà preveure força aigua ( tot i que el recorregut es vorejar 3 pantans ).

De moment està bastant senyalitzat i els tracks semblen bastant correctes. La zona la coneixem de pedalar-hi alguna vegada.

De moment el camí es pot fer tot amb bici, sortint de Vilanova de Sau, hi ha 100 m, que cal empentar, però va ver per estirar les cames ¡¡¡.

ETAPA 1 Sant Pere de Rodes-Girona

2008-09-19T16:59:00.013+02:00

CAMÍ CATALÀ. Sant Pere de Rodes – Logroño.

ETAPA 1 Sant Pere de Rodes – Girona 2 de setembre de 2008

La tarda de dilluns arribem a Port de la Selva, tota la tropa, ens instal·lem en un càmping, muntem les tendes, sopem i preparem tot per la sortida de demà al matí.

No se qui està mes nerviós si els que pedalarem o la canalla, que ens seguiran tots els dies amb el cotxe.

La nit es càlida, i dormin per fora del sac, a les 7:00 del matí toca aixecar-se i no fer gaire soroll, que els xics dormen.

Esmorçem, preparem tot el necessari pel dia d’avui, i agafem el cotxe per poder anar fins a Sant Pere de Rodes, que es el monestir que està situat a sobre mateix de Port de la Selva.

Ens puja l’Ester, treïem les bicis del portabicis, fem les fotos inicials i diem adeu a l’Ester.

Comença el Camí Català.

La veritat, no sabem que trobarem en endavant, tenim uns tracks que no son de molt fiar, i ens han dit que esta mes o menys senyalitzat, doncs començem.

Aquesta hora el monestir està tancat, no hi ha ni una ànima a l’oficina d’informació, agafem aigua de la font, i enfilem el camí.

Desprès d’uns quants kilometres, estem una mica decepcionats, es tot per carretera, la baixada fins al peu de la muntanya es per la carretera, ( hem provat d’agafar varis camins, però no tenim clar cap a on tirarant ).

Anem rodant, estem trobant senyalització en forma de pals de fusta i uns panels metàl·lics allargats, que indiquen la direcció, el pròxim nucli i els kilometres, - sembla que si que està marcat – aquestes senyals son amb els logos de la Generalitat de Catalunya –

Sense adonar-nos estem ja a Figueres i tot just son les 10:00 h del matí, es nota que hem tirat molt tros per carretera.

Ara la cosa ja canvia i anem agafant camins i passant zones rurals, es l’hora de dinar i estem pràcticament a l’entrada de Girona, parem a dinar a Medinyà.

Amb la calma, arribem a Girona, ens posem en contacte amb el cotxe assistència i quedem a davant de l’entrada del pavelló firal de la Devessa.

Avui tornem a dormir en un càmping, està a 10 minuts amb cotxe de Girona, a les afores de Fornells de la Selva.

Tornem a muntar tendes, les xiques i el xic aprofiten per banyar-se a la piscina del camping, mentres nosaltres muntem i ens dutxem.

A la tarda a donar una volta pel Casc Antic de Girona i a sopar.

REFLEXIONS.

Avui hem pedalat la Naiara i jo, ha estat un inici tranquil i fàcil, al final han sortit 83,20 km.

Aquest camí es totalment diferent, no tens la necessitat d’anar carregat, ja que el cotxe assistència ho porta tot, nosaltres portem, el necessari per passar el dia.

M’han deixat un porta bultos de tija, i una alforja que s’hi acopla. Sense portar massa pes es una molt bona opció, ja que no cal dur bossa al manillar, perquè queda tot molt a mà. I es molt còmode.

El que també diferència del camí Francès, es que aquí encara no sabem que es el camí de Sant Jaume Català, ni es troba una ànima que faci el camí.

UN NOU CAMÍ

2008-09-14T23:51:00.008+02:00

Comença un nou camí, aquesta vegada es un plantejament totalment diferent.

Serà un camí amb asistència, tindrem la família que vindrà en cotxe, portant tot el necessàri per passar 15 dies, si podem anirem de camping i si no es posible de pensió o el que trobem.

Els componets han variat un xic, serem tambè tres que pedalarem i som: Jo, el meu germà Marc i la meva cunyada Naiara, ells tenen un petit de 8 mesos i es tornaran per pedalar, per tant sempre serem dos amb bici.

Doncs bè, ja està tot apunt, el cotxe amb un porta-bicis d'enganxall, un cofre al sostre i 7 seients, està tot a tope, però funciona.

Farem el Camí Catala de Sant Jaume. Començem desde Sant Pere de Rodes fins a Logroño, sabem que de Montserrat en endavant està marcat i senyalitzat, però de Sant Pere de Rodes a Montserrat, nomès tenim uns tracks no molt fiables, però ens han dit que està marcat ( ja ens ho trobarem... )

He pogut grabat tots els traks del cami fet, quant pugui i els tingui nets pulits i endreçats els penjare perque tothom en disposi. ( primer he d'apendre a penjar-los ).

