Be, ja ha començat el nou any, el 2010 i desprès de fer el gos quasibè tot el mes de desembre, ara toca començar la pre-temporada i tornar als entrenaments.
Cal perdre els kilets que aquest mes de festes sempre tornen, com els turrons ¡¡¡.
Tornar a agafar la rutina dels entrenaments i les sortides.
Doncs APA SOM-HI.
!!! BON ANY 2010 ¡¡¡
divendres 1 de gener de 2010
dimecres 4 de novembre de 2009
ENGANXAT ¡¡¡¡
Ja hem van avisar que aixó dels duatlons enganxa, i ja hi som.
El meu company de duatlons, ja m'ha començat a ficar el cap que hem de fer totes les duatlons de Terra Endins que queden aquesta temporada, i de pas a mig termini alguna Mitja marató.
Ara si que no queden mes excuses i tindrè de començar a entrenar la cursa a peu molt en serio, sinó el mes de Febrer, la mitja marató es pot posar molt difícil.
Per tant nous reptes a la vista ...
Novembre-Gener - Duatlons Terra Endins.
Febrer - Mitja marató.
Estiu - algún trialto
Estiu - llarga ruta en btt
El meu company de duatlons, ja m'ha començat a ficar el cap que hem de fer totes les duatlons de Terra Endins que queden aquesta temporada, i de pas a mig termini alguna Mitja marató.
Ara si que no queden mes excuses i tindrè de començar a entrenar la cursa a peu molt en serio, sinó el mes de Febrer, la mitja marató es pot posar molt difícil.
Per tant nous reptes a la vista ...
Novembre-Gener - Duatlons Terra Endins.
Febrer - Mitja marató.
Estiu - algún trialto
Estiu - llarga ruta en btt
diumenge 1 de novembre de 2009
COM HEM PATIT ¡¡¡¡
La veritat no ha estat tant dur ¡¡¡, be els 2 últims kilometres a peu si que han estat molt durs, ja que no podia avançar mes ràpid.
Sortida a les 10:00 h del matí molt puntuals, traca i sortim els 300 i pico corredors, direcció cap a Cal Marçal, allí ha començat la pujada fins al km 5,5 pujada algun tram durillo i la resta s’anava fent, la veritat m’ha agradat he començat de menys a mes i he anat avançant a força gent a la pujada, la baixada directissima a perdre desnivell, molt ràpida i avançant algun corredor no tant temerari com jo.
Entrada a la zona de transició i he fet una transició bastant ràpida, sortida amb la bici, i allí hem trobo als amics animant com bojos, un tram d’asfalt fins la sortida del poble ha servit per poder fotrem el primer Gel i beure líquid.
Amb la bici un circuit molt divertit i variat, he anat remuntant posicions, fins que he trobat la meva posició en un petit grupet, anar marxant amb por de que en qualsevol moment els bessos se’m possessin catxondos i durillos, però no ha passat res, un altre Gel abans d’arribar a la transició.
Entrem a la transició i observo que no hi ha cap excés de bicis aparcades senyals que no estic tant endarrera de la classificació com m’esperava.
Hem calço les bambes i arranco a correr, ( bé arrancar, arrancar, el que es diu arrancar... ) m’he arrossegat durant 2 km, aquí si que les potes no anaven, he agafat flato i m’han adelantat fins i tot els cargols.
Però he aconseguit acabar el meu primer Duatló de muntanya, sense patir massa, i amb un bon gust de boca, no serà de tros l’últim, però cal sobre tot entrenar molt la cursa a peu, i les transicions de btt a correr.
Posició final 125 de 311, per un globero com jo està mes que bé, ¡¡¡ Millorarem !!!.
Han sortit les classificacions, i ha quedat demostrat que he de millorar molt corrent sobre tot desprès del tram de btt. En resum :
7 km cursa a peu: 39:39.513 ( posició 127 )
22 km btt: 1:16:31.995 ( posició 77 )
2 km cursa a peu: 12:59.361 ( posició 160 )
Total: 2:09:10.869 posició 99 de la categoria sènior.
