Desnivell + 1.203 m
Temps pedalant 3:35 h.
Hem dormit a una casa que tenen habitacions i una zona amb tres lliteres dutxes, taula, nevera per a nosaltres dos sols.
Esmorcem amb els nostres amics vascos, que també han dormit a la mateixa casa, després de veure l’encierro d’avui a Pamplona, arranquem.
Fet i fotut son les 8:20 h, sortim d’Etxalar i per variar per aquestes zones, enfilem una pista asfaltada que puja de forma endimoniadament dreta, només hem començat i ja estem suant de valent, sense parar de pujar ni un moment arribem al Collado Lizarreta, ara ja anem junts amb els nostres amics Fernando i Javi, acabarem fent tota l’etapa junts. 
Agafem un tram de carretera que de baixada ens porta al Collado Lizuniaga, aquí sortim per la dreta per una pista en bon estat de pujada, ara anem molt pròxims a la frontera i passem per la venta de Yasola, un tram de camí molt maco, aquí en un punt divisem el mar, desprès de 11 dies que varem sortir de Llançà, es una vista que ens alegra i a la vegada ens diu que ja estem arribant i per tant acabant la nostra ruta, ara baixem per un dels famosos trams tècnics, que significa a peu i molt mal camí entre les falgueres que son mes altres que nosaltres, així arribem a Zahar, ara toca tornar a remontar per asfalt fins al Collado d’Ibardín. 
Aquí tornem a agafar una pista en bon estat que de baixada ens porta fins al pantà de Oneaga, ara pugem de forma suau fins al Collado de Poiriers en territori francès, d’aquí una última baixada dintre del bosc ens aboca a Arroupea i per una petita carretera que resseguint ja el riu Bidasoa ens porta Behovia, aquest es últim poble francès abans de creuar el riu i entrar a Irún. 
Aquí ens trobem com dos nàufrags al mig de l’oceà, hem estat 12 dies per les muntanyes sense gaires cotxes ni trànsit, i ara aquí a Irún, estem fins i tot passant una mica de por entre tantes carreteres, cotxes i camions que no afluixen ni un pèl. 
Sort que els amics Vascos que coneixen la zona i estan mes bregats amb tant de transit ens guiem fins arribar a Hondarribia. 
Fotos de rigor al rètol d’entrada al poble, i enfilem cap al Cap de Higuer, que es la punta final del trajecte a on es troba el mar Cantàbric.Passem per dintre de Hondarribia, passem a tocar la platja i en uns 2 o 3 km, ens plantem en un moment al cap d’Higuer.
Ara si que s’ha acabat tot, hem arribat la final del nostre trajecte, dotze dies desprès de sortir del Mediterrani a Llançà, ara ens trobem als peus del mar Cantàbric, es una barreja d’alegria per aconseguir el nostre propòsit però a la vegada es una pena ja que s’ha acabat la nostra ruta, tota aquella preparació, entrenament, nervis, neguit ha acabat. 
Ho hem aconseguit.Però tenim una extranya sensació ¡¡¡
0 comentaris:
Publica un comentari