ETAPA 12 RESUM

2008-04-09T00:52:00.005+02:00

Aquí intentaré explicar una mica, el material que dúiem, el que no va fer falta, el que crec que vist ara ha de ser imprescindible portar, i una mica les rutines que portàvem.

Cal però no agafar-ho com cap referència vital, sinó que vull donar la meva visió i com ens va funcionar a nosaltres.

El material.

Dúiem la nostra roba per anar amb bici, culots, mallots, mitjons, sabates de ciclista, casc, ulleres, guants, un impermeable lleuger però de bona qualitat ( imprescindible ), i una jaqueta tècnica i tèrmica.
Portàvem una sola muda per a passeig, ( pantalons llargs, samarreta tècnica màniga llarga, i unes esportives el mes lleugeres possibles ), s’ha d’entendre que era la primera quinzena d’octubre.

Tot el necessari per la neteja personal, ( tovallola de natació...)

La resta al ser tres components ho varem repartir:

Farmaciola
Eines
Dos càmares de bici per bici.
Un pneumàtic plegable ( creiem que era una tonteria i va ser una cosa bona, ja que varem tenir una punxada que va fer una tall al pneumàtic de 5 cm de llarg i amb 15 minuts reparat )
Oli per la cadena.
Un cable de canvi.
Un radi de roda.
Una cadena per bici.

Rutina.

Llevar-nos a les 7:00 h per acabar sortint a les 8:00 h.
Esmorçar abans de sortir ( magdalenes o similar i plàtans, amb un suc tipus fruita i llet barrejada ), i feiem un cafè abans o tot just sortint.

A les 11:00-12:00 h, fèiem un esmorzar fort. ( plat combinat, un gran entrepà i refresc dolç i un cafè , “som cafeinomens” )

A les 15:00h- 16:00h, fèiem el dinar, aprofitant per mirar fins a on voliem arribar i lligar si es podia a on dormir, d’aquesta forma quedaven uns 15-25 km per arribar. El que fa que puguis anar amb calma.

A l’arribada, dutxa i sessió d’estiraments de 30 minuts i aprofitant per berenar una mica, fruits secs... Cal recordar que la bici també necessita repàs sinó diari, dia si dia no. ( repàs dels cargols, engrassat cadena, eixos...) També aprofitar per a rentar la roba tant aviat com es pugui per aprofitar les hores de sol per eixugar.

Sopar entre els 20:00-21:00 h, el sopar no es perdona rés, un bon sopar amb pasta, sopes... i carn o peix per recuperar forces, tot regat amb un caldo de la zona. ( ja que això no es cap prova esportiva, sinó una vivència )

A dormir com a màxim a les 22:30 h.

La resta de coses, es poden comprar, et poden deixar, o pots ...

El que no duiem i pot ser molt necessàri.

Tema pluja, crec que vist el temps, portar uns botins de Gore-tex, es imprescindible per evitar anar amb els peus molls tot el dia. ( a nosaltres ens va ploure poc durant les hores de pedalar ).

No cal.

Tema tenda acampada, sac dormir i esterilla, al camí Francés no fa falta.

ETAPA 11 Arzua - Santiago de Compostela

2008-04-09T00:24:00.002+02:00

Sortim a les 8:00 h del matí, avui sembla que no tenim pressa, però a la vegada tenim unes ganes enormes d’arribar. ¡ Una sensació extranya¡

Aquest tram final es una passada, es un regal per als bicigrins i peregrins, boscos d’eucaliptus, zones obertes i verdes.
Anem passant pobles, a les 10:00h , sona el mòbil, tenim les famílies ja a Santiago, quedem que sobre les 11:00 h, suposem que serem allà.

Ens trobem els amics gaditans i fem els últims kilometres fins arribar al Monte do Gozo, fem fotos, rialles i ens despedim.

Ara ja toca entrar a Santiago, anem passant pels carrers, i ja som al moment d’entrar a la plaça d’Obradoiro, entrem els tres a la vegada i veiem a la família que ens criden i ens saluden, les senyeres que porten ens reben, entre les abraçades.

Tinc les meves filles a coll i es el moment de girar-me a mirar la catedral...

Estem una bona estona a la plaça, ja no hi ha cap pressa per a res, tenia ganes de veure la meva dona i les meves filles.

Anem a sellar i recollir la compostelana, anem a la pensió a deixar bicis, dutxar-nos i anar a dinar tots junts. Passarem dos dies tots aquí a Santiago de Compostela, les nostres dones i filles, també es mereixen uns dies de disfrutar.

Reflexió final.

Ja està, s’ha acabat, allò que va començar com un repte o una excusa, per a sortir a pedalar i posar-nos en forma, a arribat a la seva fi. Però ara que ja han passat dies, allò no era ja el final de res, sinó el principi de moltes mes coses...

Ara uns mesos desprès d’acabar es quant reflexiones, assaboreixes les vivències i et torna a picar el vírus de tornar-hi...

El pròxim doncs serà la Via de la Plata, segurament pel setembre-octubre del 2008. No se si tindrè companys o aquest cop serà en solitari. En solitari ¡¡ vol dir sense acompanyans premeditats, aixó en cap moment es estar sol...

