Diumenge dia 27 de setembre de 2009, tres components del club AVIÀ COP DEPEDAL anem a fer la marxa de resistència Selènika, una marxa en btt de 107 km i uns 2.600 m de desnivell positiu.
Arribem a les 7:10 h a Navarcles, i tot el poble es un mega aparcament per als 1313 corredors que pendran part a la marxa de btt. Hi ha gent i bicis per tot arreu.
Anem a recollir els dorsals i ja veiem que l’organització ho te tot controlat, hi ha 6 cues diferents per a recollir dorsals, cafès, pastes, un compressor per inflar rodes...
Ens canviem i enfilem cap a la sortida, ara si que es pot comprovar que som un munt de corredors.
Sortida a les 8:04 h, la gran massa es posa en marxa, nosaltres seguint els consells del nostre “Presi”, sortim bastant endavant, per evitar problemes d’aglomeracions als primers kilòmetres.
Rodem a un ritme alt però es suportable, de moment tot son pistes ràpides, als pocs kilòmetres ja comença els constant puja i baixa que fa la marxa un trencacames, amb els kilòmetres set va menjant les forces.
Arribem al primer control, i quedem impressionats de l’organització ( els 4 controls son tots igual ), les bicis en un costat, el control que hi ha de tot per menjar i beure, hi ha un sanitari per si algú necessita cures, t’engrassen la cadena.
Acabem perden mes temps del compte, ja que la fem petar una estona, tornem a arrencar direcció a Cardona.
Mes pistes i mes puja i baixa, ens situa al Barri de la Coromina ( 2on. Control ), el Pep te problemes de rampes als quadriceps i li fan un massatge que li soluciona de moment el problema, sembla que ha quedat una mica tocat i decideix agafar-ho mes tranquilament, sortim de nou cap al que es el tram mes dur de la marxa, pujar cap a Serrateix, que es el tram que nosaltres coneixem.
Aquí jo agafo un bon ritme el que fa que superi a molta gent que ja comença a notar els kilòmetres, potser estic apretant mes del que caldria ¡¡¡ Seguim tirant amb força cap a Serrateix, els dos últims kilòmetres es fan molt durs, ja que hi han unes rampes bastant dures.
De Serrateix comença un tram de baixada i planejar que el Torner marca un ritme infernal que em costa de seguir, tinc un avís de rampes a l’isquiotibial esquerra i de d’afluixar ja que encara queden uns 20 km i es qüestió d’arribar d’una peça.
Apartir d’aquí comença la meva lluita contra la rampa en aquesta cama, cosa que em fa afluixar bastant el ritme i en conseqüència el del Torner que anem junts.
L’últim tram amb la trialera i la zona dintre del bosc, distreuen una mica els meus músculs i puc disfrutar-los, estem ja arribant a Navarcles, passem el pont i enfilem cap a dintre del poble fins al poliesportiu a on hi ha l’arribada.
A estat una marxa durilla, en total ens surten 6:46 h, 105 km i 2385 m de desnivell positiu.
Ara anem a recollir el diploma amb la foto, la samerreta i cap a la dutxa, esperem que arribi el nostre company, per anar a dinar tots plegats al pavelló, que es a on l’organització dona el dinar a tots els corredors.
En resum una marxa de resistència, que no s’ha fet llarga, molt ràpida i entretinguda, durilla perquè es un puja i baixa continu, però això enganxa i aquestes rutes llargues a mi m’agraden, per tant l’any vinent i tornarem. L’organització es un 10, hem pres nota per mirar de millorar molt la nostra pedalada, la veritat son un molt bon exemple de com s’han de fer les coses.
Felicitats¡¡¡
Arribem a les 7:10 h a Navarcles, i tot el poble es un mega aparcament per als 1313 corredors que pendran part a la marxa de btt. Hi ha gent i bicis per tot arreu.
Anem a recollir els dorsals i ja veiem que l’organització ho te tot controlat, hi ha 6 cues diferents per a recollir dorsals, cafès, pastes, un compressor per inflar rodes...
Ens canviem i enfilem cap a la sortida, ara si que es pot comprovar que som un munt de corredors.
Sortida a les 8:04 h, la gran massa es posa en marxa, nosaltres seguint els consells del nostre “Presi”, sortim bastant endavant, per evitar problemes d’aglomeracions als primers kilòmetres.
Rodem a un ritme alt però es suportable, de moment tot son pistes ràpides, als pocs kilòmetres ja comença els constant puja i baixa que fa la marxa un trencacames, amb els kilòmetres set va menjant les forces.
Arribem al primer control, i quedem impressionats de l’organització ( els 4 controls son tots igual ), les bicis en un costat, el control que hi ha de tot per menjar i beure, hi ha un sanitari per si algú necessita cures, t’engrassen la cadena.
Acabem perden mes temps del compte, ja que la fem petar una estona, tornem a arrencar direcció a Cardona.
Mes pistes i mes puja i baixa, ens situa al Barri de la Coromina ( 2on. Control ), el Pep te problemes de rampes als quadriceps i li fan un massatge que li soluciona de moment el problema, sembla que ha quedat una mica tocat i decideix agafar-ho mes tranquilament, sortim de nou cap al que es el tram mes dur de la marxa, pujar cap a Serrateix, que es el tram que nosaltres coneixem.
Aquí jo agafo un bon ritme el que fa que superi a molta gent que ja comença a notar els kilòmetres, potser estic apretant mes del que caldria ¡¡¡ Seguim tirant amb força cap a Serrateix, els dos últims kilòmetres es fan molt durs, ja que hi han unes rampes bastant dures.
De Serrateix comença un tram de baixada i planejar que el Torner marca un ritme infernal que em costa de seguir, tinc un avís de rampes a l’isquiotibial esquerra i de d’afluixar ja que encara queden uns 20 km i es qüestió d’arribar d’una peça.
Apartir d’aquí comença la meva lluita contra la rampa en aquesta cama, cosa que em fa afluixar bastant el ritme i en conseqüència el del Torner que anem junts.
L’últim tram amb la trialera i la zona dintre del bosc, distreuen una mica els meus músculs i puc disfrutar-los, estem ja arribant a Navarcles, passem el pont i enfilem cap a dintre del poble fins al poliesportiu a on hi ha l’arribada.
A estat una marxa durilla, en total ens surten 6:46 h, 105 km i 2385 m de desnivell positiu.
Ara anem a recollir el diploma amb la foto, la samerreta i cap a la dutxa, esperem que arribi el nostre company, per anar a dinar tots plegats al pavelló, que es a on l’organització dona el dinar a tots els corredors.
En resum una marxa de resistència, que no s’ha fet llarga, molt ràpida i entretinguda, durilla perquè es un puja i baixa continu, però això enganxa i aquestes rutes llargues a mi m’agraden, per tant l’any vinent i tornarem. L’organització es un 10, hem pres nota per mirar de millorar molt la nostra pedalada, la veritat son un molt bon exemple de com s’han de fer les coses.
Felicitats¡¡¡
0 comentaris:
Publica un comentari