Realitzar una cursa contra tu mateix, i sobre tot contra el coco, que en molts moments et diu que paris, que no cal patir mes, que es igual... però la gent als carrers, els amics que volta rera volta t’animen, no pots fallar a tanta gent ni encara menys a tu mateix, no pots tirar per la borda, setmanes d’entrenament, de deixar a la pobra família en un segon pla per trobar una estona per entrenar, els amics han aguantat la teva tabarra i neura masses mesos.
Llevar-se d’hora, esmorçar a contra cor, acabar de preparar les coses i cap al Vall a entregar la bossa de la T2, fot un fred de pebrots, trobo els amics del club Triatlo Berga i amb ells baixo al pantà, si a Berga fot fred aquí es el pol Nord, bufa un aire que barrejat amb els nervis et deixa tiesu ¡¡¡.
Entrem la bici i les coses a la T1, ara surt el sol i tots ens anem a la zona a on ja toca, l’ambient es va animant i el dia despunta amb força, serà un dia magnífic per a competir.
Ens vestim de romans amb el neoprè cap a la rampa per entrar a l’aigua, els nervis desapareixen, ja no hi ha marxa enrera, de fons sento música ( desprès sabre que ha estat en directe i impressionant ), ens acostem a l’aigua i SOMHI.
Surto al meu ritme, no he escalfat gens i no es qüestió de quedar fos a la primera boia, vaig fent i les boies van passan una rera l’altre, girem a l’esquerra a buscar el primer ull del pont, tornen a girar, no he rebut gaires cops, la natació es molt neta per a mi, vaig fent al meu ritme constant, això ja s’acaba, solsament resta el tram fins la rampa de sortida.
Surto i enfilem la pujada cap a la llarga cursa fins la T1, en mig de tota la gent, aquí un se sent valent amb tothom animant, canvi de material i enfilo la bici, a cop d’ull crec que he sortit del mig, perquè encara hi ha moltes bicis per sortir.
A la rotonda d’entrada a Berga tinc la família que com sempre animen que dona gust, inicio la segona volta i sembla que encara estic bastant sencer, menjo i bec tal com m’hi havia marcat, la segona pujada a Casserres ja es una mica mes durilla i el tram de l’Espunyola s’acumula a les cames, ara no tinc tant clar com anirà la cursa a peu.
Entrem a Berga, de regal ens queda la pujada fins a la Betzinera i últim cartux s’ha de cremar a la pujada al Passeig de la Industria, aquí es ple a petar de gent que et dona ànims per acabar de coronar la “ rampeta “, entro a la T2 i canvi de segment, agafo la gorra i els gels i somhi de nou.
Surto i els companys del Triatlo Berga em canten que tinc a dos del club a 1 minut per davant, cosa que em fa pensar que a la segona volta ja en seran 5 o 6 de minuts, les cames no van ni amb rodes, em costa molt correr, no trobo el ritme i el cap comença a donar pel c..l, arribo a l’avituallament a on m’espera la familia, el Lluc i sobre tot el Pep Torner, que m’anima i em fa tirar endavant, la pujada cap a Sant Bartomeu una tortura, de tornada sembla que la cosa canvia i em trobo una mica millor, torno a passar per l’avituallament i la claca segueix animan de valent, no puc pas plegar amb aquesta afició tant entregada ¡¡¡¡ jejeje.
Ara he trobat el meu ritme i vaig fent, van passant els carrers i els km, acabo la primera volta i ja tinc clar que ho acabo com sigui, m’atrapa el Jordi V. I fem tota la segona volta junts, m’ha servit per marcar un ritme constant i sobre tot treure’m totes les males vibracions del cap, cau la segona volta i seguim, tornant de Sant Bartomeu, deixo el Jordi ( merci company m’has ajudat molt )
segueixo sol,ara ja disfruto del que hem queda, encaro el passeig, giro als Bombers, passo l’ambulatori, ja queda poc, veig la zona de Boxes, i ja m’espera l’Ester, la Sara i l’Anna, amb ella fem els últims 100 m fins l’arribada, soc Finisher.
Estic mes que satisfet, he aconseguit amb nota el repte que m’havia plantejat, només agrair als companys del Triatlo Berga, per compartir entrenaments amb mi, als amics per suportar les meves dèries i històries, i sobre tot a l’Ester, Sara i Anna, per la paciència infinita que han tingut amb mi aquest últims mesos.
Salut i tri.
