DUATLÓ DE PUIG-REIG 2010

El diumenge 7 de novembre a les 8 de matí ja soc a Puig-reig per fer la duatlo del circuit Terra Endins.

Aprofito que he arribat molt d’hora per parlar amb els coneguts, que hi ha muntant tot el tinglado i saludar algun participant matiner com jo.

Fot un dia dolent ¡¡¡, bé seria dolent per estar tot el matí veient la duatló a peu plantat, però per a competir es un dia collonut, hi ha boira alta i a primera hora del matí fa fred.

La cosa es va omplint de participants i vaig a recollir dorsals i xip, preparar la bici i tots els trastos per deixar-ho tot ben ordenat a la cadira, la zona de transició es enorme, hi ha al mig les bicis una cap a cada costat i els corredors amb dorsal par a la dreta i l’impar a l’esquerra, hi espai de sobres per a no molestar ni ser molestat.

Arriba el Lluis també de Cop de Pedal, el David i el Sergi dels bikeberguedà i comencem a escalfar, que prou falta fà aquest gèlid matí.

Falten 5 minuts per començar i decideixo sortir solsament amb el mallot, sense maniguets ni samarreta a sota, crec que els 7 km primers de cursa a peu ja em posaran a to en un moment tot i que avui no sortirà el sol i el termòmetre no pensa pujar gaire.

Ens situem a la sortida, els companys que son uns màquines es col•loquen a primera fila, jo una mica mes endarrera, no fos que m’atropellessin ¡¡¡¡

Traca i sortida, aquí solsament hi ha una consigna sortir a tope i al final apretar, i baixada i es fan a tope, al km 3 i poc la cosa es posa cap amunt, la gent es calma una mica, un tram de corriol i sortim a la pista que ens puja fins a la Bandera, d’aquí una mica mes de mig kilometre de baixada tècnica i de cap a la transició.

Arribo a la T1 amb els bessons contents, avui els mitjons de compressió tindran feina els primers km de bici per parar els intents de rampes de les cames, entre les rampes i el poc oxigen que m’arriba al cervell, em foto de cap en el moment de pujar a la bici sortint de la T1, ¡¡¡¡¡ allà davant de tothom :- 0 !!!!!

Enfilo la bici i començo a guanyar algunes posicions, el primer tram es trencador i marca les diferències, mes endavant els trams de corriols, pista corriol, donen el toc de color a un circuit impressionant que et va desgastant continuament, sempre m’ha agradat rodar per aquesta zones, la gent del Cquie i Cal Marçal s’ho treballen molt i val la pena.

Ja falten pocs quilometres i resta tornar a fer la pujada de Cal Marçal a la Bandera però aquest cop tot per la pista, aquí es cremen els últims cartuxos ( si es que en queden ), per poder arribar a la trialera, que l’enfilo ràpidament i crec que baixo bastant bé.

Soc a la T2, i ara toca començar el meu patiment aquest dos quilometres a peu finals son mortals per a mi, sortint de la transició ens creuem amb el Lluis que ja enfila la recta final, ens animem mutuament, vaig molt carregat de cames, però aconsegueixo fer-ho tot sense parar de correr, enfilo la recta final i ja està.

Mirant la zona de transició puc comprovar que encara falten arribar moltes bicis, mes la gent que està fent els 2 km finals, un càlcul ràpid suposo que han arribat una quarta part dels participants com a molt, cosa que vol dir que he millorat respecte l’any passat.

Aprofito que encara no hi ha molta gent per que en Fèlix em connecti el compex als bessons per ajudar a la recuperació, aprofitem per fer-la petar amb els companys i hidratar-nos.

Esperem al sorteig de material i l’entrega de premis, i cap a casa a dinar.

Un matí divertit, amb un ambient increïble i una organització impressionant, així com uns circuits perfectes. Felicitats a la gent del Cquie.

Gràcies Fani per les fotos ¡¡¡