ETAPA 10 Sarria - Arzua

2008-04-09T00:07:00.003+02:00

Son les 8:00 h i sortim de Sarria, fa fred, fem el nostre cafè abans de sortir, hi ha boira i molt fred, anem pujant fins que sortim de la boira, una passada de tram, un paisatge molt guapo en aquesta època, baixem a Portomarin, aquí la boira es freda i ens posem tota la roba que portem.

A estat terrorífic de fred i boira. Son es 11:00 h i parem a esmorçar ja que estem com un glaçó. Un cop esmorçats tot es veu millor i comencem a tirar i a pujar, ara sembla que el fred ja no es massa intens, estem entrant en calor.

Aquí una colla de bicigrins ens adelanten i un cop ens han passat afluixen el ritme fins a fer-nos nosa, quedem una mica estorats, no entenem la pressa per avançar i ara fan nosa. Amb tot aixó ja hem sortit de la boira i anem ja amb màniga curta.

Arribem a Pales de Rei i d’allà cap a dinar a Melide, no abans sense parar a sellar a Furelos i tindre una xerrada molt amena amb un religiós de Pamplona, que a vingut de Roma.

Anem a dinar a Casa Ezequiel, un lloc que no es pot deixar d’anar-hi a menjar, es com una gran nau plena de taules llarges, però no hi ha un pulpo a la gallega millor ( ¡ o no el varem trobar ¡).

Aqui trobem de nou els amics de Manresa, i una colla de gaditans, passem una estona dinant molt agradable i divertida.
Sortim amb la colla de gaditans tots junts, però els van a un ritme mes lent i mes endavant els deixem, anem tirant fins arribar a Arzua, decidim parar a aquí i així demà amb tres horetes estarem a Santiago.

Reflexions.

Això s’acaba, es una espècie de sentiment estrany, hem passejat tota la tarda pel poble i hem estat fent una cervesa a la plaça, els tres estem molt callats, sembla que tots tenim ganes d’arribar perquè demà ens esperaran les dones i les cries a la catedral, però a la vegada tinc la sensació de no voler acabar, son uns dies de molta pau, no hem parlat quasibè de feina, no hi ha estrès, només un camí, unes ganes d’anar avançant. I ara estem a les portes d’acabar-ho.

Jo personalment, aquest dies han estat un dies de pau interior, quasibè no he parlat amb la gent de la feina, he anat fent la meva, necessitava uns dies de descans i desconnectar de feina, de família i tot el meu esforç era anar avançant, sense massa pressa, sense pressió, i sobre tot amb una companyia collonuda.

ETAPA 9 Trabadelo - Sarria

2008-04-08T23:29:00.004+02:00

8:00 h, sortim aqui fa un fred de pebrots, i comencem a pujar, a Vega de Valcarce parem a fer un cafè ja que estem glaçats i portem posat tot el que ens pot abrigar. L’amo del bar ens recomana que pugem per la carretera que pel camí no es pot pujar, com que som una gent molt obedients, agafem el camí, ja que hem vingut a fer el camí costi el que costi.

Es un tram una mica dur, trossos en bici, altres el famós empujing però es un pecat pujar per la carretera, el tram es una passada, ens fem un tip de riure, i fer fotos intentant pujar pedalant, els que van a peu flipen ¡¡ sense gaires coses mes s’arriba a La Faba, i d’allà ja només queda un tram per arribar a O Cebreiro que es el passeig trionfal

Ja hi som ¡¡ fotos, rialles, abraçades, i de cap a començar el nostre particular règim.

Esmorcem pop a la gallega com no¡¡. Aquí trobem un grup amb bici que també estan esmorzant i resulta que son de Manresa, ells van amb assistència. ¡¡Bona gent¡¡

Anem trescant pel camí, disfrutant del nou paisatge, passat Fonfria comença una forta i perillosa baixada fins a Tricastela. Parlem amb la gent dels pobles i anem fent fotos.

Hem decidit fer la variant de Samos, aquí ja estem de ple a Galicia, comença el puja i baixa continu, que a mi m’agrada i mi trobo la mar de còmode.

Dinem a Samos, d’aquí truquem i deixem encarregat la pensió a Sarria, d’aquesta manera anem pujant sense presses, disfrutant de cada corriol, cada tram del camí.

Deixem la bici del Ramon al taller a fer un repàs, ja que la roda del darrera no sona massa be. Com sempre dutxa, les compres per esmorçar demà i anem a fer un passeig pel poble.

Hem demanat a 3 persones a on anar a sopar i els tres ens diuen el mateix lloc, ( no hi pot haver tanta gent equivocada i fem cap¡ ).

Com que no serveixen sopar fins les nou, i falta una hora demanem un ribeiro i anem fent les cròniques del dia.

A les 21:00h entrem a sopar i... quin festival. Zamborinyas, pulpo, xipirons... i dues ampolles mes de ribeiro, a les 22:30 h ens fiquem al llit, ( crec que hi ha boira...,el que no tinc clar a on¡¡).

