Aquest cap de setmana del 7 i 8 de maig, hem anat tota una bona representació del club d’Avià Cop de Pedal, a fer la marxa cicloturista de Terra de Remences a Sant Esteve d’en Bas.
Sortim dissabte, uns van a dormir en un petit hotel d’Olot, que es ple de cicloturistes, altres agafem autocaravana i cap a la Vall d’En Bas a fer nit.
Tarda de recollida de dorsals, xips i veure l’ambient, aquesta gent tenen un muntatge impressionant, cases comercials amb estands, botigues de bicis, i els de Mavic amb camió i vehicles d’assistència per a la carrera, i en teoria reparaven rodes. S i algú pensava que un petit poble no pot organitzar una immensa moguda que vingui i n’aprengui ¡¡¡¡¡
Passem la tarda donant una volta per Olot, i algú passejant la roda del davant buscant un taller per a que l’hi possin un tubular nou a la roda, ja que els de Mavic no tenien cola ¡¡¡¡¡¡¡ ( de fet cadascú fa turisme com vol ).
Anem tota la tropa a sopar a una pizzeria, de pedalar no se si ho farem però riure, segur que seriem els millors.
Anem a dormir que demà cal matinar per poder ser aviat a buscar un bon lloc de sortida i mirar de rodar amb un bon grup.
Llevar-se, esmorçar, vestir-se de romà i cap a la sortida, que els que venien d’Olot ja hi son, bè quasi tots ¡¡¡ ehhh Presi ¡¡¡¡¡¡.
Fem passar l’estona allà ficats a la llauna de sardines, esperant que la sortida no sigui gaire salvatge, ja que dels 5 que som aquí cap l’ha feta mai aquesta cicloturista.
Petard i sortida de la gent, els xips no paren de sonar, i arranquen ara si a pedalar, fins a l’entrada d’Olot ha estat molt fàcil, tenim tota la carretera per nosaltres i encara que hi ha gent que te pressa, cap problema, creuem Olot i enfilem cap a buscar el primer port el Capsacosta, fins aquí anem tots 5 junts i el presi per allà darrera del tot.
A la que enfilem la carretera direcció a Sant Salvador de Bianya, en Barcons s’ha escapat per davant i el Pep i jo apugem el ritme, ara ja som nosaltres que avancem a força gent, això que t’avanci tothom no agrada gaire.
Agafem la carretera cap a Capsacosta i aquí comença la pujada, anem a molt bon ritme anar passant gent, sense presa però sense pausa, no parem al primer control ja que portem aigua de sobres i encara no em cremat massa energia.
Coronem el port i enfilem la baixada, aquí la cosa torna a canviar, ens passa la gent com a bales, jo flipo, mirem d’apretar una mica per si podem agafar un grup d’aquest tant ràpids, Tibem com a bojos però costa molt agafar el grup que tenim davant, el Pep desisteix però jo que soc tossut de mena, ho torno a provar junt amb un altre company i a la rotonda dels tunels de Capsacosta aconsegueixo agafar el grup, d’aquí fins a Ripoll, deixo que el bus em porti i aprofito per menjar i beure.
Sortim de Ripoll i enfilem el segon port “ Coll de Canes “, torno a començar a pujar a bon ritme i avanço força gent, sembla que això de pujar encara ho faig mig be, perquè el que es baixar faig llàstima ¡¡¡¡¡.
Arribo al control i paro, decideixo esperar els Peps que venen darrera, en pocs minuts arriben ens avituallem i primer en Barcons i desprès nosaltres dos tornem enfilar i cap a coronar el coll.
Ara pugem a ritme bo ( per a nosaltres ), tenim un soci que se’ns enganxa darrera, anem fent tot parlant i disfrutant del paisatge del Ripollès que està d’un verd impressionant.
Fem el Coll, i avall ... el Pep se m’escapa, fa 15 dies vaig tindre un ensurt baixant de la Mina i si abans baixava malament ara els cargols em passen a tota Ostia ¡¡¡¡¡¡¡.
