TRIATLO POPULAR DE MALGRAT

Ja feia temps que em corria el cuc de provar aixó de fer algún triatló, i res millor que un de popular i amb molta solera el Triatlo de Malgrat.


Per ser popular la gent apreta que dona gust.

Arribo a Malgrat a les 7:50 h, aparco el cotxe al Passeig, agafo tots els trastos i vaig a recollir els dorsals.

D’entrada ja quedo parat del muntatge que tenen preparat i es nota que hi ha una bona organització. Cosa que es confirma al acabar la prova. Felicitats a tots els que ho feu possible. Se per pròpia experiència el que costa muntar un tinglado d’aquest.

Busco un bon lloc a boxes, i preparo totes les coses, que si poso les bambes així anirà millor, que si serà millor de l’altre manera, res tot nervis i collonades meves.

Decideixo anar a provar l’aigua i escalfar una mica, ja comença a omplir-se de triatletes la platja, cosa que encara em posa una mica mes nerviós.

Fan el Breafting, a on deixen clar que no es pot fer trampes nadant ¡¡¡¡ i tots cap a la sortida.

Donen la sortida a les 9:15 h i de cop 400 atletes es foten a corre cap a l’aigua atravesant tota la platja, entrem al mar i quedo acollonit perquè 400 “ locus “ estant intentant posar a punt de neu l’aigua del Mediterrani, no es veu res, tot son cames, caps braços i aigua, m’agafa com un petit atac de pànic, i m’empasso mes aigua que una fregona nova i això que no he rebut cap “ ostia “ seria, intento nadar, però fins la boia verda que es el primer giro, no aconsegueixo nadar a cap ritme.

Al fer el giro la cosa es calma i jo també i intento agafar un ritme constant, però no aconsegueixo nadar gaire be, ara girem de nou ja direcció a la platja i entre els nervis i el pànic, estic cansat i costa d’arribar.

Sortida de l’aigua i fins i tot puc corre, cap a la mànega que ens treu una mica la sal i a boxes, sabates, samarreta, ulleres, casc i despenjo la bici, transició correcte i sense nervis, surto com una bala intentant guanyar tot el que he perdut al mar, aprofito el tram de ciutat per pendrem un gel i tirar fort per agafar ritme.

Comença la pujada per asfalt i aquí si que avanço molta gent, vaig a un ritme fort però el puc aguantar, deixem l’asfalt i agafem pista de pujada que em fa anar guanyant posicions, un petit tram final mes dret i ja agafem baixada, ara ja soc a on em toca i vaig mes relaxat, algun petit tram una mica tècnic posen la nota de color al sector btt, en un plis ja som dintre de Malgrat una altre vegada, aprofito per pendrem el segon Gel i cap a boxes.

Transició mes que correcte m’adono que hi ha molt poques bicis, m’he passat de rosca a la btt ?, i arranco a corre, el meu ritme no es molt alt, però el puc mantenir tota l’estona i apretar una mica al final, ara hem passen uns 9 o 10 corredors com bales, fem el canvi de sentit i aconsegueixo de tornada que solsament siguin 4 o 5 corredors que em superin, però soc incapaç de poder-los seguir el seu ritme.

Musica, soroll, aplaudiments, ja soc a l’arribada, una última estrebada i passo l’arc.

Estic bastant mes sencer del que m’esperava, menjo síndria ( que es posa la mar de be ), una mica de cocacola, i a estirar les cames.

Per la gent que veig quant he arribat, crec que soc dels 100 primers, cosa que hem sorprèn molt ¡¡¡ perquè m’ha semblat que el nadar ho he fet molt malament i potser tampoc a estat tant.

Circuit de 500 m de nadar, 12 km de btt i 4 km de cursa a peu.

Marxo cap a casa mes que satisfet, al final posició 71 de la general i el 39 de la meva categoria de 30 a 39 anys.

Temps final de : 1:05:38

Ara toca començar a entrenar de debò la natació i sobre tot la cursa a peu, per poder anar a fer algun triatlo sprint mig en condicions aquest setembre o octubre, la veritat he disfrutat molt, tot i el pànic inicial ¡¡¡¡¡¡