Reflexions.
Aquí a Galicia, es diferent, el paisatge canvia a cada racó, es un pujar i baixar constant, no molt dur però constant, a mi personalment m’impressiona veure aquest pobles petits i rurals, amb només gent molt gran, es una vida dura.

Jo aquí mi passaria dies pedalant amunt i avall.

Una recomanació si aneu a Sarria no deixeu d’anar a sopar al Mar de Plata, es un festival de menjar i de preus.

ETAPA 8 Rabanal del Camino - Trabadelo

2008-04-08T23:03:00.006+02:00

Com cada matí son les 7:00 h., ens llevem esmorzem i preparem bicis i alforjes a les 8:15 h, sortim, fa fresca, però es molt agradable, començem la pujada a la creu de Ferro, amb una mica de temor, ja que teòricament comencen els trams difícils.

La pujada resulta que tampoc es cap cosa de l’altre mon, el que si comença a fer de les seves es el Marc, abans d’arribar a dalt hem de parar 3 vegades a inflar la roda. (anar amb ell segur que no punxes perquè ja o fa sempre ell ¡¡ )

Ja som dalt, no es difícil, solsament una pujada continuada, però sense ser forta. Fem les fotos de rigor, es deixen les pedres de rigor i sortim.

Arribem a El Acebo, i d’allà una altra baixada dura fins a baix de tot. Parem a esmorçar a Molinaseca ( entrepà, cocacola, i cafè ), hem fet un desnivell de 1.150 m a 530 m, en una estona. Estem pletòrics i eufòrics.¡¡

Ara cap a Pontferrada, de cop un altre punxada, aquesta es una explosió al mig del poble, que surt tothom a veure que ha passat. Resulta que el Marc ha tornat a punxar, però un cop examinada la roda te un tall de 5 cm de llarg, aquest pneumàtic crec que era mes vell que els camins¡¡. Avui hem usat el pneumatic que portem de recanvi.

Arribem a Pontferrada, comprem un pneumàtic nou, vàries camares i anem a visitar el castell dels Temples, a les 14:15 h, sortim direcció a Villafranca del Bierzo.

I hem arribat a les 15:45 h, anem a dinar, volem arribar a Trabadelo ( 15 km.), per tant tenim temps i demanem una paella per a cada un i una gerra de Clara. Tot passejant pel carril bici arribem a Trabadelo, tenim lloc reservat a una casa de turisme rural per a nosaltres sols.

Repassem les bicis, engrassem, i deixem tot apunt per demà. Fem les compres per esmorçar i anem a sopar. Avui toca tastar els vins i el menjar del Bierzo, fem un sopar de collons, i estem contents i nerviosos perquè demà toca pujar a O Cebreiro.

A les 22:30 h toca anar a dormir.

Reflexions.

Avui ha estat de tros el millor dia, hem sortit de la monotonia de Castella, i hem fet uns trams preciosos, hem conegut gent molt maca, un dia difícil d’oblidar. A mes demà començarem el nostre règim particular, pulpo per esmorçar, dinar i sopar.

ETAPA 7 Leon - Rabanal del Camino

2008-03-25T13:20:00.010+01:00

7:00 h del matí toca diana, a les 8:15 h comencem a sortir de León, ja hem fet el cafè de rigor de primera hora.

Baixem per la vora del riu, això està mal indicat, i ens perdem una mica, una gent ens indica que hem de passar per sobre del pont i no per sota, ja comencem a pujar escales amb la bici a primera hora¡¡

Al sortir de Leon les fletxes brillen per la seva ausènsia i ens juguem la vida a la N 120, creuant-la pel mig i saltant la mitjana amb les bicis. ( ja som fora de León, no sense donar records a l’alcalde per la pèssima senyalització i protecció dels peregrins i bicigrins ).

Ara pedalem al costat de la nacional, per una petita pista, això es un pal, Un cop hem passat Hospital de Orbigo agafem la variant que s’allunya una mica de la Nacional, creuem una zona de semibosc Castellà ( pàramo com ells l'anomenen) això ha millorat molt, arribem a Astorga.

Avui hi ha mercat setmanal, hi ha un munt de gent al mig de la plaça, però la creuem com podem, visitem la catedral, ens fem fotos al Castell que va fer Gaudí ( som una mica incults, ja que ens hem quedat parats que Gaudí, construís per aquí. ). Desprès anem a dinar com deu mana, en un restaurant que esta molt bè.

Son les 15:00 h i sortim de dinar direcció Rabanal del Camino, una pista rodadora sense cap ombra i picant cap amunt sempre, anem parlant i mirar el paisatge que poc a poc comença a canviar, ja sembla que sortirem de Castella aviat, i trencarem aquesta monotonia de paisatge.

Ja som a El ganso, això ja pinta mes maco, d’aquí fins a Rabanal del Camino, es una pista divertida, entrant a Rabanal una zona molt ràpida entre arbres i arrels a on posem a prova les nostres habilitats de conducció i els neumàtics, avui es una etapa divertida i amena ja estem sobre el que mes o menys teniem previst de fer com etapa.

