diumenge 26 de setembre de 2010

SELENIKA 2010

Diumenge 26 de setembre de 2010 s’ha celebrat la 22 ena edició de la Selènika, que aquest any ens ha portat per Moia, Collsuspina, l’Estany i Calders, en total 109 km per pistes i corriols dels diferents municipis.





 
Som a igual que l’any passat els Pep’s i en Cesc.

Com sempre sortida puntual amb traca inclosa, sortim en tromba i voltem dintre Navarcles, de cop quedem tots parats ¡¡¡¡, hem estat com 5 minuts parats fins que s’ha tornat a posar en marxa ???.

Mirem d’anar a tirant fort i avançant posicions per evitar els embuts que es formen, de seguida queda el grup trencat, jo al davant tiro molt fort i avanço moltes posicions, darrera va venint el Carnisser i mes endarrera el Barcons.

Sobre el km 30 aproximadament el Carnisser m’atrapa i anem tirant el dos junts, comença a passar-me factura l’apretada que he fet els 25 km primers i sobre el km 45, agafo una pajara de cuidado ¡¡¡¡, que hem porta KO fins aproximadament els km 78.

Anem tiran, jo cada cop mes fluix de forces, m’he quedat literalment buit, i vaig pedalant per inèrcia i per no parar, els quadriceps i els isquiotibials, m’ensenyen les dents i les rampes planejen per sobre meu.

M’obligo a beure i menjar als controls, hem costa molt, perquè tinc una sensació de vòmit cada cop que foto una mossegada a un trosset de barreta, el Carnisser m’obliga a menjar plàtans, el segons Gel que em prenc sembla que m’ha fet efecte i la llarga baixada m’ha anat recarregant les piles de nou, els amagos de rampes desapareixen, i afrontem la última dura pujada al Coll de Calders a bon ritme, una trepidant baixada ens fa tornar a guanyar algunes posicions, ara torno a estar una mica be i tiro tant com puc abans no s’acabi l’energia final.

En resum un temps de 6:19 minuts per als 109 km, un bon resultat, pel poc que hem entrenat llargues distàncies, hem millorat 27 minuts respecte l’any passat.

En Barcons ens truca quant ja som dutxats, està a uns 15 km , però torna a tindre una punxada ( es la tercera ) i ha acabat les càmeres i els parxes, algun corredor l’hi deixa una camara i aconsegueix arribar.

Una bona dutxa, una cervesa i dinar ho arregla tot.



Ja podem tornar cap a casa, a part de les punxades no hi ha hagut cap incidència greu i això ja es bo. Una bona cursa una impressionant organització, moltes cares conegudes i btt al 100 % 100, això es la Selènika de Navarcles.

2 comentaris:

Noe ha dit...

Joer, pero si con la pajara que has pillado aun asi has hecho un tiempazo!!! Si no llegas a tener el bajon...
Lo de comer mal tambien me pasa, principalmente con calor. Me han recomendado meter carbohidratos en el bidon, asi que llevo la comida...en la bebida. No llega para toda la ruta pero por lo menos es mejor que nada.

cesc ha dit...

la veritat es el primer cop que hem pasa, veus que t'estas quedant buit i solsament pedales per inercia.

Vaig sortir massa fort, i aixó es paga, m'ha servit per tornar a tocar de peus a terra ¡¡¡