CLassificació: Duatlo Puig-reig 2009
Salut i cop de pedal.
divendres 30 d’octubre de 2009
COM PATIREM ¡¡¡¡
Si, diumenge participarè a la duatlo de Puigreig, així tornarè a tocar de peus a terra ¡¡¡
Es tracta d'una de les duatlons de Terra Endins, que consta de 7 km corrent + 22 km en btt + 2 km corren.
Ultimament no he pogut entrenar molt, per aixó suposo que patirè molt en els trams a peu, però que carai, aixó s'ha de provar i així poder veure que caldrà anar entrenament mes ( !!el correr segur¡¡ ).
Diuen que els duatlons i triatlons enganxen molt, espero quedar satisfet i molt enganxat, i la pròxima temporada poder-ne correr mes i amb mes bones condicions.
Salut i cop de pedal.
Es tracta d'una de les duatlons de Terra Endins, que consta de 7 km corrent + 22 km en btt + 2 km corren.
Ultimament no he pogut entrenar molt, per aixó suposo que patirè molt en els trams a peu, però que carai, aixó s'ha de provar i així poder veure que caldrà anar entrenament mes ( !!el correr segur¡¡ ).
Diuen que els duatlons i triatlons enganxen molt, espero quedar satisfet i molt enganxat, i la pròxima temporada poder-ne correr mes i amb mes bones condicions.
Salut i cop de pedal.
diumenge 11 d’octubre de 2009
Una Sorpresa a tocar de casa
Avui, per jugar amb les Nenes i que aprenguin a fer anar el GPS i interpretar-lo, entendre corbes de nivell ..., hem anat a fer un multi cache ( Geocaching ), que està molt aprop d'Avià. Ha resultat ser un matí molt especial, ja que hem trobat un bon cistell de rovellos i cames de perdiu, i hem descobert l'antiga casa del Grau, en un paratge que hi hem passat moltes vegades a tocar i no el sabiem, un racó de pau i tranquilitat espectacular.
En definitiva no cal anar gaire lluny per trobar racons que et sorprenen gratament, i avui ha estat un d'aquest. ¡¡¡
dimecres 30 de setembre de 2009
SELÈNIKA 2009
Diumenge dia 27 de setembre de 2009, tres components del club AVIÀ COP DEPEDAL anem a fer la marxa de resistència Selènika, una marxa en btt de 107 km i uns 2.600 m de desnivell positiu.
Arribem a les 7:10 h a Navarcles, i tot el poble es un mega aparcament per als 1313 corredors que pendran part a la marxa de btt. Hi ha gent i bicis per tot arreu.
Anem a recollir els dorsals i ja veiem que l’organització ho te tot controlat, hi ha 6 cues diferents per a recollir dorsals, cafès, pastes, un compressor per inflar rodes...
Ens canviem i enfilem cap a la sortida, ara si que es pot comprovar que som un munt de corredors.
Sortida a les 8:04 h, la gran massa es posa en marxa, nosaltres seguint els consells del nostre “Presi”, sortim bastant endavant, per evitar problemes d’aglomeracions als primers kilòmetres.
Rodem a un ritme alt però es suportable, de moment tot son pistes ràpides, als pocs kilòmetres ja comença els constant puja i baixa que fa la marxa un trencacames, amb els kilòmetres set va menjant les forces.
Arribem al primer control, i quedem impressionats de l’organització ( els 4 controls son tots igual ), les bicis en un costat, el control que hi ha de tot per menjar i beure, hi ha un sanitari per si algú necessita cures, t’engrassen la cadena.
Acabem perden mes temps del compte, ja que la fem petar una estona, tornem a arrencar direcció a Cardona.