Ja som a Rabanal del Camino, a mitja tarda, busquem lloc per dormir, i anem a donar una volta, un poble molt maco i curiós, poble de 4 cases, 3 hotels, 2 albergs i restaurants. Aquí es respira una pau impressionant.

Reflexions:

Avui, a part de fer la etapa que teniem previst, sobre els 60-70 km diàris, sortint de l’amplia Castella, que es fa molt monòtona.

Ha estat una etapa molt relaxada, hem fet broma tot el dia, hem visitat tot el que hem volgut, i estem pletòrics de forces. Ara es quant la ja famosa expressió que deixis que el camí et porti agafa tot el seu sentit.

ETAPA 6 Fromista - León

2008-03-16T18:34:00.002+01:00

7:00 h. sona el despertador, preparem les alforges, les bicis i anem a esmorzar. Son les 8:30 h. i comencem a pedalar.

Direcció Carrión de los Condes, allà ens costa 10 minuts esperant que el funcionari de torn, deixi de llegir el diari i ens selli la credencial. Tirem cap a Calzadilla de la Custa i d’allà cap a Sahagún tot recte, cap pujada tot igual es molt monòton, tirem milles sense dir gaire res, aquí trobem bastants peregrins que almenys trenquen la monotonia del camí, hem arribat a la conclusió que entre Burgos i León, es el tram mes pesat i monòton, aquí a ple estiu ha de ser infernal. ( en un poble ens comenten que els hi diuen zombis als peregrins a ple estiu)

Sahagún son les 12:00 h, fem un bon entrepà i cocacola i tirem endavant Burgo Ranero, Mansillas de Mulas, sort de trobar peregrins i poder-los saludar amb un “ Bon camí “ et treuen d’aquest ritme de pedalar i pedalar.

Son les 16:30 h. deixem la bici del Marc a repassar a un taller de León, anem a buscar una pensió a tocar del centre, de compres per esmorzar demà, barretes energètiques i beguda isotònica.

Una volta pel centre, un parell de vins i les seves respectives tapes per poder agafar gana per sopar.

Son les 22:00 h. avui estic rebentat, hem fet uns 110 kms però la veritat, es que estem contents perquè ja estem en dates segons la nostra planificació, això vol dir que demà només farem uns 60-70 kms si tot funciona be.

Reflexió:

La veritat, es que jo hem trobo mes be en pobles petits, desprès de tants kms aquí al centre de León, se’m fa gran, preferiria acabar etapes en pobles petits, que son mes acollidors.
Estem tots tres ja pletòrics de forces i d’optimisme, ja s’acosta Galicia, i sortirem d’aquesta monotonia de Castella – Lleó i podrem començar un nou règim dietètic de pop a la gallega a cada àpat.

Ja estones que no se si estem fent el camí de Santiago o una ruta gastronòmica per la península, perquè cada vespre ens posem les botes.

ETAPA 5 Belorado - Fromista

2008-03-16T18:01:00.007+01:00

Ens despertem a les 6:30 h, esmorzem a l’habitació, ajustem i engrassem les bicis, carregem totes les alforges i al es 8:15 h. sortim.

Fa fresca, a Villafranca Montes de Oca parem a fer un cafè i posem el segell, ara comença la pujada al Puerto de la Pedraja, amb boira, un temps fresc, pugem sense gaires problemes, i quant ens en donem compte ja som d’alt i comencem a planejar, posem i treiem la jaqueta continuament segons si hi ha boira o no.

Pugem cap Atapuerca, entre boira, no es veu res, fa fresca, la zona es plena de pedres i s’ha d’anar amb molt de compte, tinc una caiguda tonta, però sense conseqüències.

Son les 12:00 h. estam davant de Capitania de Burgos, esmorzant o dinant no se que toca, però ens fotem entre cap i coll un plat combinat, d’ous ferrats, llom adobat, morcilla, patates fregides, ensaladilla, pebrots, i una cervesa.

Davant de la catedral, sentim que ens criden Bicigrinos, i resulta que trobem a tota una colla del foromtb dels bicigrinos, que estan fent una quedada aquest cap de setmana a Burgos, fotos, rialles, explicacions i agafem el camí, son les 14:30 h.

Aquí ja estem plenament a la “ ancha Castilla “ tot pla, devorem els quilometres, rodem ràpids, anem parlant, rient, i veien el paisatge una mica monòton, aquí imaginem les guerres mitjavals entre aquests camps immensos, arribem a Castrojeriz, parem a l’hostal que hi ha a l’entrada, fem un mos del pastís que fa la Hostalera ( estem dubtant entre fer un mos al pastis o a l’hostalera ), un suc, estem decidint si tirem una mica mes, ara tenim a davant l’alto de Mostelares, que vist de lluny impressiona una mica... però decidim tirar milles, ja portem un pilot de kms a les cames i no vindrà d’una pujada forta i mes kms.

