ETAPA 08. NERIN - SENEGÜÉ

Distància 80,17km
Desnivell + 1.507 m
Temps pedalant 5:34 h.

Sortim de Nerin, etapa amb molts dubtes, dubtem dels tracks, del clima i de les nostres forces. Ahir varem forçar una mica mes del compte i avui ens sembla que ens en ressentim.

Sortim direcció a Fanlo, 5km de pujada per asfalt, travessem el coll i baixem també per asfalt fins a Sarvisé a on ens toca agafar un tram de la N-260. Ens abriguem a la baixada ja que a primera hora del matí refresca fort.

Continuem per la nacional fins a Fiscal, aquí comencen els dubtes, sembla que la pujada amb temps humit es complica, ja que es una zona molt argilosa, hi ha molt fang. Desprès de mirar les alternatives decidim de seguir per la ruta establerta.

A Fiscal ens fan un bon entrepà, ja que avui no trobem res “civilitzat” fins arribar, pugem primer per asfalt fins a Bergua, pujada exigent sense ser molt dura, aquí comença una pista força dolenta, rocs fang i molts basalts bastants grans al llarg del camí. Tot i així avancem força bé i a un molt bon ritme.

Arribem al poble de Sasa, un dels molts pobles abandonats que trobarem avui. De fet es l’etapa mes solitari que em fet fins ara, en alguns moments sembla que siguem a la fi del mon. Aprofitem la tranquil·litat de Sasa per esmorçar.

Sortint de Sasa la pista no es tant dura i tal com anem pujant es va arreglant fins al punt de convertir-se en una pista molt bona i agradable de fer, això si sempre cara amunt de forma molt constant.

Anem pujant per un preciós bosc de faig i castanyers, que ens recorden alguns dels nostres boscos a on solem rodar en bici.

Arribem al Cuello de las Tres Cruzes, ens arribem a una Esglesieta de Santa Orosia i omplim d’aigua de la font, fa una estona han desaparegut tots els arbres i solsament resta una vegetació baixa i una planta tota verda que fa una flor de color groc amb una olor que al final ja cansa .

Pugem a tocar la Peña Otoria i aquí ens desviem de la ruta original, tot i així, la retrobem abans d’arribar a Bergusa, desprès d’una llarga baixada que fem tot caranejant pels cims arrodonits de la zona. La ruta original puja pròpiament a la Peña Otoria, però tant la pujada com part de la baixada son a peu, ja que hi ha sempre fang i mal camí del trànsit de les vaques, per tant hem optat per la ruta adequada.

Seguim planejant fins a Olivar, ja tornem a ser a la “civilització” !!. Continuem per pistes còmodes fins a Senegüé, just abans d’arribar hem de creuar el riu Galligo per un pont penjat de fusta.

Som a un petit poble a on solsament hi ha una casa que lloguen habitacions amb bany i un restaurant a peu de carretera, per nosaltres es mes que suficient.