Mes pistes i mes puja i baixa, ens situa al Barri de la Coromina ( 2on. Control ), el Pep te problemes de rampes als quadriceps i li fan un massatge que li soluciona de moment el problema, sembla que ha quedat una mica tocat i decideix agafar-ho mes tranquilament, sortim de nou cap al que es el tram mes dur de la marxa, pujar cap a Serrateix, que es el tram que nosaltres coneixem.
Aquí jo agafo un bon ritme el que fa que superi a molta gent que ja comença a notar els kilòmetres, potser estic apretant mes del que caldria ¡¡¡ Seguim tirant amb força cap a Serrateix, els dos últims kilòmetres es fan molt durs, ja que hi han unes rampes bastant dures.
De Serrateix comença un tram de baixada i planejar que el Torner marca un ritme infernal que em costa de seguir, tinc un avís de rampes a l’isquiotibial esquerra i de d’afluixar ja que encara queden uns 20 km i es qüestió d’arribar d’una peça.
Apartir d’aquí comença la meva lluita contra la rampa en aquesta cama, cosa que em fa afluixar bastant el ritme i en conseqüència el del Torner que anem junts.
L’últim tram amb la trialera i la zona dintre del bosc, distreuen una mica els meus músculs i puc disfrutar-los, estem ja arribant a Navarcles, passem el pont i enfilem cap a dintre del poble fins al poliesportiu a on hi ha l’arribada.
A estat una marxa durilla, en total ens surten 6:46 h, 105 km i 2385 m de desnivell positiu.
Ara anem a recollir el diploma amb la foto, la samerreta i cap a la dutxa, esperem que arribi el nostre company, per anar a dinar tots plegats al pavelló, que es a on l’organització dona el dinar a tots els corredors.
En resum una marxa de resistència, que no s’ha fet llarga, molt ràpida i entretinguda, durilla perquè es un puja i baixa continu, però això enganxa i aquestes rutes llargues a mi m’agraden, per tant l’any vinent i tornarem. L’organització es un 10, hem pres nota per mirar de millorar molt la nostra pedalada, la veritat son un molt bon exemple de com s’han de fer les coses.
Felicitats¡¡¡
Arribem a les 7:10 h a Navarcles, i tot el poble es un mega aparcament per als 1313 corredors que pendran part a la marxa de btt. Hi ha gent i bicis per tot arreu.
Anem a recollir els dorsals i ja veiem que l’organització ho te tot controlat, hi ha 6 cues diferents per a recollir dorsals, cafès, pastes, un compressor per inflar rodes...
Ens canviem i enfilem cap a la sortida, ara si que es pot comprovar que som un munt de corredors.
Sortida a les 8:04 h, la gran massa es posa en marxa, nosaltres seguint els consells del nostre “Presi”, sortim bastant endavant, per evitar problemes d’aglomeracions als primers kilòmetres.
Rodem a un ritme alt però es suportable, de moment tot son pistes ràpides, als pocs kilòmetres ja comença els constant puja i baixa que fa la marxa un trencacames, amb els kilòmetres set va menjant les forces.
Arribem al primer control, i quedem impressionats de l’organització ( els 4 controls son tots igual ), les bicis en un costat, el control que hi ha de tot per menjar i beure, hi ha un sanitari per si algú necessita cures, t’engrassen la cadena.
Acabem perden mes temps del compte, ja que la fem petar una estona, tornem a arrencar direcció a Cardona.
Mes pistes i mes puja i baixa, ens situa al Barri de la Coromina ( 2on. Control ), el Pep te problemes de rampes als quadriceps i li fan un massatge que li soluciona de moment el problema, sembla que ha quedat una mica tocat i decideix agafar-ho mes tranquilament, sortim de nou cap al que es el tram mes dur de la marxa, pujar cap a Serrateix, que es el tram que nosaltres coneixem.
Aquí jo agafo un bon ritme el que fa que superi a molta gent que ja comença a notar els kilòmetres, potser estic apretant mes del que caldria ¡¡¡ Seguim tirant amb força cap a Serrateix, els dos últims kilòmetres es fan molt durs, ja que hi han unes rampes bastant dures.