Es confirma que la pujada es dura ( la fem els tres sense posar el peu a terra ), però un cop allà es el punt mes alt que hi ha a la vista, ara cara avall i planejant, rodem, rodem... fins que trobem el canal de Castella que ens acompanya fins a Fromista.

Aquesta arribada es molt curiosa i dona una gran pau, un camí molt rodador un canal al mateix nivell al costat i a l’altre costat una filera d’arbres que donen ombra fins a l’arribada del poble.

Son les 19:00 h. hem fer 120 kms. Posem el segell a la credencial, i anem a buscar lloc per dormir, com que avui es diumenge, busquem un lloc que ens donaran esmorzar.

Un cop nets i polits i les bicis repassades i engrassades anem a sopar al lloc mes característic del poble, un restaurant amb el propietari un personatge molt curiós i simpàtic- aquest vendria neveres als esquimals - mengem com a lladres també per anar catant les zones bevem el vi de la zona, xerrem una estona i a les 22:00 h. cap a dormir, si tot rutlla, demà ja recuperarem el tram que ens falta per anar segons teníem previst.

Reflexió:

Avui he anat tirant moltes estones davant sol, al meu ritme, gaudint de tot el camí, de saludar a la gent que anem trobant, veig que cada un de nosaltres, troba el seu ritme i va fent, no ens distanciem però anem al nostre rotllo, a estones junts anem parlant i rient, es enriquidor.

ETAPA 4 Logroño - Belorado.

2008-03-16T17:41:00.007+01:00

Son les 7:00 h. del matí, esmorzem a la pensió del que varem comprar ahir ( la pensió una mica cutre, però situada a ple casc antic, a la nit anterior hi havia una festa impressionant. Sort de dormiem al darrera ). El Ramon es prepara pel seu gran dia, marxarà sol a les 8:15 h, direcció a Najera.

Nosaltres fem temps, anem a fer un cafè i mirem la F1 per la tele del Bar. A les 9:45 h. el taller de la bici diu que ja tenen la peça i estan reparant-la. Anem a buscar la bici del Marc i tots els trastos i les alforges meves.

10:45 h. la bici està reparada i tot apunt m’ha costat 117 €, canvi nou, dues patilles, cables nous i fundes noves i el transport urgent de la peça.

A les 11:00 h. sortim de Logroño, volem sobre la bici, anem passant pobles, la sortida de Logroño es un regal tot un parc amb un pantà i una zona de passeig impressionants.

A les 13:55 h. son a Santo Domingo de la Calçada, aquí el Ramon ens espera a peu de la Catedral, hi ha un casament i estem temptats d’anar a dinar amb ells, criem que potser “ no es notarà la nostra presència ni indumentària“. Anem a dinar Paella, xurrasco, una quajada amb mel i un tallat, son les 15:15h. i agafem el camí cap a Belorado.

Estem pletòrics, hem deixat endarrera les averies i tot funciona, estem entrant a Castella, el temps acompanya, i els quilometres passen ràpidament.

A les 17:30 h. entrem a Belorado, anem al centre d’Informació, ens informen de tot, busquem una pensió que resulta ser una passada. Rentem roba, anem a comprar l’esmorzar per dema, i aprofitem per donar una volta pel poble.

Anem a sopar i a les 22:00 h. com cada dia anem a dormir, avui ha estat un dia bo, però llarg i cansat.

Reflexió:

Avui ha estat un dia de pau interior, m’he tret aquell neguit de fer perdre un dia als meus companys, per culpa de l’averia de la bici, hem rodat el matí a un ritme fort, m’he trobat be. El ramon ha marxat sol fins al mig dia, al seu ritme, s’ha fet fotos, a parlat amb peregrins, i tot i fer un munt de kms avui també està content perquè ja no pateix tant, sembla que ja s’ha acostumat el seu cos a la pallissa diària. El Marc com que ja es un màquina no te cap problema.

ETAPA 3 Los Arcos- Logroño

2008-03-16T15:43:00.011+01:00

Sortim de los Arcos a les 8:30h. desprès d'un bon esmorçar, com que ha plovinejat tota la nit i encara o fa , ens recomanen que no agafem el camino, i tirem per la carretera, però com que som mes tossuts que una mula, agafem la pista i avall, durant 4 km, tot va de fàbula, pista rodadora i ràpida, de cop entrem en una pista tota de fang, a l'esquerra a 100 m, hi ha la carretera i decidim anar-hi, ja que això es posa lleig.

Aquest 100m. son pur fang, el Marc els passa a dalt de la bici, jo un tram empujing, i el Ramon es queda clavat al mig, entre els peregrins, i el Marc, treuen la bici, les alforjes i tot.

Les bicis estan cobertes literalment de fang, al cap de mitja hora de treure fang de les rodes, cadenes, canvi, desviador, semblen preparades per anar tirant. M'enfilo a la bici i crack, la patilla del canvi trencada.

Apa, taxi i cap a Logroño a reparar la bici, mentrestant ells dos, vindran per la carretera pedalant.

Males noticies a Logroño, fins demà matí no tindre la peça trencada, en tot Logroño no hi ha recanvi. Arriben els altres i busquem pensió.