Entrant a Olot, atrapo al Pep que ha afluixat, enfilem de nou tot un grup i rodem a ritme ràpid, arribem a on es divideix la cursa i encara no portem ni 3 hores, ni en els nostres millors pronòstics ens ho pensàvem.
Girem a la dreta i cap a Joanetes, ara comença Terra de Remences de debò, parem un moment a l’avituallament, omplim ampolla, tros de plàtan i cap amunt, de moment els kms van caient poc a poc, però no sembla que la cosa sigui massa difícil ¡¡¡¡. Anem avançant gent encara que ara no son tants.
Arribem a dos revolts enllaçats ¡¡¡¡¡ Osti ara si que puja això, i darrera d’aquest bé el tram de Bracons, un parell de rampes dures que et fan treure el millor de tu ¡¡¡¡¡
Som dalt, parem a omplir l’ampolla, plàtan i avall que no cal perdre mes estona, aquí de nou la mateixa història, el Pep avall i jo mirant que no em passin per sobre,sota, dreta i esquerra, collons arribo a ser molt paquet baixant ¡¡¡¡¡.
Creuem Sant Pere de Torelló, i em quedo mes sol que la una, davant ningú, em giro i darrera tampoc, apa tito tira tot sol cap a Torelló ...
Abans d’entrar a Torelló aconsegueixo atrapar el grup i el Pep amb ells. El desgast ha estat gran i ho pagaré segur .
Creuem Torelló, a Manlleu parem a tornar omplir els bidons, i el grup se’ns envà, quedem 6 o 7 que tornem a arrencar, de moment no volem intentar atrapar al grup perquè les cames comencen a queixar-se.
Aquest sector es tot igual, amunt i amunt no es molt dur però entre el desgast i que es fa llarg desmotiva, anem marxant amb el grup ara davant ara darrera, però aquí el peix ja està tot venut.
Cantonigròs, faig parar el Pep a omplir aigua i agafar el plàtan de rigor, jo necessito 10 segons de repòs, enfilem de nou i com no cap amunt.
Ara sembla que no pica tant però no s’acaba, girem a la dreta i la cosa s’aplana, passem una zona de fageda molt maca. Ara el grup torna a ser de 10 o 15 i sembla que comencen els nervis i les apretades, a aquestes alçades i ha gent que encara te nervis ¡¡¡¡
La cosa va marxant de pla però no sembla que vulgui baixar... de cop AVALL ¡¡¡¡, he begut Oli, torno a quedar mes sol que la una, perquè els que m’atrapen passen com a fletxes i jo xino, xano, una baixada impressionant ens porta de nou a la Vall, gasto l’últim cartutx per atrapar el grup que veig davant, segons els meus càlculs queden 5 o 6 km i no els vull fer sol.
Els atrapo i rodem la veritat relaxats, miro i veig el pavelló, però si ja hi som ¡¡¡¡ i jo apretant com un boig per atrapar el grup i al final de la recta hi ha l’arribada ¡¡¡¡.
Girem a la dreta i veig l’arc d’arribada, de cop a la dreta tota la colla, la dona criden i m’animen, grata sorpresa a l’arribada creu-ho l’arc amb un somriure immens, ja està ...
Estic mes sencer del que m’esperava, ara no hem tiba res, els amagos de rampes han desaparegut, he entrat relaxat i això m’ha fet bé.
Trobo la colla del Club i els que han arribat, els de la curta ja van nets i planxats, no tinc gens de pressa, ni gana, anem a buscar el mallot, agafem menjar i veure perquè toca, ens asseiem i anem explicant les anècdotes, arriba el Presi que es el que faltava arribar de la llarga.
Resum.
La meva primera cicloturista i m’ha encantat, organització impressionant, un ambient fenomenal, carreteres quasibé tallades, el temps ha acompanyat amb poc sol i gens de pluja, les sensacions durant el recorregut han estat molt bones, temps final 6:04:07, per a mí mes que satisfet, havia calculat estar entre les 6:40 a 7 hores.
Qui vulgui disfrutar d’una marxa ben organitzada, un ambient bo, unes comarques que val la pena visitar,i vol pedalar fort no us la perdeu.
Salut i cop de pedal.
0 comentaris:
Publica un comentari