De Serrateix comença un tram de baixada i planejar que el Torner marca un ritme infernal que em costa de seguir, tinc un avís de rampes a l’isquiotibial esquerra i de d’afluixar ja que encara queden uns 20 km i es qüestió d’arribar d’una peça.
Apartir d’aquí comença la meva lluita contra la rampa en aquesta cama, cosa que em fa afluixar bastant el ritme i en conseqüència el del Torner que anem junts.
L’últim tram amb la trialera i la zona dintre del bosc, distreuen una mica els meus músculs i puc disfrutar-los, estem ja arribant a Navarcles, passem el pont i enfilem cap a dintre del poble fins al poliesportiu a on hi ha l’arribada.
A estat una marxa durilla, en total ens surten 6:46 h, 105 km i 2385 m de desnivell positiu.
Ara anem a recollir el diploma amb la foto, la samerreta i cap a la dutxa, esperem que arribi el nostre company, per anar a dinar tots plegats al pavelló, que es a on l’organització dona el dinar a tots els corredors.
En resum una marxa de resistència, que no s’ha fet llarga, molt ràpida i entretinguda, durilla perquè es un puja i baixa continu, però això enganxa i aquestes rutes llargues a mi m’agraden, per tant l’any vinent i tornarem. L’organització es un 10, hem pres nota per mirar de millorar molt la nostra pedalada, la veritat son un molt bon exemple de com s’han de fer les coses.
Felicitats¡¡¡
dilluns 14 de setembre de 2009
RECORD PERSONAL
Aquest divendres amb el Presi, varem fer una ruta amb la bici de carretera que portava de cap fa molts dies.Avià- Pals, passant per Ripoll, Olot, Sta Pau, Banyoles, Cel-ra, Pals.
He batut el meu petit rècord personal de quilometratge ja que hem fet 165 km.
Resum etapa:
165 km total,
28,25 km/h promitg.
5:56 h pedalant.
Ha estat una matí entretingut, essent una ruta no molt exigent i si molt distreta, peró m'ha passat factura als últims quilometres en forma de "pajara", ja que els 15 km finals estava totalment fos,
Hem esmorçat a Ripoll, i no hem menjat res mes, aixó ha fet que a l'alçada de Bordils, m'he quedat totalment buit, he tingut de tirar de gel energètic i barretes, peró el mal ja estava fet i només he pogut arribar enganxat a la roda del darrera del meu company.
Dissabte per estirar les cames hem fet 45 km per la carretera de St. Feliu de Guixols a Tossa.
Ja tinc un record de km en carretera - 165 km. -
dilluns 31 d’agost de 2009
CAP DE SETMANA INTENS
Aquest cap de setmana final d'agost, tot i ser la festa major del poble AVIÀ, he aprofitat per a fer moltes coses.
Divendres a la tarda, anem a fer la Cresta de Peguera, un recorregut per una cresta que hi ha a tocar de les cases de Peguera, un recorregut facilet i que es fa en una hora i mitja, es recorre aquesta aresta que no es molt difícil, amb algún tram bastant aeri, i trams mes fàcils, hi ha tres ràpels de 10-15 m com a molt i un tram d'un pas de IV grau, i la sortida final uns 15 m per una fissura que tambè deu ser IV grau.
Els ràpels estan perfectament equipats i els dos trams de IV grau hi ha tambè per poder assegurar.
Ha estat una tarda entretinguda, desprès de molts anys de no posar-me un talabard, he tornat a recordar una mica la meva època d'escalada.
Dissabte, va tocar anar a rodar amb la flaca, uns 85 km sense gaire desnivell, Avià-Borreda-Cobert Puigcercòs-Sta. Maria de Merlès- La Guardia- Puigreig- Casserres- Grauguès- Avià.