Com que es divendres avui hi ha ambient al casc antic de Logroño, anem de vins i de tapes, a la nit això es una festa impressionant.

A les 22:00 h. som a dormir, ja hem decidit la tàctica per demà, el Ramon sortirà tot sol a les 8:00 h. i nosaltres sortirem quant tingui la bici apunt i ja ens atraparem, d'aquesta manera el Ramon podrà anar a un ritme mes suau i anar-se adaptant a la bici i a la ruta .

ETAPA 2 Pamplona - Los Arcos

2008-03-16T15:00:00.009+01:00

Sortida a les 7:00 del mati. A l'alberg a les 6:10 h, encenen els llums i posen música, per a despertar a tothom.
Esmorzem, preparem les alforjes, sortim al carrer, encara es fosc, creuem Pamplona acompanyats de "l'abuelo", un avi d'uns seixanta llargs anys, que també fa el Camino tot sol. Com encara es fosc te por de predre’s i anem tots junts.

Arribem a Cizur Menor, fem un cafè per esperar que s'acabi de fer clar. Ens despedim de l'abuelo i enfilem cal al Alto del Perdón.

Un cop passat Zariquiegui, comença la pujada i el fang, un tram de camí ha desaparegut amb una esllavissada de terra, fem una cadena humana i anem passant nosaltres i les bicis, tot ple de fang arribem a dalt del Alto del Perdón.

Tot ple de boira, no es veu res, al moment de marxar s'obre la boira i veiem el camí de baixada i la vall cap a on anem.

Anem passant pobles arribem a Puente la Reina, el canvi del Marc, no funciona massa be, anem a esmorçar, reparem el canvi ( o això creiem) i tirem cap a Estella.

Només sortir de Puente la Reina, mes fang, i el canvi de la bici del Marc es trenca del tot. Toca empaitar la bici fins a Cirauqui, allà el la bici i el Marc, agafen un taxi fins Estella, quedem trobar-nos allà abans de dinar, i si hi ha sort, i te la bici reparada tirarem.

Anem posant segells vàries vegades i també pel Marc, arribem a Estella i quant entrem ens trobem el Marc, que acaba de sortir del taller amb la bici reparada.

Trobem un rentacotxes i netegem les bicis de cap a peus, tenen fang per tot arreu, mengem unes barretes energètiques i decidim anar tirant fins a Los Arcos.

Ara arribem a les Font de Irache, aquesta font raja vi, treiem la llonganissa i fem un trago de vi, tot plegat sen’s posa la mar de be, el cos ho agraeix, l'ànim ens puja i anem tirant, pujada durilla fins a Villamayor de Monjardin, aquí el Ramon comença a estar al límit de reserves, però com que es baixada i encara es molt d'hora, anem baixant llançats fins a Los Arcos, per una pista ampla i rodadora.

Arribem sobre les 17:00 h. a Los Arcos, avui com que estem molt cansats busquem una pensió.

Dutxa, i anem a donar un vol pel poble, fem unes sidres i visitem la Catedral. A sopar menú del peregrino i tot regat amb vi de Navarra, comencem a veure que això de peregrinar no es tant dur, sobre tot a l'hora de sopar. A les 22:00 hores ja estem al llit a dormir. Quedem que demà a les 8:00 h. baixarem a esmorçar i marxarem. Ara plou.

ETAPA 1 Avià- Roncesvalles-Pamplona

2008-02-25T20:28:00.016+01:00

DIA 1 - ETAPA 0 -

Son les 5,15 h del matí, sona el despertador, dutxa i esmorçar, no tinc gana però forço per menjar, els nervis son evidents, igual que quant era mes jove el dia avans d'una escalada important, aquell negit per ser ja al lloc i poder començar.

Repasar que tot estigui al seu lloc, les bicis anclades, les alforjes, la roba per començar a pedalar...
Passo a recollir, a l'amic, al germà i al xofer que portarà el cotxe de tornada, s'ha ofert a vindre a acompanyar-nos i marxarà tot sol cap a casa.

A les 6,05h. marxem direcció Lleida, a buscar l'eix transversal, llavors cap a Saragossa, començem bè, encara no som ni a Lleida i plou tant com pot, la cara de la penya dintre del cotxe es un poema. Fins a Pamplona plou, d'allà fins a Roncesvalles sembla que el temps es millor.

Arribem a les 12,10 h a Roncesvalles. Anem a buscar la credencial, aixó ja no te marxa enrera, ens posem la roba de ciclista, preparem les alforjes, les bicis, i sembla que comença a plovinejar, fotos de rigor, ens despedim de l'acompanyant, Gràcies per acompanyar-nos i endurte el cotxe.

Ara si que començem, ja no hi ha nervis, ja està arà nomès hem de gaudir d'uns dies de bici i d'amics, una nova experiència comença.

ETAPA 1

Sortim a les 12,41 h. ens fiquem cap al camí, veiem que marxa el nostre cotxe, i començem a pedalar, un tram entre arbres, tot humit es preciós,pistes rodadores a bon ritme, creuem algún poblet i enfilem cap a Zubiri, arà ja comença a ploure, vinga impermeables i avall.

