Distància 86,29kmDesnivell + 2.017 m
Temps pedalant 5:45 h.
Hem dormit al refugi de Mendialatz que a la vegada també te habitacions amb bany, sortim a les 7:45 h, per asfalt direcció a la fàbrica d’Orzabieta, una antiga fàbrica d’armes, lleugera pujada.
Un cop passada la fàbrica agafem una pista forestal a ma esquerra i sempre amb pujada amb algun tram força dret arribem al Collado Novala, d’allà baixem a trobar la carretera que puja de Pamplona cap a Roncesvalles, que està a 1 km, passem pel vell mig de Roncesvalles i seguim carretera amunt fins al Puerto Ibañeta.
D’aquí a la esquerra surt una pista asfaltada que marxa mes o menys plana, fins que el paviment canvia a formigó i apareixen unes duríssimes rampes que en pocs km ens puja al Collado Lindux, ara estem just a la frontera francesa.
Toca tapar-nos que be una forta baixada per asfalt fins a Banca, son aproximadament uns 20 km que ens porten de la cota 1.175 m fins a 200 m. pel vell mig d’un immens bosc de faig i falgueres que ens acompanyen tota la baixada. Tot i fer un dia radiant la baixada i la zona tant tupida ens fan arribar a baix pelats de fred.
D’aquí a la esquerra surt una pista asfaltada que marxa mes o menys plana, fins que el paviment canvia a formigó i apareixen unes duríssimes rampes que en pocs km ens puja al Collado Lindux, ara estem just a la frontera francesa.
Toca tapar-nos que be una forta baixada per asfalt fins a Banca, son aproximadament uns 20 km que ens porten de la cota 1.175 m fins a 200 m. pel vell mig d’un immens bosc de faig i falgueres que ens acompanyen tota la baixada. Tot i fer un dia radiant la baixada i la zona tant tupida ens fan arribar a baix pelats de fred.
Aprofitem al sol per menjar unes galetes i xocolata, la fem petar una mica amb uns amics de Vitória que també fan la transpi. 
Creuem la carretera i surt una pista asfaltada just passat el pont a ma dreta, que els enfila de forma brutal i dura, estem guanyant metres de desnivell de forma frenètica, que sense descans els situen a la cota 850 m. a on hi ha el coll Elorrieta, una zona tota verda i amb unes vistes precioses. Ara agafem un corriol a ma esquerra no massa dolent que ens porta de baixada amb algun repetxó, entre boscos de pins i faigs i moltes falgueres fins a Erratzu, a on tornem a agafar la carretera que amb una lleugera baixada ens porta a l’entrada d’Elizondo.
Parem a dinar a la Posada que ens han recomanat dos o tres persones que hem demanat a on dinar.
Un cop dinats toca remuntar alçada pujant per pista asfaltada fins a Begorci en una dura i constant pujada, un cop passat seguim pujant de forma ara mes suau fins al Collado Iñaberri, aquí en lloc de seguir el camí indicat a la guia que s’agafa a ma esquerra i ja parla d’un tram tècnic ( que ja hem après que vol dir a peu i empaitar la bici ), nosaltres decidim seguir la carretereta que en baixada i alguna pujada ens porta fins al Collado Esquisaroy.
En aquest punt tornem a trobar els amics Bascos i ens confirmen que el camí era tot a peu i molt dolent fins i tot la baixada, Creuem la carretera i agafem un camí a ma esquerra que ens porta en una franca baixada entre les falgueres direcció cap al Collado Orizqui, a on tornem a trobar la carretera i ens porta en una ràpida baixada dins a desembocar a Etxalar. 
Un bonic poble, típic de la zona, amb uns carrers i cases molt cuidats.
0 comentaris:
Publica un comentari