I diumenge una cosa que tenia ja emparaulada feia un any, anar a fer un vol biplaça amb Parapent, el meu veí i amic Xavi, havien quedat que hem portaria a fer un vol en parapent, diumenge a la tarda, varem pujar a la 2 ona. Maria, allà ens vem equipar i preparar i som-hi, a volar uns 25 minuts, les condicions no han estat les millors però he pogut disfrutar d'una nova sensació i una visió diferent del municipi.
La veritat, m'ha agradat molt, no imaginaba quin tipus de sensació es podia sentir i m'ha sorpres gratament, a mès tambè ha vingut amb nosaltres a volar un crack del parapent i aixó dona encara mes sensació d'estar tot molt controlat i amb gent molt especialitzada i capacitada.
Sembla que ha despertat un cuc que no coneixia, i aixó si que es perillós, sobre tot per la butxaca ¡¡¡
classe magistral de sortida a volar.
la nostra sortida a volar.
estem volant ¡¡¡¡¡
dimecres 12 d’agost de 2009
ETAPA RESUM
En resum:
12 dies de pedalar amb un promig d'entre 4 a 7 hores reals de pedalar.
920 km recorreguts.
24.597 m. desnivell positiu acumulat.
Un promig de 3.8oo kcal diaries cremades.
1 caiguda amb llanda davantera feta un vuit, canviar llanda al poble de Sort, cost 69 €.
1 caiguda amb rascades a la cama.
Cap averia tècnica, cap punxada ( portavem els dos tubuless amb líquid sellant ).
Cap problema amb porta bultos i alforjes.
Portavem GPS garmin etrex HCx amb uns tracks buscats per internet que eren fidels al camí original amb alguna variant marcada i plànols de la guia de Jordi Laparra.
Seguim la nostra tàctica de no reservar lloc amb dies d'antelació, d'aquesta forma no estem tan lligats a tindre finals d'etapa tancats, normalment al mig dia miravem a on es podia dormir i llavors trucavem per reservar lloc, així tenim tota la tarda per poder arribar sense presses i podem allargar mes o menys la ruta segons disponibilitat i les nostres forces. Cap lloc hem tingut problemes per estar tot plè.
La guia de Jordi laparra, te marcat els pobles amb llocs per dormir, que funciona bastant be, es troba algun lloc tancat i apareixen alguns de nous.
Nosaltres ens llevem sobre les 6:30 h, per intentar sortir a les 7:00 h del matí i esmorçavem reposteria, suc i llet, en els llocs que era impossible esmorçar abans sortiem sobre les 8:00 h com a molt tard, d'aquesta forma, a mitja tarda ets a lloc, el que dona temps per repassar les bicis, passejar i descansar una mica.
Miravem d'esmorçar un bon entrepà i cervesa amb llimonada a mig matí ( 10:00 h ), sinó ens duiem l'entrepà a sobre.
Al mig dia si es podia paravem a dinar, no perdonavem ni el cafè, es quan aprofitavem per trucar i buscar lloc per dormir.
Arribar a mitja tarda, primer de tot sempre rentar bicis i engrasar, i llavors dutxa, estiraments i picar fruits secs, volta pel poble i sopar entre les 20:00 i 21:00 h.
A dormir sobre les 22:00 h.
Qui necessiti els tracks de la ruta realitzada, no dubti ens demanar-los.
12 dies de pedalar amb un promig d'entre 4 a 7 hores reals de pedalar.
920 km recorreguts.
24.597 m. desnivell positiu acumulat.
Un promig de 3.8oo kcal diaries cremades.
1 caiguda amb llanda davantera feta un vuit, canviar llanda al poble de Sort, cost 69 €.
1 caiguda amb rascades a la cama.
Cap averia tècnica, cap punxada ( portavem els dos tubuless amb líquid sellant ).
Cap problema amb porta bultos i alforjes.