Hi ha un tram de pedra i fang que tot moll fa que passem de puntetes, s'ha de vigilar a no caure, anem trobant gent a peu, aixó comença a ser una cosa maca i disfrutona, a cada persona els saludem amb un "Bon Camí", i tothom torna la salutació, dona una sensació que el temps no passa, que hi ha una calma i un anar fent impressionat, aixó no es cap cursa ni cap prova de resistència, es una vivència un coneixer una zona nova desde un punt de vista privilegiat.

Arribem a Zubiri, potser que dinem¡ entrem a un Bar estem xops, ens posem a tocar el radiador i ens demanem tres entrepans i tres cocacoles, un tallat i tornem-hi. Ara no plou, si tot funciona decidim dormir a Pamplona. ¡¡ Hem trobat com aparcar les bicis¡¡

El tram fins a Pamplona es una pasada, a estones plovineja, trams amb molt de fang a on s'ha d'anar amb molt de compte, sense quasi adornar-nos som a Pamplona.

Les bicis estan molt enfangades, pasem davant dels Bombers i ens deixen netejar les bicis i ens recomanen, un alberg nou, que es al centre. Moltes gràcies alsBombers de Pamplona.

Arribem a l'alberg, un lloc curiós i molt nou. Anem a comprar esmorçar i donar una volta, avui es el primer dia a estat molt bè ¡¡. Sopem pel centre, torna a ploure... ens anem cap a l'alberg tanquen a les 22:00 h i demà a les 6:10 h, desperten a la gent, s'hade ser fora avans de les 8:00 h del matí.

RONCESVALLES-SANTIAGO DE COMPOSTELA

2008-02-25T20:04:00.014+01:00

Vinga, ja està decidit, al mes d'octubre anem a fer el Camí de Sant Jaume, marxem el dia 3 a les 6 h del matí amb el cotxe carregat amb les bicis i tot, anirem fins a Roncesvalles, allà sortirem si tot funciona sobre les 12 h del matí.

Som tres els integrats de l'aventura, el meu germà, un amic i jo. Ara comença la feina de buscar les etapes i definir els trams a fer cada dia, perfils amunt i avall, dades per mail cap aquí i dades cap allà, que si he vist una web que diu.., que si recomanen ... Al final ens trobem els tres i rematem els temes, marquem unes etapes que creiem poden ser òptimes, però sense planificar massa, ja veure'm que trobarem, com anirà, quin temps farà, i allò que ara te tanta raó que diu " deixa que el camí et porti ".

Ara ja només falta, trobar el "portabultos", que s'adapti a la bici i provar les alforjes que m'han deixat. Fem llistats cada dia del material i via mail ens els anem passant i rectificant, i repartint el material comú que portarà cada un.

Son dies d’estrès, que si això pesarà massa, que allò no farà falta, resultat, omplo les alforjes i a la bàscula, quedo parat tot plegat pesa 9 kg, no pot ser, torno a desfer i començo a treure roba i a deixar coses, resultat final 6,5 kg, pes d'alforjes inclòs.

Dia 2 d'octubre de 2007

Treballo el dimarts fins a les 8 h, arribo a casa, cal posar les bicis dintre de la Alhambra i sembla que han crescut, no entren. A les 10 h del vespre està tot dintre del cotxe i tot apunt. Demà a les 6 h del matí marxem.

COMENÇEM

2008-02-25T13:02:00.014+01:00

Comença la meva aventura de publicar un blog.

Tot comença desprès del Camí de Sant Jaume fet l'octubre passat 2007, amb un amic i el meu germà.

Desprès d'una època de no fer gaire esport, el cos demana posar-lo a to, perquè aquest ritme no pot ser bo. I com que córrer sempre m'ha aburrit molt, decideixo començar un altre cop amb la Btt.

Sortides de 15 a 20 km. hem destrossen del tot, torno fet pols a casa, es molt frustrant, a on s'ha anat tota aquella força i resistència que tenia?.

Poc a poc però el cos va fent memòria i cada cop hem trobo millor i mes en forma, fins i tot el meu estat anímic millora...

Però com que som com som¡¡

Falta alguna motivació per tot això, un dia mirant no se què a no se a on, vaig veure que hi ha gent que fa el Camí de Sant Jaume amb bici. I ja està tinc l'excusa perfecte per anar amb bici i per sortir a pedalar¡. Ara ja només falta trobar algun còmplice per a tot això.
Sense voler i com aquell qui no vol, ja ens trobem a primers de setembre, planificant la ruta del Camí de Sant Jaume - Roncesvalles a Santiago de Compostela -, que si a mi aquestes dates, la feina, família... al final surten les dates per a tots tres marxem el dia 3 d'octubre i tornem el dilluns dia 15 d'octubre, així si tot funciona arribaríem el dissabte al matí, i la família ens esperaria a Santiago, passarem el cap de setmana i dilluns desprès de dinar cap a casa