QUEBRANTAHUESOS 2011
El 18 de juny s’ha celebrat la XXI edició de la cicloturista Quebrantahuesos a la ciutat de Sabiñanigo a la comarca del Alto Gállego.
Ens desplaçem 5 components d’Avià Cop de Pedal, juntament amb dos amics dels bikeberguedà, que a la vegada ens fan la reserva al càmping i així garantim parcel•la i podem arribar mes tard i instal•lar-nos sense problemes.
Un ambient increïble amb un muntatge espectacular, helicòpters sobrevolant la cursa, policia per tot arreu, carreteres tallades i els cotxes parats, assistència mèdica, mecànica.
Sobre les 7:00 h, ja ens posem a la llarga recta de sortida, trobem un forat per situar-nos i creiem que som mes aviat endavant que endarrera.
Uns 9000 inscrits prenent part de la cursa a les 7:30 h puntualment. Estem encara una estona a poder començar a moure’ns, però una vegada engegats agafem ritme. Sortim tots junts els cinc corredors d’Avià Cop de Pedal, el Pep, el Lluc, el Cesc, el David i el Miquel, juntament amb el Pep i el David dels Bikeberguedà.
Passem per dintre del poble de Sabiñanigo i enfilem direcció cap a Jaca, rodem dintre una macro grup a bon ritme, ens deixem portar, mirant de no patir cap incidència en aquests primers kilòmetres que son els mes compromesos, al rodar entre tanta gent i tants nervis...
Passem Jaca a tota velocitat i enfilem direcció Canfranc, a on comencem a guanyar alçada de forma suau, mes endavant comença ja el Port de Somport, son 16 km amb un promig de 4,6 % de desnivell, l’agafem a bon ritme, anem mes o menys tots junts fins a coronar, aquí ens abriguem perquè la baixada plou, el grup es trenca.
Baixada ràpida però sense problemes, gràcies als nombrosos voluntaris que indiquen els revolts perillosos amb banderes i pitant, ja que el terra està moll i comença a ploure, tota la zona entre Urdós i Escot, la fem plovent, aquí porto davant el Pep i la resta venen per darrera, agafo un bon grup rodador i aconsegueixo tornar a enllaçar amb el Pep, ens treiem l’impermeable, i enfilem el segon port de muntanya, no ens surten els números portem gairebé 100 km i menys de 3 hores ...
Comença el festival, 5 km de pujada constant sense descans amb un promig pròxim al 5-6 % de desnivell, però els últims 5 km fins al cim son al 11-12 %, sense cap punt per baixar pulsacions i poder recuperar una mica, s’acaben els pinyons, la cadència baixa a límits increïbles i el cap comença a plantejar-se que coi ¡¡¡ fots aquí, els últims metres la gent animant aconsegueixen que treguis forces per coronar la Marie Blanc d’una vegada, portem poc mes de 100 km i gairebé una hora mes, ara ja ens comencen a sortir els números ¡¡¡¡¡.
Abrigar-nos i baixada ràpida direcció Laruns, a la zona plana aprofitem per treure’ns la roba d’abric i mirar si algú ens dona un relleu, perquè sense voler estem tirant d’un grupet, toca menjar i beure, quan m’adono he perdut el Pep, s’ha quedat al fons del grup.
Passem el pont de Laruns i comença el gran i bonic port del Portalet, es pot dividir en dues parts, una que serien els primers 15 km fins a l’avituallament a on es pot pujar a un ritme fàcil i un desnivell no superior al 4-5 %, però això es una cursa de fons i se’t va menjant poc a poc, un cop passat l’avituallament d’Artouste, la cosa es posa catxonda, comencen els desnivells a passar ja del 6 i 7 % fins a coronar.
La zona es una passada però dona poc temps a contemplar-la, solsament pedals i cadència i mirar de no passar-te de voltes, cada cop hi ha mes gent animant a les vores que t’ajuden a no tindre temptacions de voler plegar, una mica mes i ja es pot veure la carretera atestada de gent animant, això es el cim del Portalet, cadascun el pot valorar segons l’esforç que hi ha posat ¡¡¡.
Comença una vertiginosa baixada cap a Formigal, passo tant ràpid que no veig l’avituallament fins que soc un tros avall, no paro ja queda poc i d’aigua en porto suficient.
Ens queda solsament l’últim port de 2 km de rampes al 10 i 11 %, no se si es que m’he refet del tot, o son les ganes d’arribar però el faig sense patir i avançant a força gent.
Agafem la baixada cap a Biescas, amb un bon grup, rodem molt ràpid, fins que trobem el vent de cara, d’aquí fins arribar la cosa es fa llarga, el grup va buscant els millors llocs per evitar el vent i mirar d’arribar sense cremar-nos mes del compte.
Passem per davant de la sortida, girem a l’entrada del polígon i fem la recta d’arribada a fons, com si ara ens vingués d’uns segons de mes o de menys, passo sota l’arc d’arribada i ja està.
Van arriban la resta dels companys d’Avià Cop de Pedal i del bikeberguedà, tothom està satisfet de la cursa i tots estem sencers i cap a caigut.
Ara toca anar a menjar una mica de pasta i hidratar-nos amb cervesa que es el millor d’avui.
Estem la mar de satisfets i no tenim cap pressa per anar a dutxar-nos, aquí a la gespa sota el solet, s’està la mar de bé.
Recollida de diplomes i de les medalles, fotos de rigor i cap a la dutxa.
Resum:
Es tracta d’una cicloturistica que cal agafar-se amb molt de seny, sinó pots quedar buit al coronar la Marie Blanc i no ser capaç d’afrontar l’etern Portalet amb prous forces ... Avui cadascun del club a rodat al seu ritme i crec que aixó també ens a estat favorable per poder acabar i rodar comodament.
Resultats del team Avià Cop de Pedal.
nom temps medalla
Cesc Mas 07:32:48 OR
Pep Torner 07:46:07 OR
Lluis Canal 08:02:36 OR
Miquel Pujol 08:16:07 PLATA
David Palau 08:33:23 PLATA
Felicitats a tots els que heu acabat ¡¡¡¡¡¡
0 comentaris:
Publica un comentari