Portavem GPS garmin etrex HCx amb uns tracks buscats per internet que eren fidels al camí original amb alguna variant marcada i plànols de la guia de Jordi Laparra.
Seguim la nostra tàctica de no reservar lloc amb dies d'antelació, d'aquesta forma no estem tan lligats a tindre finals d'etapa tancats, normalment al mig dia miravem a on es podia dormir i llavors trucavem per reservar lloc, així tenim tota la tarda per poder arribar sense presses i podem allargar mes o menys la ruta segons disponibilitat i les nostres forces. Cap lloc hem tingut problemes per estar tot plè.
La guia de Jordi laparra, te marcat els pobles amb llocs per dormir, que funciona bastant be, es troba algun lloc tancat i apareixen alguns de nous.
Nosaltres ens llevem sobre les 6:30 h, per intentar sortir a les 7:00 h del matí i esmorçavem reposteria, suc i llet, en els llocs que era impossible esmorçar abans sortiem sobre les 8:00 h com a molt tard, d'aquesta forma, a mitja tarda ets a lloc, el que dona temps per repassar les bicis, passejar i descansar una mica.
Miravem d'esmorçar un bon entrepà i cervesa amb llimonada a mig matí ( 10:00 h ), sinó ens duiem l'entrepà a sobre.
Al mig dia si es podia paravem a dinar, no perdonavem ni el cafè, es quan aprofitavem per trucar i buscar lloc per dormir.
Arribar a mitja tarda, primer de tot sempre rentar bicis i engrasar, i llavors dutxa, estiraments i picar fruits secs, volta pel poble i sopar entre les 20:00 i 21:00 h.
A dormir sobre les 22:00 h.
Qui necessiti els tracks de la ruta realitzada, no dubti ens demanar-los.
ETAPA 12. EXTALAR - HONDARRIBIA
Distància 46,60km
Desnivell + 1.203 m
Temps pedalant 3:35 h.
Hem dormit a una casa que tenen habitacions i una zona amb tres lliteres dutxes, taula, nevera per a nosaltres dos sols.
Esmorcem amb els nostres amics vascos, que també han dormit a la mateixa casa, després de veure l’encierro d’avui a Pamplona, arranquem.
Fet i fotut son les 8:20 h, sortim d’Etxalar i per variar per aquestes zones, enfilem una pista asfaltada que puja de forma endimoniadament dreta, només hem començat i ja estem suant de valent, sense parar de pujar ni un moment arribem al Collado Lizarreta, ara ja anem junts amb els nostres amics Fernando i Javi, acabarem fent tota l’etapa junts.
Agafem un tram de carretera que de baixada ens porta al Collado Lizuniaga, aquí sortim per la dreta per una pista en bon estat de pujada, ara anem molt pròxims a la frontera i passem per la venta de Yasola, un tram de camí molt maco, aquí en un punt divisem el mar, desprès de 11 dies que varem sortir de Llançà, es una vista que ens alegra i a la vegada ens diu que ja estem arribant i per tant acabant la nostra ruta, ara baixem per un dels famosos trams tècnics, que significa a peu i molt mal camí entre les falgueres que son mes altres que nosaltres, així arribem a Zahar, ara toca tornar a remontar per asfalt fins al Collado d’Ibardín.
Aquí tornem a agafar una pista en bon estat que de baixada ens porta fins al pantà de Oneaga, ara pugem de forma suau fins al Collado de Poiriers en territori francès, d’aquí una última baixada dintre del bosc ens aboca a Arroupea i per una petita carretera que resseguint ja el riu Bidasoa ens porta Behovia, aquest es últim poble francès abans de creuar el riu i entrar a Irún.
Aquí ens trobem com dos nàufrags al mig de l’oceà, hem estat 12 dies per les muntanyes sense gaires cotxes ni trànsit, i ara aquí a Irún, estem fins i tot passant una mica de por entre tantes carreteres, cotxes i camions que no afluixen ni un pèl.
