ETAPA 05. ST. JOAN DE L'ERM - LATORRE DE CABDELLA

Distància 59,90 km
Desnivell + 1.831 m
Temps pedalant 5:53 h.

Sortim de St. Joan de l’Erm a les /:15 h, per pistes forestal en molt bon estat direcció a St. Joan de l’Erm vell. Es un bosc d’alta muntanya i l’aigua raja a cada corba de la muntanya, un poc passat les runes antigues de St. Joan de l’erm, agafem baixada pronunciada fins a Montenartró, de cop el bosc canvia de tipologia ara ja marca bosc de mitja muntanya i els isards ens saltes diverses vegades per davant nostre creuant el camí.

Agafem una pista asfaltada, anem perdent alçada de forma molt ràpida i continua, al girar en un revolt trobem una colla de rucs de 4 potes, que passegen pel mig de la carretereta, mes avall trenquem a la dreta, per una pista forestal bastant dreta i molt dolenta, baixem ràpid, però una badada del Cesc acaba amb la bici per terra i ell estirat sobre de la bici, resultat el manillar completament girat i la roda del davant feta un vuit. ¡¡¡ Pànic !!! ¿ S’ha acabat tot ?, però el Pep, creu que podem mig adreçar la roda per acabar d’arribar a la carretera que ha de esser molt aprop.

Entre els dos aconseguim adreçar suficientment la roda per que pugui voltar, i així acabem d’arribar fins a Llavorsí, per la carretera, tal com marca la ruta.

Roda per la carretera amb aquesta roda fa por però aconseguim arribar a Llavorsí, resulta que en el poble no hi ha cap botiga de bicis ni res semblant, cal anar a Sort.

Truquem un taxi per que ens baixi fins a Sort, mentre baixem truquem a la botiga de bicis, el propietari no hi es però ens obrirà la botiga la noia de la botiga del costat i jo mateix he de substituir montar en una llanta que tenen el disc de frè i muntar el pneumàtic. Resultat en una hora i mitja ja torno a ser a Llavorsí amb una roda nova, el Pep ja ha esmorçat i ara esmorço jo, una mica abans de les 12 del migdia enfilem direcció cap Arestui, per la carretera, puja que puja amb un sol de justícia, sort que anem trobant fonts per poder-nos abeurar i refrescar, passem ara Arestui i mes amunt abans de Baisca, agafem una pista forestal en bastant bon estat, que puja continuadament i sense descans, entrem al bosc d’Arestui, molt bonic, però la pista segueix igual de dreta i dura, a cada revolt del camí baixa aigua per un petit torrent.

Abans de la Collada del Cantó, just a on s’acaben els arbres trobem una font, que aprofitem per parar a menjar una mica i omplir d’aigua.

Seguim pujant, passem el Coll del Rat, ara sobre davant nostre tota la muntanya i la vall, com una gran olla impressionant que cal voreja tota, seguim pujant de forma mes suau però sempre mantinguda, passem pel Coll de Pedres Blanques a on hi ha un refugi no guardat ( refugi dels quatre pins ) i una font, seguim donant la volta a tota la olla i pujant lleugerament, arribem el Coll del Portell, ara de sobte s’obre una altre vall i una altre olla de muntanyes que cal tornar a vorejar sempre en lleugera pujada, el paisatge es fabulós hi ha quantitats de cavalls i vaques pasturant durant l’estiu, cada cop que passem un port i tanquem una vall s’obra una altre davant nostres que tal recorre tota.

Passem davant un immens ramat de xais i de la barraca de pastors que hi ha una mica mes endavant, girem ara fortament a la dreta i remuntem de nou una pista fins arribar al Coll del Triador, aquí s’obre la vall Fosca davant nostre, ara si que s’han acabat les valls a recorrer, estem al límit del parc natural d’Aigües Tortes i també estem arribant al límit de les nostres forces. Fotos de rigor i enfilem una pista en molt bon estat cap a una vertiginosa baixada cap a Espui, en dotze kilometres baixem quasibè mil metres de desnivell.

A Espui parem a fer un entrepà i una clara que ens hem ben guanyat avui.

Decidim baixar fins a la Torre de Cabdella que hi ha un alberg, per passar la nit.