Sort que els amics Vascos que coneixen la zona i estan mes bregats amb tant de transit ens guiem fins arribar a Hondarribia.
Fotos de rigor al rètol d’entrada al poble, i enfilem cap al Cap de Higuer, que es la punta final del trajecte a on es troba el mar Cantàbric.
Passem per dintre de Hondarribia, passem a tocar la platja i en uns 2 o 3 km, ens plantem en un moment al cap d’Higuer.
Ara si que s’ha acabat tot, hem arribat la final del nostre trajecte, dotze dies desprès de sortir del Mediterrani a Llançà, ara ens trobem als peus del mar Cantàbric, es una barreja d’alegria per aconseguir el nostre propòsit però a la vegada es una pena ja que s’ha acabat la nostra ruta, tota aquella preparació, entrenament, nervis, neguit ha acabat.
Ho hem aconseguit.
Però tenim una extranya sensació ¡¡¡
Desnivell + 1.203 m
Temps pedalant 3:35 h.
Hem dormit a una casa que tenen habitacions i una zona amb tres lliteres dutxes, taula, nevera per a nosaltres dos sols.
Esmorcem amb els nostres amics vascos, que també han dormit a la mateixa casa, després de veure l’encierro d’avui a Pamplona, arranquem.
Fet i fotut son les 8:20 h, sortim d’Etxalar i per variar per aquestes zones, enfilem una pista asfaltada que puja de forma endimoniadament dreta, només hem començat i ja estem suant de valent, sense parar de pujar ni un moment arribem al Collado Lizarreta, ara ja anem junts amb els nostres amics Fernando i Javi, acabarem fent tota l’etapa junts. Agafem un tram de carretera que de baixada ens porta al Collado Lizuniaga, aquí sortim per la dreta per una pista en bon estat de pujada, ara anem molt pròxims a la frontera i passem per la venta de Yasola, un tram de camí molt maco, aquí en un punt divisem el mar, desprès de 11 dies que varem sortir de Llançà, es una vista que ens alegra i a la vegada ens diu que ja estem arribant i per tant acabant la nostra ruta, ara baixem per un dels famosos trams tècnics, que significa a peu i molt mal camí entre les falgueres que son mes altres que nosaltres, així arribem a Zahar, ara toca tornar a remontar per asfalt fins al Collado d’Ibardín. Aquí tornem a agafar una pista en bon estat que de baixada ens porta fins al pantà de Oneaga, ara pugem de forma suau fins al Collado de Poiriers en territori francès, d’aquí una última baixada dintre del bosc ens aboca a Arroupea i per una petita carretera que resseguint ja el riu Bidasoa ens porta Behovia, aquest es últim poble francès abans de creuar el riu i entrar a Irún. 
Aquí ens trobem com dos nàufrags al mig de l’oceà, hem estat 12 dies per les muntanyes sense gaires cotxes ni trànsit, i ara aquí a Irún, estem fins i tot passant una mica de por entre tantes carreteres, cotxes i camions que no afluixen ni un pèl. Sort que els amics Vascos que coneixen la zona i estan mes bregats amb tant de transit ens guiem fins arribar a Hondarribia. Fotos de rigor al rètol d’entrada al poble, i enfilem cap al Cap de Higuer, que es la punta final del trajecte a on es troba el mar Cantàbric.Passem per dintre de Hondarribia, passem a tocar la platja i en uns 2 o 3 km, ens plantem en un moment al cap d’Higuer.
Ara si que s’ha acabat tot, hem arribat la final del nostre trajecte, dotze dies desprès de sortir del Mediterrani a Llançà, ara ens trobem als peus del mar Cantàbric, es una barreja d’alegria per aconseguir el nostre propòsit però a la vegada es una pena ja que s’ha acabat la nostra ruta, tota aquella preparació, entrenament, nervis, neguit ha acabat. Ho hem aconseguit.Però tenim una extranya sensació ¡¡¡
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
